Resultats de la cerca
Es mostren 1699 resultats
Llibre dels reis francs de Gotmar
Historiografia catalana
Crònica que recull els regnats dels reis francs des de Clodoveu a Lluís IV (481-939).
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica o llibre fou regalat com a present l’any 940 per Gotmar II, bisbe de Girona, al príncep cordovès al-Ḥakam, fill i successor d’‘Abd al-Raḥmān III Gotmar havia estat monjo del monestir de Sant Cugat del Vallès i, com a tal, en nom del seu cenobi i del de Ripoll, visità la cort del rei franc Lluís IV d’Ultramar a Breisach el 939 Poc després obtingué el bisbat de Girona Segons Ibn Ḥayyān al-Muqtabis V, Madrid 1979, p 455, el 6 de setembre de 940 encapçalà una ambaixada a Còrdova en nom del comte Sunyer de Barcelona-Girona-Osona, en què obsequià el…
Llibre del consolat de mar
Historiografia catalana
Compilació privada de dret mercantil marítim i comercial català del s. XIV, elaborada a Barcelona, que arribà a tenir autoritat de llei.
Desenvolupament enciclopèdic Redactat per diversos autors, és fruit de la reeixida activitat jurídica de l’escola catalana medieval de dret marítim, resultat de la intensa activitat comercial dels ports mediterranis de Catalunya i del procés precoç d’autonomia jurídica assolida pels mercaders catalans a partir del s XIII És un recull consuetudinari de pràctiques observades en diferents ciutats marítimes i de lleis provinents de tradicions anteriors És ben patent la influència d’altres codis marítims anteriors, com els d’Amalfi o Gènova Tracta temes com la propietat dels vaixells, l’…
Llibre de memòries del convent de Santa Clara de Perpinyà
Historiografia catalana
Crònica manuscrita inèdita, escrita per diverses mans entre l’inici del s. XVII i mitjan s. XIX, que es conserva a l’arxiu del reial monestir de Santa Clara de la Passió de Perpinyà, al Rosselló, una de les fundacions monàstiques més antigues de Catalunya.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica és interessant no tan sols perquè ressegueix la vida interna de la comunitat, sinó també perquè testimonia moltes de les vicissituds històriques, socials i polítiques que sacsejaren el Rosselló durant aquell llarg període les entrades reials, la pesta del 1632, l’exili de les religioses el 1652 i el seu retorn el 1660, els excessos de la soldadesca, la Revolució Francesa, la vida perpinyanesa al s XIX, etc El Llibre de memòries fou començat el primer d’agost de 1614 per sor Hierònima Palau, escriventa Fins a les acaballes del s XVIII el volum fou…
Llibre de memòries de la parròquia de Sant Joan de Perpinyà
Historiografia catalana
Crònica redactada pels successius escrivans de la catedral de Perpinyà, de la qual és titular i patró sant Joan Baptista.
Desenvolupament enciclopèdic Des del 1602, any en què passaren a residir a Perpinyà els bisbes i el capítol d’Elna, els escrivans continuaren escrivint aquesta gran crònica, destinada en darrer terme a un ús públic, i poc aprofitada per la historiografia catalana, a excepció de l’ús que n’han fet els historiadors rossellonesos com Josep Coma, Joan de Gazanyola, JA Alart, DJ Henry, JB Renard de Saint-Malo, F Torreilles, Pere Vidal, etc Es conserva en set gran registres que van del 1439 al 1743, repartits actualment entre els Arxius Departamentals i la Biblioteca Municipal de Perpinyà…
Llibre de memòries de l’església de Sant Jaume de Perpinyà
Historiografia catalana
Crònica escrita per diversos escrivans de la comunitat de Sant Jaume de Perpinyà, que abraça des de la darreria del s. XIV fins a les primeres dècades del XVIII.
Desenvolupament enciclopèdic Aquestes memòries, redactades en català, són una important font narrativa i històrica per a conèixer la història i les intimitats de l’esmentada església i, per extensió, de la vida a Perpinyà El 1541 el cronista Joan Buadella traslladà en aquest registre les anotacions més antigues, que comencen el 1373 En aquesta primera part sovintegen notícies, més de primera mà, que toquen diversos aspectes de la vida del Rosselló catàstrofes naturals, apunts sobre el clima, relats d’entrades de nobles i de religiosos, i també la mort d’algun papa, sínodes, canonitzacions i…
Llibre de les ordinacions fetes sobre l’ofici de mostassaf
Historiografia catalana
Recopilació de normes confegida en 1559-60 que recull el règim jurídic de l’ofici del mostassaf barceloní.
Les aportacions dels estudis que s’han dedicat a aquesta institució en diferents ciutats i viles de Catalunya, València i Mallorca han conclòs que hi havia una tradició jurídica comuna en la manera de configurar l’estructura i els mecanismes de funcionament de tots aquests mostassafs, per bé que cadascun d’ells presentava peculiaritats així doncs, no es pot parlar d’un règim general de mostassaferia en tota la Corona d’Aragó El recent estudi de Montserrat Bajet, El Mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle XVI Edició del “Llibre de les Ordinations” 1994, ha proporcionat…
Llibre de l’orde de cavalleria
Historiografia catalana
Tractat de cavalleria de Ramon Llull, segons Miquel Batllori, escrit en 1275-76.
Desenvolupament enciclopèdic Seguint les pautes ideològiques de l’època, Ramon Llull pretengué integrar la cavalleria, la militia , dins del projecte general de l’Església Així, la concepció cavalleresca de Llull, tot i que no arriba a les posicions extremes de sant Bernat, que justifica la violència si cerca el bon fet, o l’arrogància de sant Pere Damià, que pretenia convertir els cavallers en veritables monjos, vol integrar el cavaller en la societat medieval i encara que Llull reconeix també, efectivament, la licitud de la violència en determinades situacions, aspira a imposar als…
Archivo de Prehistoria Levantina
Historiografia catalana
Revista fundada el 1928 per Isidre Ballester i Tormo, primer director i impulsor del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València.
Concebuda com a Anuario del Servicio de Investigación Prehistórica de la Excma Diputación de Valencia , en mantingué el lema o subtítol fins el volum V 1954 Té publicats 24 volums, el primer aparegué l’any 1929 com a anuari del 1928, i el darrer, l’any 2001 La revista, editada a València, no ha mantingut una periodicitat constant, i només actualment ha adquirit caràcter de publicació bianual L’ APL , en qualitat de revista institucional, només té com a límits d’edició els que imposa l’originalitat dels treballs i el rigor científic La temàtica és l’arqueologia en general, no constrenyida pel…
Editorial Lletres Valencianes
Historiografia catalana
Editorial fundada per Ricard Sanmartín (1889 – 1974), que dirigí en col·laboració amb Carles Salvador, i que publicà entre el 1948 i el 1956.
Desenvolupament enciclopèdic L’anagrama era el mateix de la publicació Pensat i Fet , revista fallera de prestigi i molt popular Edità una trentena de títols –de temàtica literària, filològica, folklòrica i de divulgació històrica– centrats en el País Valencià, d’entre els quals destaquen Gramàtica valenciana 1952, de Carles Salvador Diccionari de la rima 1956, de Francesc Ferrer i Pastor, amb la collaboració de Josep Giner, i Breu compendi de la història del regne de València 1953, de Frederic Moscardó Bona part de les edicions foren autofinançades i, en casos especials, com un tiratge…
Lletra del monjo Garsies
Historiografia catalana
Carta escrita entre el 1043 i el 1046 per Garsies, un monjo del monestir de Sant Miquel de Cuixà, adreçada al seu mestre, l’abat i bisbe Oliba.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un complex tractat sobre la història i les construccions d’aquest monestir que inclou un catàleg de les seves relíquies i un sermó dirigit als seus germans No se sap res de cert sobre l’autor, excepte que, ateses les característiques literàries de l’epístola sermó, havia de ser format a l’escola del monestir de Ripoll per a redactar el sermó final, l’autor copià fragments de sermons d’Oliba que li lliurà el bisbe en persona o que tragué de l’arxiu de l’abadia La finalitat de l’obra és commemorar l’aniversari de la consagració de l’església del monestir…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina