Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Els pneumàtics dels Klein
Un precedent Ramon Quadreny Anunci de la fàbrica de pneumàtics Ramon Quadreny Guía de España y Portugal , 1898 Tot i que es considera que Klein i Companyia foren els primers fabricants de pneumàtics de Catalunya i l’estat el 1905, cal informar que set anys abans el 1898 Ramon Quadreny en fabrica i s’anuncia precisament com la primera i única fàbrica de pneumàtics d’Espanya La informació que es té de l’empresa és mínima Tenia la fàbrica a Hostafrancs a l’anomenat barri de l’Àngel, al carrer de França Tenia una màquina per a la fabricació de cambres d’aire, amb privilegi d’explotació, màquines…
Les fàbriques Badia, a Ripoll
Josep i Agustí Badia i Capdevila eren sabadellencs i de família industrial llanera El seu pare —Josep Oriol Badia i Juncà— fou l’introductor de la indústria estamera a la ciutat del Vallès Però els fills, tot i mantenir les arrels, es passaren al cotó i buscaren la força hidràulica a la conca del Ter Les fàbriques Badia, a Ripoll postal de principi de segle Agustí Badia té ja el 1874 una fàbrica de filats a Ripoll, al raval de Sant Pere És una fàbrica mitjana per al que allí és la indústria tèxtil, amb 1872 pues de filar Aquesta situació es manté fins el 1891 en què la contribució industrial…
Els mosaics artístics dels Escofet
Anunci dels mosaics hidràulics Escofet Fortuny i Companyia a la Guía Consultiva, Indicador General de Barcelona 1890 L’any 1886, Jaume Escofet i Milà i Teòtim de Fortuny i Carpi constituïren l’empresa Escofet i Fortuny, SRC, amb l’objectiu de fabricar mosaics hidràulics No eren els primers a fer-ho Però la importància i la continuïtat de l’empresa en justifiquen la inclusió en aquesta obra, a més d’un caràcter que els distingirà l’associació d’alguns artistes amb l’empresa, encarregats del disseny dels mosaics Jaume Escofet havia nascut el 1862 al Pont d’Armentera Alt Camp Marxà de casa seva…
Crèdit Mobiliari Barcelonès (1856-1867)
El Crèdit Mobiliari —escrivien "Moviliari"— Barcelonès va ser autoritzat per Decret de 27 de juny de 1856 S’acollia a la Llei de Societats de Crèdit del 28 de gener d’aquell any i el seu objectiu social eren les operacions previstes en l’esmentat text, però fent una especial atenció a les obres públiques, com ara “ crear ferrocarriles, canales, puertos, dársenas, fábricas, minas, alumbrado y otras empresas de utilidad pública “ El capital es fixava en 60 milions de rals, representat per 30 000 accions de 2 000 rals cadascuna Es va fer una primera emissió de 10 000 accions, de les quals…
Els Monegal, a Casserres
Importació de cotó i manufactura industrial La família Monegal Esteve Monegal és un comerciant en cotons que es convertí en industrial sense deixar el comerç És el primer que ho fa, però no serà l’últim Com també hi haurà fabricants cotoners que deixaran la indústria i es dedicaran al comerç de cotons, un negoci amb menys risc, però que no saps què et podrà donar El 1863 és a Barcelona al front d’una casa comercial que porta el seu nom, al carrer de la Boqueria, núm 15 El cotó és el producte que tracta, amb preferència El compra als consignataris o representants de les cases exportadores i el…
Els passamaners
L’ofici de passamaner té un origen medieval Eren aquells que fabricaven objectes de petites dimensions com floques, passamans, bosses o botons Formaven part dels gremis i desapareixeran oficialment amb ells a mitjan segle XIX Eren anomenats, també, cordoners La paraula passamà, a més d’identificar la peça que hi ha sobre una barana, s’identifica també amb un teixit en forma de cinta, que serveix per a guarnir i adornar vestits, mobles o les vores d’un objecte Els productes dels passamaners eren, per tant, ben diversos, però en destacaven les cintes i els botons Entre les cintes hi havia les…
Leopold Sagnier, Vero Vidal i Josep Pellicer: la Fabricació Nacional de Colorants, SA
Factura de la fàbrica de matèries colorants artificials i productes químics Vero VidalL’industrial Vero Vidal, amb la collaboració tècnica de l’enginyer Leopold Sagnier, fou el primer a establir una fàbrica de colorants artificials, si bé molt dependent d’empreses proveïdores alemanyes A la mort de Vero Vidal l’empresa continuà a nom de la seva vídua L’introductor a Catalunya de les tècniques de producció artificial de colorants fou Leopold Sagnier i Villavecchia, que s’associà successivament a dos empresaris Vero Vidal i Josep Pellicer La història començà el 1881 i s’acabà amb la creació d’…
Can Gomis, a Monistrol, Força i Enllumenat SA i Forces Hidroelèctriques del Segre SA
Francesc Gomis i Soler Can Gomis Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat , 1992 Francesc Gomis i Soler, manresà, establí una fàbrica de filats de cotó a Monistrol, el 1895 Francesc Gomis i Soler era manresà i cintaire, com els Burés El 1852 començà les seves activitats industrials fabricant cintes de seda que eren utilitzades pels tabaquers cubans a l’hora de precintar les caixes de cigars El 1884 es transformà en filador de cotó en fer-se càrrec de la fàbrica de can Canals, a Sant Martí de Torroella, a la vora del Cardener Hi tenia 4000 pues de filar Quatre o cinc anys…
La seda artificial
Primera màquina de filatura de fibra artificial, 1907 Cincuenta Años de la SAFA 1923-1973 La Societat Espanyola de Seda Viscose, controlada pels fills de Josep Vilà, produí per primera vegada fibra artificial a Catalunya i a l’estat el 1907 L’expressió seda artificial, avui prohibida, serà la que s’utilitzarà durant molts anys amb relació a les primeres fibres artificials tèxtils La seda era la fibra més fina i la més cara i en prendre-la com a exemple i model es volia valorar el que era, en realitat, un producte químic El primer a obtenir un fil artificial fou Louis Marie Hilaire Bernigaud…
El doctor Andreu
Salvador Andreu i Grau va néixer a Barcelona l’any 1841 El seu pare era notari i el seu besavi havia estat un dels cònsols de la Llotja de Mar Entroncament familiar, per tant, amb el dret i amb el comerç barceloní Eren nou germans, dos dels quals estudiaven dret Ell escollí la carrera de farmàcia Els anuncis del doctor Andreu podrien servir per a formar part d’una antologia de la publicitat farmacèutica La versió popular explica que la carrera fou finançada amb dificultats pel seu pare, però en el cas de Salvador Andreu, aquestes versions s’han de valorar amb prudència, ja que la seva…