Resultats de la cerca

Misericòrdia del cor de la catedral de la Seu d’Urgell Correspon a la cadira del comte d’Urgell S’hi veu una figura híbrida filant i un jove que flanquegen una figura semiajupida que fa com si aguantés el seient Pere de Santjoan va contractar el cor el 1410 © IAAH/AM Una embosta de dades documentals i algunes obres permeten situar el mestre picapedrer i imaginaire Pere de Santjoan a bona part de les principals fàbriques escultòriques catalanes de l’entorn del 1400 D’origen picard, no és un artista innovador, sinó un bon artesà que exerceix com a escultor i també com a arquitecte i que…

Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…

Retaule de Sant Pere de Vinaixa, obra de Ramon de Mur El 1420 Pere Ferrerons, picapedrer veí de Vinaixa, va encarregar aquest retaule a Ramon de Mur L’escut de la família Ferrerons figurava en el guardapols, que s’ha perdut L’obra, que havia de fer 8 pams d’amplada per 10 d’alçada, destaca per la seva simplicitat i la tendència a descartar tota expressió naturalista La composició és en bona part la mateixa que una quinzena d’anys més tard es mostrarà, més sumptuosa i viva, en el retaule de la mateixa advocació de Bernat Martorell a l’esquerra, vocació de l’apòstol, sant Pere entronitzat,…

Els esclaus El comte Bernat Tallaferro establí en el testament de l’any 1020 que els seus esclaus servos havien d’ésser alliberats per a remei de la seva ànima i que les esclaves havien d’ésser lliurades a la seva muller, Toda Fins i tot s’especifica el nom dels cinc esclaus, juntament amb allò que calia que donessin per alliberar-se Adalbert de Cases havia de donar cinc unces d’or a Santa Maria de Cuberes perquè fessin una creu, Arnau de Ripoll també cinc unces per a una creu par a Sant Pere de Castellnou, Amalví de Tuïr i Tedmar d’Orriols havien de lliurar només dues unces a Santa Maria…

Obres al carrer de Mèxic, Barcelona, 26-5-1917 AC / GS La transformació i el creixement de les ciutats als Països Catalans durant les tres primeres dècades del segle XX representen sovint processos parallels El model seguit en la majoria dels casos va ser el resultat de la modernització funcional de les ciutats De ciutats conventuals amb pervivència d’estructures feudals tardanes es passà a la ciutat oberta, sotmesa a les tensions del lliure mercat i, per tant, guiada, encara que no pas del tot determinada, pel planejament urbanístic que s’establia en els diferents nivells Les ciutats…

Antecedents el Crèdit del Comerç i de la Indústria 1881-1883 La Companyia dels Magatzems Generals de Dipòsit de Barcelona Al final del 1872 es creà a Barcelona una societat anònima amb aquest nom amb l’objectiu de facilitar el dipòsit de mercaderies als comerciants, industrials, naviliers i consignataris, i donar crèdit amb la garantia dels resguards de dipòsit que ella mateixa emetia — warrants —, fins al 75% del valor de la mercaderia Apareixia així una nova forma de crèdit, ja que el préstec sobre mercaderies, prou conegut, era avalat en aquest cas pel reconeixement de l’existència de la…

El darrer quart del segle XVIII i els primers anys del XIX són els dels triomf de la pintura acadèmica L’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona fixarà una normativa semblant a la de la Real Academia de San Fernando Aquest fet portarà a una uniformitat pictòrica present en l’obra de Pere Pau Muntanya, segon director de l’Escola de Barcelona, després de la mort de Pasqual Pere Moles Una major radicalització de caire neoclàssic la trobem en la proposta de Josep Bernat Flaugier, mentre que la llibertat antinorma és palesa en l’obra de Josep Pla el Vigatà Una nova classe social, la burgesia…

Folklores Festivitats, romiatges, rondalles, danses i cançons tradicionals… són només alguns dels diversos elements de la considerada cultura popular que han estat objecte d’estudi des de l’àmbit del folklore Arxiu Roset - Josep M Roset El 1949, la folklorista Maria Leach 1892-1977, responsable de l’ Standard dictionary of folklore, mythology, and legend de la casa Funk & Wagnalls de Nova York, va demanar als seus collaboradors –tots folkloristes o antropòlegs en actiu, la majoria nord-americans o establerts laboralment als Estats Units– una definició del terme folklore per tal com volia…

Sant Marc, un dels set panells de pedra amb profetes i evangelistes que componien una trona feta per Jordi Safont vers 1447-52 Era al pilar de la nau major més proper al presbiteri de la Seu Vella de Lleida, al cantó de l’evangeli Museu de Lleida Diocesà i Comarcal – LMelgosa A partir de la fi del segle XIV, Lleida obre les portes a mestres forans que afavoriran la coneixença de les modes europees A poc a poc hi arriben mestres, escultors i vitrallers nòrdics, que, juntament amb artífexs autòctons, protagonitzen una revolució de les arts plàstiques És un període de continuïtats i de canvis,…

La vila de Solsona Tot territori d’una certa importància de població tenia un centre econòmic, a voltes també polític i, fins i tot, religiós Al Solsonès el centre econòmic era al mercat de Solsona, i més tard a les fires que s’anaren creant sucessivament L’existència d’una ciutat que ja aglutinava l’activitat econòmica de la comarca en temps antics, degué ser decisòria a l’hora d’escollir aquest centre econòmic que després fou el motor principal de l’aparició de la vila de Solsona Però el principal problema és saber si la vila de Solsona sorgí on hi havia hagut la ciutat de Setelsis , entorn…