Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Lliga Àrab
Associació d’estats àrabs fundada al Caire el 22 de març de 1945 per Egipte, l'Iraq, Síria, el Líban, Transjordània (des del 1949, Jordània), l’Aràbia Saudita i el Iemen.
Posteriorment, i a mesura que accedien a la independència, s’hi adheriren Líbia 1953, el Sudan 1956, Tunísia 1958, el Marroc 1958, Kuwait 1961, Algèria 1962, el Iemen del Sud 1967 des del, 1990 el Iemen , Bahrain 1971, Qatar 1971, Oman 1971, els Emirats Àrabs Units 1971, Mauritània 1973, Somàlia 1974, Palestina representada per l’ Organització per l’Alliberament de Palestina i, des del 1994, per l’ Autoritat Nacional Palestina 1976, Djibouti 1977 i les Comores 1993 La seu de l’organització és al Caire Els signataris es comprometeren a recórrer a l’arbitratge de la Lliga en els conflictes…
xiisme
Islamisme
Secta islàmica sorgida amb motiu de la successió del tercer califa de l’islam en ésser desposseït 'Alī ibn Abī Ṭālib per Mu’āwiyya I.
Bé que de bon principi es presentà com un partit proàrab que defensà elcaràcter hereditari del califat enfront dels omeies, aviat el xiisme prengué el caire d’un moviment religiós i extremista i reclutà nombrosos adeptes entre els pobles sotmesos i entre les classes baixes, sobretot a l’Iran, com a conseqüència del matrimoni de Ḥusayn ibn ‘Alī amb la filla del darrer sobirà sassànida Les diferències del xiisme respecte a l’ortodòxia sunnita no eren únicament de caire polític, sinó que evolucionaren en formulacions religioses ben diverses, sobretot pel que fa a la doctrina de l’imamat, segons…
Ḥaydar al-ʿIbādī
Política
Polític iraquià.
Fill d’un alt funcionari del Ministeri de Sanitat, el 1968, amb només 15 anys, ingressà al Partit Islàmic Dawa proxiïta de Jawad al-Mālikī Amb la pujada dels baasistes al poder, la seva família començà a tenir dificultats amb el govern i, després de graduar-se en enginyeria a Bagdad, marxà a la Gran Bretanya, on continuà els estudis a la Universitat de Manchester i es doctorà A l’exili esdevingué un destacat opositor al règim de Saddam Ḥusayn , el qual, el 1982, feu executar dos germans seus i en condemnà un altre a deu anys de presó Establí a Londres un estudi de disseny, que regentà fins…
buwàyhida
Història
Membre d’una dinastia (932-1055) persa xiïta (anomenada també búyida
), fundada per Buwayh (o Būya), l’ascendència del qual es remunta als servidors dels sassànides.
L’impuls veritable de la dinastia correspon als fills de Buwayh, ‘Alī, Ḥasan i Aḥmad Aquest ocupà Bagdad 945 i nomenà un califa al seu gust al-Mutī, 946 Ḥasan aconseguí d’unificar els dominis buwàyhides Kermān, Khūzestān, Shīrāz, Mèdia i l’Iraq, però dividí el regne entre els seus fills Un d’ells, Aḍud al-Dawla, reunificà l’imperi però en desaparèixer ell esclatà novament la guerra civil, i vers el 1012 la dinastia decaigué davant l’ímpetu dels kurds L’any 1055 els seljúcides entraren a Bagdad, i acabà la dominació buwàyhida
zaidita
Història
Membre d’un grup xiïta, el nom del qual prové del seu iniciador, Zayd ibn ‘Alī, net de Ḥusayn, revoltat contra la disciplina omeia el 740.
La doctrina zaidita fou l’oficial a Sa'da des del segle IX, i avui dia té adeptes al Iemen
Pèrsia
Història
Antic país situat a la riba oriental del golf pèrsic, al s. de Mèdia, que correspon a l’actual.
La prehistòria és representada pels vestigis de Zagros, al sud de la mar Càspia, i de l’Hindūkush, de 80000 anys d’antiguitat, pels testimonis de sedentarització —collita de blat i d’ordi, domesticació d’animals, ceràmica, etc— del Mesolític 11000 aC i per l’expansió vers l’interior i el SE, la irrigació i l’explotació del coure al Neolític 7000 aC A partir del 6000 la cultura mesopotàmica exerceix ja la seva influència sobre les altres poblacions disperses del país El descobriment de la tècnica de fosa del coure 4000 aC representa un pas important en el seu impuls colonitzador exporta l’or,…
Salman Rushdie
(cc) David Shankbone
Literatura anglesa
Escriptor anglès d’origen indi.
Provinent d’una família xiïta, estudià història a la Universitat de Cambridge i durant un temps treballà per a agències de publicitat En 1969-73 publicà narracions en revistes i s’introduí en el món teatral El 1975 publicà una primera novella Grimus , que passà desapercebuda La següent, tanmateix, el monumental fresc històric de l’Índia i el Pakistan postcolonials The Children of Midnight 1981 li valgué el Premi Booker i ha estat considerada una de les novelles més rellevants en llengua anglesa del segle XX En aquesta obra apareixen les que seran constants de la seva producció…
qïzïlbash
Islamisme
Dit actualment dels membres d’una secta d’inspiració xiïta difosa entre els kurds i els turcs de l’Anatòlia oriental, que adoptaren les doctrines dels xas safèvides.
islamisme
Islamisme
Conjunt de dogmes i preceptes que constitueixen la religió dels musulmans.
Aquest sistema religiós, predicat per Mahoma a Aràbia al segle VII dC, es basa en les successives revelacions fetes a aquest profeta per l’Enviat de Déu Ǧabrā'il , el conjunt de les quals constitueix el llibre sagrat anomenat Alcorà La professió de fe islàmica consisteix no solament en el reconeixement de la submissió islām absoluta del creient a l’omnipotència divina, sinó, a més, en un testimoniatge definitiu que integra dins la comunitat musulmana el qui el pronuncia La fórmula per a expressar-lo es redueix a l’afirmació que “no hi ha altre déu sinó Déu Allà i Mahoma és el seu Profeta”…
càrmata
Islamisme
Membre d’una secta islàmica xiïta, branca de l’ ismaïlisme
, originada a Iraq vers el 890 (el nom prové del seu líder Hamdān Qarmat), que predicava un igualitarisme de tipus comunista.
Políticament representà la represa de les reivindicacions legitimistes dels descendents d’'Alī Influí en els moviments ismaïlites posteriors, especialment en els fatimites del nord d’Àfrica Acollí els enemics del règim abbàssida Els càrmates fundaren diverses bases, la més notable de les quals fou la de Bahrain