Resultats de la cerca

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1972 Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona Adell, JA 1981 Notes introductòries a l’estudi de l’arquitectura dels claustres , “Quaderns d’estudis medievals”, vol I, núm 5, Barcelona, pàg 245-255 Adroer Tasis, Anna Maria 1975 El Palau Reial Major, síntesi dels seus orígens, “Miscellania Barcinonensia”, XLI, Barcelona, pàg 131-164 1994 El palau de la reina Elionor un monument desaparegut , “Lambard Estudis d’art medieval”, VI, Barcelona, pàg 247-261 Ainaud de Lasarte, Joan 1954 El Maestro de…

La segona etapa del gòtic internacional a l’arquebisbat de Tarragona es caracteritza, com la primera, pel fet que la contractació d’obres importants estigué a càrrec de pintors forasters Però així com a l’etapa anterior aquesta situació no impedí als pintors autòctons afirmar els seus estils i els seus tallers, en aquesta l’efecte fou el contrari i contribuí de manera important a l’atonia de la pintura local, a la qual no ajudaren tampoc ni l’emigració cap a altres zones dels artistes més destacats ni la complicada…

La influència del nou corrent estilístic del primer gòtic internacional possiblement arribà a Barcelona a la dècada dels anys vuitanta del segle XIV L’acceptació de les noves propostes promogué un progressiu abandó dels antics models italianitzants, introduïts pels Bassa i seguits per Ramon Destorrents i els Serra, i en el seu lloc la pintura, la miniatura i l’escultura es començaren a expressar en aquesta nova variant gòtica Les vies d’entrada d’aquest art cortesà a Barcelona i, en general, al Principat, foren diverses Arribà, com hem vist…

Les escasses pintures trescentistes conservades a la ciutat de Tortosa s’han d’explicar en el marc de la profunda italianització que es va viure a tot Catalunya Les obres més importants posen de relleu l’originalitat d’alguns dels tallers que van treballar per a la catedral a partir de mitjan segle XIV, encarregats de decorar les portes del retaule de la Mare de Déu de l’Estrella destinat a l’altar major A l’entorn del 1350 l’activitat local no devia ser gaire notable, per bé que els anys anteriors, entre el 1335 i el 1347, es documenta l’activitat del pintor Bernat Saparra Gudiol i Cunill,…

Taula central del retaule de Sant Julià que procedeix del desaparegut palau d’estiu dels bisbes de Lleida a Aspa, atribuïda a Jaume Ferrer II BL/©MLDC – XGoñi La segona etapa del gòtic internacional a Lleida és marcada, en primer lloc, pel darrer període d’activitat de Pere Teixidor, que havia començat a treballar en època del primer internacional i que podria ser el pintor que s’amaga rere l’anònim Mestre d’Albatàrrec vegeu el capítol “El taller de Pere Teixidor i l’inici de l’internacional a Lleida”, en aquest mateix volum,…

Hi ha classes més interessants que d’altres Evidentment, hi ha classes que et resulten més interessants que d’altres Pots tenir, a més, uns dies bons i uns altres que no ho són tant Així mateix, hi ha temàtiques dins de cada matèria que coincideixen amb les teves inquietuds o les teves habilitats i n’hi ha que més aviat queden força allunyades d’allò que més t’apassiona o et motiva D’altra banda, com passa en totes les relacions socials, de segur que tens professors amb qui «connectes» millor que amb uns altres en definitiva, quan entres a classe, es produeix un aiguabarreig de factors que,…

Retaule de Sant Esteve de Gualter, obra de jaume Serra | Eiffel1899 CC BY-SA 30

Les Drassanes de Barcelona | Museu Marítim de Barcelona CC BY-NC-ND 20

Marededéu amb el Nen i un gosset, relleu en pedra negra amb restes de policromia, avui conservat al vestíbul de l’ajuntament de Calaceit Va ser esculpida, probablement, vers el 1452, any en què el capítol de Tortosa va adquirir aquesta població aragonesa i va renovar l’hospital de Santa Maria Ajuntament de Calaceit Malauradament, les fonts de què es disposa per a l’estudi de l’escultura de la segona meitat del segle XV a Tortosa no són, ni de bon tros, comparables a les que darrerament s’han donat a conèixer amb referència a la primera meitat d’aquesta centúria i al darrer terç de l’anterior…

Principals esglésies de Sardenya amb influències catalanes segles XIV-XVI R Coroneo i C Puigferrat El 1297, el papa Bonifaci VIII creà el regnum Sardiniae et Corsicae i el concedí en feu a Jaume II de Catalunya i Aragó Sardenya aleshores era dividida entre el jutjat d’Arborea, l’únic dels regnes medievals sards que pervivia, i els senyors pisans i genovesos El 1323, l’infant Alfons desembarcà a l’illa i es dirigí cap a la Càller pisana per posar-hi setge El 1326 el Castell de Càller es lliurà definitivament als catalans Amb tot, solament a…