Resultats de la cerca

La rinomanometria o rinorreografia és una prova emprada per a determinar la permeabilitat de les fosses nasals que consisteix en el mesurament del flux i la pressió de l’aire que travessa les fosses nasals Aquesta prova es pot efectuar aplicant dues tècniques diverses La tècnica més utilitzada és la rinomanometria anterior S’efectua collocant als dos vestíbuls nasals uns dispositius que permeten de mesurar el flux i la pressió de l’aire que hi passa Un d’aquests dispositius es manté obert al pas de l’aire En canvi, el collocat a l’altre costat es connecta directament amb un…

La temperatura corporal és regulada per l’anomenat centre termoregulador , un conjunt de neurones sensibles a la calor que es localitza a l’hipotàlem Aquestes cèllules es poden estimular directament quan per alguna raó augmenta la temperatura interna de l’organisme o bé indirectament, a través dels receptors nerviosos cutanis sensibles a la calor, que al seu torn s’estimulen quan s’eleva la temperatura de l’entorn D’altra banda, el centre termoregulador de l’hipotàlem es connecta, a través de diverses vies i mecanismes nerviosos, amb les estructures perifèriques encarregades de…

La laparoscòpia o celioscòpia transparietal és una prova diagnòstica consistent en l’observació de la cavitat abdominal amb un instrument que s’introdueix a través de la paret abdominal, anomenat laparoscopi La laparoscòpia és la forma més comuna de realitzar una celioscòpia , que consisteix en l’observació de la cavitat abdominal Una altra forma de celioscòpia, poc emprada, és la culdoscòpia o celioscòpia transvaginal , que s’efectua introduint l’instrument d’observació a través del fons del sac vaginal posterior El laparoscopi és bàsicament un tub llarg i prim proveït d’un sistema òptic i…

La laringoscòpia és una prova que consisteix en l’examen visual de la laringe i es pot efectuar amb dues tècniques diferents El mètode més emprat és la laringoscòpia indirecta , que es basa en l’observació de la laringe amb l’ajut d’un mirall circular unit a un mànec llarg Per realitzar aquesta prova la persona examinada ha d’obrir bé la boca, i l’examinador estira la llengua enfora per tal d’elevar la faringe El mirall s’escalfa prèviament amb una flama per evitar que s’enteli en entrar en contacte amb l’aire calent i humit procedent de la laringe A continuació hom introdueix el mirall fins…

La broncoscòpia és un mètode d’examen que consisteix en la visualització de les vies respiratòries inferiors amb un dispositiu que s’introdueix a l’interior, anomenat broncoscopi La broncoscòpia es pot efectuar amb un broncoscopi rígid , format per un tub metàllic rígid que es connecta a un sistema òptic Tanmateix, però, aquest dispositiu presenta l’inconvenient que per a introduir-lo en l’organisme la persona que se sotmet a la prova ha d’adoptar posicions incòmodes i que només permet d’observar la tràquea i els grans bronquis Actualment s’efectua una fibrobroncoscòpia utilitzant un…

La bufeta neurògena és un trastorn del control nerviós de la bufeta urinària que altera el control de la micció i origina retenció d’orina o incontinència urinària Els trastorns cerebrals o de la part superior de la medulla espinal poden ocasionar una bufeta neurògena espàstica, caracteritzada pel fet que origina una incontinència urinària, és a dir la micció automàtica que es produeix involuntàriament quan la bufeta està plena Els trastorns de la part inferior de la medulla espinal o dels nervis de la bufeta poden ocasionar una bufeta neurògena hipotònica que es caracteritza pel fet que…

La plasmafèresi és una tècnica moderna que consisteix bàsicament en una filtració de la sang Es emprada en l’obtenció de productes sanguinis i en la teràpia de diverses alteracions hematològiques La base d’aquest procediment és fer circular la sang per fora de l’organisme de manera que passi per un aparell capaç de filtrar el plasma o de separar algun dels components cellulars, i torni posteriorment a l’organisme del malalt Per a realitzar-la, bàsicament, s’insereix en una vena del pacient una agulla que es connecta a un tub que va fins a l’aparell alhora, de l’aparell surt un altre tub amb…

Els elements sanguinis necessaris per a resoldre nombroses situacions en la pràctica mèdica diària són els que componen la mateixa sang humana, ja que a hores d’ara encara no s’ha trobat un compost artificial que pugui ésser emprat com a substitut Per aconseguir sang humana cal extreure una certa quantitat d’elements sanguinis d’una persona, sempre que el defecte ocasionat no comporti cap trastorn i es pugui recuperar per mecanismes de compensació naturals Com que la legislació del nostre país determina que només es pot obtenir sang humana amb finalitats mèdiques exclusivament quan una…

Definició Són anomenats traumatismes de les vies urinàries  diversos trastorns dels urèters, la bufeta urinària o la uretra, deguts generalment a un impacte violent sobre aquests òrgans Causes i tipus Els traumatismes de les vies urinàries solen ésser deguts a un impacte extern de gran intensitat, ja sigui sobre la regió lumbar o bé sobre la regió pèlvica També poden ésser produïts en ferides obertes, com les ocasionades per arma penetrant Els traumatismes ureterals , és a dir, les lesions traumàtiques dels urèters, són poc freqüents Es produeixen especialment a causa de ferides penetrants,…

La transfusió de sang és un procediment terapèutic molt estès que consisteix en la introducció de sang obtinguda en les donacions en el sistema càrdio-circulatori d’un receptor, bé per a restituir un volum sanguini total o per a normalitzar-ne la composició Aquest tipus de tractament, en què s’utilitza sang total o algun dels seus components, rep el nom d’ hemoteràpia La transfusió de sang, sigui completa o bé d’algun dels seus components, té indicacions molt diverses Així, per exemple, la transfusió de sang completa és emprada per a recuperar el volum sanguini quan es presenten…