Resultats de la cerca

La sang és la substància líquida de color vermellós que ocupa l’interior de l’aparell càrdio-vascular La seva funció fonamental és fer arribar oxigen i substàncies nutritives a tots els teixits, com també dur substàncies tòxiques o de rebuig fins als òrgans responsables d’eliminar-les El volum total de sang que el cos humà conté varia segons les característiques de cada persona, com ara l’edat, la complexió física i el sexe En l’home el volum de sang correspon a uns 70 ml per kg de pes, mentre que en la dona és d’uns 60 ml/kg de pes Així, l’organisme d’una persona adulta conté uns 4 l o 5 l…

La composició de la sang no experimenta de manera natural modificacions evidents en la vellesa És cert que el teixit hematopoètic o formador de sang, situat en la medulla òssia, és substituït progressivament per teixit gras així, mentre que fins als 2 o 3 anys de vida el teixit hematopoètic ocupa totes les cavitats òssies, en la persona d’edat només en queda el 30% de l’original Tanmateix, però, la medulla òssia solament disminueix les funcions que li corresponen de manera relativa, no perquè es torni insuficient per a mantenir uns paràmetres normals sinó perquè perd part del seu potencial…

El mieloma és un tumor maligne format per cèllules plasmàtiques que assoleixen característiques canceroses, proliferen exageradament en la medulla òssia que ocupa l’interior d’alguns ossos i elaboren substàncies proteiques generalment anormals Com que els focus tumorals són diversos, aquesta malaltia s’anomena mieloma múltiple Entre les manifestacions més habituals, i sovint inicials, en destaquen els dolors ossis i també les fractures patològiques dels ossos envaïts pel tumor, que són tan fràgils que es poden trencar a causa del més petit traumatisme Per això, sempre que hi hagi dolors aguts…

El jejú-ili és un òrgan cilíndric que, format per nombroses nanses intestinals, comença a l’angle de Treitz, a continuació del duodè, i desemboca a l’intestí gros El jejú , que comprèn de manera aproximada els tres primers metres del jejú-ili, es concentra especialment a la regió superior i esquerra de la cavitat abdominal L’ili, al qual corresponen els darrers tres o quatre metres del jejú-ili, ho fa bàsicament a la regió inferior i dreta d’aquesta cavitat Les nanses intestinals es poden desplaçar a l’interior de la cavitat abdominal, per bé que només lleugerament, ja que en la concavitat de…

El sistema reproductor és el conjunt d’òrgans que tenen la finalitat bàsica de realitzar les funcions necessàries per a la formació de nous éssers humans, és a dir, per a la reproducció En l’espècie humana, la funció reproductora es reparteix entre els dos sexes, ja que tant en les persones de sexe masculí com en les de sexe femení té lloc una part del procés reproductor, però per tal de completar-lo cal la unió d’ambdós El procés d’unió dels dos sexes constitueix l’activitat sexual, que en l’ésser humà s’ha desenvolupat àmpliament amb objectius no reproductors Aquest capítol tracta del…

Les alteracions de l’olfacte , és a dir, les alteracions de la capacitat de percebre o interpretar les olors poden representar un símptoma de malaltia de les vies respiratòries superiors, per bé que igualment poden ésser degudes a malalties que afecten específicament les estructures nervioses responsables d’aquest sentit Les malalties respiratòries que poden causar alteracions de l’olfacte són les que afecten la part superior de les fosses nasals, on es localitza la membrana olfactòria Aquesta estructura ocupa una petita zona de la mucosa nasal en què hi ha intercalades nombroses cèllules…

Els helmints són verms o cucs que no tenen apèndixs articulats, d’unes dimensions que oscillen entre unes micres i els trenta centímetres de llargada segons les espècies i les formes que adopten al llarg del cicle vital L’estructura dels helmints és senzilla Per fora disposen d’un tegument o cutícula , dura o elàstica, que els protegeix i aïlla del medi extern Per sota de la cutícula tenen una capa de teixit muscular, les contraccions del qual els permeten de desplaçar-se a mesura que alternativament aproximen o separen els seus extrems En la part més interna hi ha l’aparell digestiu, un tub…

Gairebé totes les cèllules i els altres elements constitutius de l’aparell locomotor procedeixen d’un teixit embrionari anomenat mesènquima El mesènquima embrionari es compon d’unes cèllules indiferenciades, amb capacitat d’esdevenir cèllules especialitzades en l’elaboració de diverses substàncies que formaran la matriu de diversos teixits Del mesènquima embrionari, en deriva el teixit conjuntiu , que forma part de nombroses vísceres i estructures orgàniques, entre les quals hi ha les que són components de l’aparell locomotor El teixit ossi, el cartilaginós, el muscular, el tendinós i el…

Els ous que es conserven en bon estat no han de contenir microorganismes en llur interior Això no obstant, hi ha dues raons per les quals és convenient de coure’ls abans de consumir-los La primera raó és que les proteïnes que conté la clara de l’ou en estat natural, és a dir, sense cocció prèvia, no poden ésser digerides correctament per l’organisme La segona raó és que l’ou, particularment la clara, conté una substància anomenada avidina, un element antivitamínic, és a dir, que dificulta l’assimilació i l’aprofitament de les vitamines, en aquest cas concretament en relació a la…

La majoria de les dones que treballen fora de casa ho poden continuar fent durant l’embaràs, sempre que la seva ocupació els permeti d’observar les limitacions esmentades en els apartats anteriors sobre activitat física i viatges Fonamentalment, la dona gestant ha d’evitar que les seves activitats diàries arribin a esgotar-la, ja que diversos estudis han comprovat que l’excés de treball pot fer que l’infant neixi prematurament o amb un pes inferior al que hauria de tenir Així, cal valorar en cada cas el tipus de treball que es realitza, les hores de dedicació que exigeix i la seva distribució…