Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Josep Belda i Domínguez
Historiografia catalana
Arqueòleg i religiós.
Estudià a la Universitat Pontifícia de València i fou destinat com a capellà a la Torre de les Maçanes Alacantí, on començà a interessar-se per l’arqueologia El 1929 publicà Excavaciones en el “Monte de la Barsella” término de Torremanzanas Alicante , i el 1943 fou nomenat director del Museu Provincial Arqueològic d’Alacant, que en aquells moments es trobava encara en formació Belda contribuí a augmentar-ne considerablement els fons amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa, al Tossal de Manises i a l’…
Centro Escolar y Mercantil
Historiografia catalana
Institució vinculada als jesuïtes i fundada a l’inici del s. XX a la ciutat de València.
Desenvolupament enciclopèdic L’any 1911 el Centro es dotà de l’Acadèmia Valencianista, refundada a la dècada de 1920-30 per joves activistes interessats a promoure un valencianisme cultural d’arrel catòlica Organitzà conferències i altres activitats al voltant de temes històrics com la conquesta de València, i fomentà l’excursionisme de referències culturals amb visites al Puig i a Xàtiva L’any 1926 s’adherí a la campanya a favor de la canonització del beat Joan de Ribera, presentat com un exemple de catolicisme i valenciania L’aportació més remarcable fou, però, la publicació de…
Arxiu de la Seu de Manresa
Historiografia catalana
Dipòsit documental nodrit de diverses aportacions d’institucions eclesiàstiques manresanes que amb el temps constituïren l’arxiu capitular, segons els treballs arxivístics de l’historiador i erudit local Josep Maria Gasol.
Es tracta d’una documentació provinent bàsicament de l’antiga canònica regular de Santa Maria, la collegiata secular i la comunitat de preveres Altres fons d’importància són la notaria pública l’escrivania del paborde, la cúria del veguer, el deganat de Manresa i el Bages, l’arxiprestat de Manresa i l’arxiu de la parròquia de Santa Maria de la Seu El seu origen remot data del s XI, quan apareixen les primeres referències històriques l’any 1020 i documentals l’any 1098 Se sap que durant el 1594 es construí un local per a ser utilitzat com a arxiu capitular, i que patí els estralls d’un incendi…
Aurelià Ibarra i Manzoni
Historiografia catalana
Arqueòleg, polític i administrador.
Vida i obra Format artísticament com a gravador a l’Escola de Llotja, en la seva estada a Barcelona fins a la Revolució del 1854 fou company d’estudis de Joaquim Pi i Margall i alumne de Pau Milà i Fontanals, personatges que l’influïren notablement des del punt de vista polític i historiogràfic De tornada a Elx, d’on provenia la seva família, dedicà grans esforços personals i econòmics a defensar i organitzar el partit demòcrata a la província d’Alacant Aquesta activitat li comportà algunes persecucions i, fins i tot, uns mesos de presó Un fort desengany personal feu que deixés aquesta…
Santiago Alcolea i Gil
Historiografia catalana
Historiador de l’art. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid.
Professor agregat de la UB des del 1966, fundà i dirigí el Departament d’Història de l’Art, i fou catedràtic d’art modern i contemporani fins que es jubilà l’any 1986 Vinculat des de jove a l’Institut Amatller de Barcelona, actualment n’és el president del patronat Tot i que la seva tesi doctoral versava sobre La pintura a Barcelona al segle XVIII , ha estudiat totes les expressions de l’ampli ventall artístic Entre les seves primeres obres destaquen diversos volums de la sèrie “Los Monumentos Cardinales de España” La Catedral de Santiago 1948, Ávila monumental 1952 i de les “Guías artísticas…
Francesc Calça
Historiografia catalana
Literatura catalana
Humanista, historiador i poeta.
Vida i obra Cavaller, possiblement conseller de l’Ajuntament barceloní Fou professor de filosofia, retòrica, grec i hebreu a l’Estudi General des del 1545, i catedràtic de grec el 1557 Deixeble de l’humanista Martí Ivarra, gaudí d’un prestigi intellectual considerable a la Barcelona de l’època A partir de la dècada del 1580, sembla que estigué vinculat a un seguit d’iniciatives culturals al costat d’altres professors universitaris, que tenien com a propòsit la definició d’una tradició cultural i literària estrictament catalana El 1588 publicà De Catalonia liber primus , el primer volum d’una…
, ,
Josep Calmette
Historiografia catalana
Medievalista i paleògraf rossellonès.
Vida i obra Cursà els estudis secundaris al collegi de Perpinyà, on el seu pare era el responsable Compensà la seva fràgil salut amb una vida abocada al treball intellectual i a la reflexió tenaç Obtingué de manera brillant el seu “Baccalauréat, la Licence ès lettres” i el diploma d’Estudis Superiors d’Història i Geografia a la Universitat de Montpeller La seva tesi doctoral, una vegada completada i retocada, es publicà el 1902 amb el títol Louis XI, Jean II et la Révolution catalane Format a l’École des Chartes 1896-1900 com a arxiver paleògraf, meresqué l’atenció dels seus professors per l…
Pere Coromines i Montanya
Historiografia catalana
Literat, advocat, economista i polític.
Vida i obra Nascut en el si d’una família menestral d’origen empordanès, estudià dret a la Universitat de Barcelona A la Ciutat Comtal es feu present en la vida catalana de la darrera dècada del s XIX, primer com a militant republicà i, tot seguit, com a jove intellectual modernista vinculat als ambients llibertaris El 1895 entrà a formar part del grup sorgit de L’Avenç Encetà una intensa relació amb intellectuals de renom, des de Joan Maragall fins a Miguel de Unamuno Les collaboracions en revistes sociològiques, com Ciencia Social , o com a conferenciant en societats obreres tingueren una…
Escola historiogràfica de Le Publicateur
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord del segon quart del segle XIX (~1820-50).
Desenvolupament enciclopèdic El tombant del s XVIII i els primers decennis del XIX, amb la Revolució Francesa i l’imperi napoleònic, significaren un parèntesi en la investigació i la publicació d’estudis històrics Calgué esperar la restauració borbònica del 1815 perquè Josep Xaupí i Francesc de Fossa poguessin tenir continuadors Alguna societat, com la Societat d’Agricultura 1803 pervisqué, però sense continuïtat, es publicà algun article en el Journal des Pyrénées-Orientales , o en d’altres periòdics com la Géographie du département des Pyrénées-Orientales , de Francesc Jalabert, o el…
Honori Garcia i Garcia
Historiografia catalana
Historiador i notari.
Vida i obra Estudiós del dret i les institucions medievals, signà alguns articles amb el pseudònim Guillem de Sa Vall Estudià dret a València i a Saragossa, on obtingué 1917 el premi extraordinari de llicenciatura Després, inicià el doctorat a Madrid, i tot i que no l’acabà, pogué establir contacte amb altres intellectuals castellonencs com Samuel Ventura o Lluís Revest Un cop aprovades les oposicions a notaria exercí a Nofuentes Burgos, 1922-23, Aliaga Terol, 1924-25, Llucena Alcalatén, 1925-26, Artana Plana Baixa, 1926-30, Santa Bàrbara Montsià, 1930-35 i, finalment, a Vic Osona, 1935-53 A…