Resultats de la cerca

Creu de terme procedent de Santa Maria de Lluçà Les creus de terme també anomenades peirons o pedrons eren creus de ferro o de pedra posades sobre un pilar on els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites ©Museu Episcopal de Vic, núm inv 511 – JMDíaz Les creus de terme El Museu Cau Ferrat de Sitges i el Museu Episcopal de Vic conserven un conjunt de creus de terme considerades d’època baixmedieval Totes les peces contenen escenes narratives mitjançant petites figures aplicades a la creu, la qual actua com a superfície de representació i suport de…

Passem a inventariar un conjunt de capitells que forma part del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa La majoria són capitells romans tardans reaprofitats en construir-se l’actual església de Sant Miquel Capitell de Santa Maria Capitell de marbre, procedent probablement del baptisteri de Santa Maria de Terrassa C Mancho Peça de marbre procedent probablement del baptisteri d’Ègara, localitzada dins l’església de Santa Maria de Terrassa Fa 29 cm d’alçària, un diàmetre superior de 35, 5 cm i un diàmetre inferior de 22 cm aproximadament Es tracta d’un capitell corinti exposat…

Situació Vista exterior de l’església, des del costat de llevant, amb l’absis i la capella de migjorn M Anglada L’antiga parròquia de Sant Pere d’Auira escrit també Huire queda al sector de tramuntana del terme, a mà esquerra del riu Freser, a uns 1200 m d’altitud i vora el coll de Casals Mapa 255M781 Situació 31TDG295778 Per anar-hi, deixant de banda els camins de cabra com és ara el baixador d’Illa, hi ha dues pistes la més bona és la que surt de Campdevànol i agafa el camí del cementiri, segueix el trencall de mà dreta, que continua parallel a la via del tren, passa vora la Teuleria i…

El museu El Museu Maricel té el seu origen en la segona dècada del segle XX, estretament relacionat amb Charles Deering, un ciutadà americà que a través de Ramon Casas, al qual havia conegut a París, contactà amb Miquel Utrillo Deering, després de comprar l’any 1910 l’antic hospital de Sitges erigit per Bernat de Fonollar al començament del segle XIV, encarregà a Utrillo les obres del futur Museu i el nomenà administrador L’any 1913 aquesta casa museu ja contenia una collecció considerable, amb elements arquitectònics i escultòrics procedents de diversos llocs, obres de fusters i…

Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…

Els manuscripts romànics illustrats del museu episcopal de Vic Els fons bibliogràfics manuscrits del Museu Episcopal de Vic provenen en bona part dels conservats a l’antiga Biblioteca Capitular de Sant Pere, els quals foren objecte d’un primer estudi i catalogació l’any 1806 per part de l’investigador Jaime Villanueva * A aquest dipòsit inicial s’havien afegit de manera progressiva nombroses adquisicions de manuscrits per part del Museu que passaren a en Grossir les seves riques colleccions Parallelament, i amb el pas del temps, nombrosos investigadors dedicaren la seva atenció als còdexs…

Les dificultats de l’edafogènesi En les condicions d’aridesa dels deserts càlids, els processos de formació del sòl o edafogènesi són extremament lents i es podria arribar a la conclusió que ha de resultar difícil trobar sòls amb perfils diferenciats La situació que s’observa a la pràctica, però, no sempre s’ajusta a aquesta expectativa, ja que la majoria de les zones desèrtiques actuals no han estat sempre tan àrides com en el present i, a més, l’edafogènesi s’hi pot produir a pulsacions corresponents a períodes amb precipitacions extremes que les dades mitjanes de pluviositat no…

Caràcters morfològics bàsics dels gasteromicets A Morfologia d’un gasteromicet, en secció Lycoperdon piriforme , i detall d’una secció del peridi i la gleba A’ i, encara més ampliat, d’una porció de la gleba A" , mostrant els basidis, les hites i el capillici B Formes bàsiques de construcció de la gleba B 1 plectobasidial, B 2 himenoloculada, B 3 himenial Hom hi ha indicat 1 peridi, 2 gleba part fèrtil, 3 columella, 4 subgleba, 5 cordó miceliar, 6 himeni, 7 endoperidi, 8 exoperidi, 9 filament del capillici Biopunt, a partir de J Webster i J A Burnett Sota aquest nom reunim un grup…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oriental Hom hi pot observar la capçalera J Bonell L’església de Santa Maria de Matadars es dreça a frec del mas del Marquet i al peu de la urbanització del mateix nom, lloc molt proper al Pont de Vilomara i a tocar de la carretera que enllaça aquesta població amb Sant Vicenç de Castellet, aigües avall del Llobregat Aquesta contrada se situa ben bé a l’extrem d’un apèndix que sorgeix a ponent del terme, bo i endinsant-se entre els termenals de Manresa, el Pont de Vilomara i Sant Vicenç de Castellet Long 1°52’24” - Lat 41°41’35” Per…

Les uredinals rovells El grup de les uredinals correspon als coneguts rovells , que formen un dels principals grups de teliomicets, per la gran quantitat d’espècies que inclou i per l’efecte que moltes d’elles tenen sobre plantes d’interès agrícola o ornamental La fotografia mostra una branca de boix atacada pel rovell Puccinia buxi , una espècie germana dels rovells que malmeten les graminies P graminis Les petites berrugues brunes són els telis, formats per simple juxtaposició de telióspores, ja que el miceli creix dins la fulla, entre les cèllules, sense que mai no es formin cossos…