Resultats de la cerca

El duodè és un òrgan cilíndric, d’uns 26 cm de llargada i uns 3 cm de diàmetre, que comunica per dalt amb la regió pilòrica de l’estómac i per sota desemboca al jejú, en una zona anomenada angle duodeno-jejunal o angle de Treitz Aquest òrgan, que es troba a la regió central de la cavitat abdominal, desplaçat cap a la dreta, descriu una forma de lletra C i consta esquemàticament de quatre porcions o segments que fan angle entre si La primera porció o bulb duodenal es projecta des de la regió pilòrica de l’estómac cap a la dreta i es relaciona amb el fetge per davant i els conductes biliars…

El jejú-ili és un òrgan cilíndric que, format per nombroses nanses intestinals, comença a l’angle de Treitz, a continuació del duodè, i desemboca a l’intestí gros El jejú , que comprèn de manera aproximada els tres primers metres del jejú-ili, es concentra especialment a la regió superior i esquerra de la cavitat abdominal L’ili, al qual corresponen els darrers tres o quatre metres del jejú-ili, ho fa bàsicament a la regió inferior i dreta d’aquesta cavitat Les nanses intestinals es poden desplaçar a l’interior de la cavitat abdominal, per bé que només lleugerament, ja que en la concavitat de…

Les glàndules salivals són els òrgans que elaboren i secreten la saliva cap a l’interior de la cavitat bucal Les tres glàndules salivals que hom considera més importants són les paròtides, les submaxillars i les sublinguals Totes aquestes glàndules es troben de dues en dues, simètricament situades en un costat i l’altre de la cavitat bucal Les glàndules salivals es componen de nombroses glàndules diminutes que, a través d’uns conductes petits, buiden les secrecions que elaboren en un conducte més voluminós En general, les glàndules salivals són envoltades per una càpsula de teixit conjuntiu…

El testicle i l’epidídim, com tots els òrgans, tenen un sistema d’irrigació sanguínia constituït per artèries, a través de les quals reben sang oxigenada i rica en substàncies nutritives, i per venes, per on es buida la sang utilitzada, pobra en oxigen Els vasos sanguinis del testicle i l’epidídim són ramificacions d’altres vasos més gruixuts, amb els quals conflueixen en punts relativament allunyats de la localització adulta d’aquests òrgans, on eren situats durant el desenvolupament embrionari L’artèria principal del testicle i l’epidídim és l’ artèria espermàtica , que parteix de l’artèria…

Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part secretora de la…

L’ intestí gros , el darrer tram del tub digestiu, és un òrgan cilíndric allargat, d’entre 5 i 9 cm d’amplada i aproximadament 1,70 m de llargada, que es disposa en forma de marc a l’interior de la cavitat abdominal, i la paret del qual s’estreny segmentàriament formant els anomenats haustres còlics , uns segments que confereixen un aspecte característic a la superfície externa de l’òrgan L’intestí gros es compon de tres porcions, que des de l’inici fins al final inclouen el cec, el còlon i el recte La funció de l’intestí gros és absorbir el líquid del contingut intestinal i elaborar,…

Les glàndules sebàcies són agrupacions de cèllules especialitzades que secreten sèu, un material greixós que lubrifica els pèls i la superfície de la pell, i que es localitzen al derma Cada glàndula sebàcia es compon de diversos al vèols, uns conjunts de cèllules diposades en capes concèntriques La capa més externa és formada per cèllules que tenen una gran capacitat reproductiva Quan aquestes cèllules es van reproduint, es desplacen cap a l’interior de l’alvèol, tot empenyent les més internes A mesura que es desplacen, les cèllules sintetitzen substàncies grasses que queden acumulades a l’…

El pàncrees , un òrgan aixafat, d’uns 15 cm de llargada i uns 5 cm d’amplada, que se situa transversalment a la part superior de la cavitat abdominal i que esquemàticament comprèn tres porcions el cap, el cos i la cua El cap del pàncrees , que és la porció més voluminosa i ampla d’aquest òrgan, es localitza a la regió central de la part superior de la cavitat abdominal, envoltada pel duodè i travessada pel segment final del colèdoc El cos del pàncrees , la porció central de l’òrgan, solca la regió superior de la cavitat abdominal, de dreta a esquerra, per darrere de l’estómac i per davant de…

La vesícula i les vies biliars constitueixen un conjunt de conductes i òrgans que tenen cura de transportar, emmagatzemar i abocar la bilis elaborada pel fetge a la segona porció del duodè Les vies biliars comprenen una porció intrahepàtica, que se situa per l’interior del fetge, i una porció extrahepàtica, localitzada per fora d’aquest òrgan Les vies biliars intrahepàtiques inclouen els canalicles biliars , els conductes biliars petits i el conducte biliar dret i l’ esquerre , que es projecten fora del fetge a través de Fili hepàtic i constitueixen posteriorment el conducte hepàtic comú Les…

Les glàndules suprarenals o adrenals són dues glàndules, de forma piramidal o triangular, situades a manera de caputxó sobre el pol superior de cada un dels dos ronyons Així, doncs, es troben situades en l’espai retroperitoneal, és a dir, per darrere del peritoneu, la membrana que cobreix els òrgans abdominals, a prop de la columna vertebral, aproximadament a l’altura de la primera vèrtebra lumbar, encara que la dreta té una situació una mica més elevada i lateral que l’esquerra Cada glàndula suprarenal fa entre 2 i 3 cm d’amplada, de 4 a 6 cm de llargada i de 3 a 6 mm de gruix el seu pes…