Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
La funció renal
L’aparell urinari La sang que circula s’encarrega de transportar els residus produïts pel metabolisme cellular Però cal que passi a través d’un filtre capaç d’alliberar-la dels residus i de mantenir dins de límits precisos la relació entre l’aigua i els nombrosos soluts que conté Aquesta funció de filtre la fan els ronyons, que són part d’un circuit hidràulic de descàrrega de les deixalles líquides de l’organisme l’aparell urinari Recordem aquí que un altre filtre important de la sang, procedent de l’intestí carregat de substàncies produïdes per la digestió, és constituït pel fetge vegeu "La…
Els solífugs
Característiques del grup L’aspecte i la vivacitat dels solífugs és espectacular, principalment pel fet que, en general, són aràcnids d’unes dimensions considerables entre 1 i 7 cm de llargada del cos Tal vegada són els aràcnids més ben adaptats a les condicions extremes de les zones àrides El seu aspecte extern és força homogeni cos allargat, hirsut, ample i àgil, i quelícers en pinça, molt desenvolupats i orientats cap endavant, caràcter que els dóna un aspecte ferotge També en són característics els cinc parells d’òrgans en raqueta o mallèols, que porten els artells basals del quart parell…
Els escorpins
Característiques del grup Els escorpins són els aràcnids més grossos que hi ha al nostre país i, alhora, uns dels artròpodes més temuts de les nostres latituds Són típics de regions caloroses i àrides, encara que n’hi ha alguns adaptats a climes humits Colonitzen les regions tropicals i subtropicals, però arriben fins a les zones càlides de les regions temperades d’ambdós hemisferis Es caracteritzen pel fet de tenir els pedipalps més desenvolupats que la resta dels apèndixs, i acabats en una pinça gran El prosoma i l’opistosoma s’uneixen amplament, sense que hi hagi cap tipus de cintura L’…
Els tardígrads
Característiques del grup Els tardígrads formen un grup homogeni d’organismes diminuts, generalment de vida lliure, que viuen al medi aquàtic, marí o continental, o al medi terrestre, en ambients sempre humits Es tracta d’organismes descoberts tardanament les primeres observacions daten de 1773, quan Goeze els anomenà ossets d’aigua donat el seu aspecte i la naturalesa dels seus moviments El nom de tardígrads, que significa "animal groguenc de moviments lents", els el donà Spallanzani l’any 1776, que pogué estudiar-los gràcies als progressos de la naixent microscòpia Actualment se’n coneixen…
Afecció de la vàlvula mitral
Patologia humana
Definició Les afeccions de la vàlvula mitral o valvulopaties mitrals constitueixen un grup d’alteracions degudes a l’existència de diversos tipus de lesions en la vàlvula mitral, és a dir, la vàlvula a través de la qual es comuniquen l’aurícula i el ventricle esquerres Les més freqüents són engruiximent, retracció, deformitat i fibrosi Segons el cas que es presenta, les lesions valvulars poden generar diverses alteracions en el funcionament de la vàlvula una dificultat quan la vàlvula s’ha d’obrir o una disminució de la superfície de l’orifici mitral, la qual cosa és anomenada…
Els sifonàpters: puces
Característiques de grup Les dimensions de les puces oscillen generalment entre 1 i 6 mm, dimensions extremes que poden ésser illustrades en el cas d’aquestes dues espècies, Echidnophaga murina a l’esquerra, un mascle i Hystrichopsylla talpae subespècie talpae a la dreta, un mascle Les femelles són sempre més grosses que els mascles Jean Claude Beaucournu / Henri Launay Els sifonàpters, anomenats genèricament puces, són insectes petits d’1 a 6 mm, generalment, aplatats lateralment, i mancats d’ales àpters La característica que els ha fet més coneguts és la seva capacitat de saltar i el seu…
Els merostomats
Aspecte general d’alguns merostomats, en visió dorsal A aglàspid 18 B euriptèrid 125, C xifosur 18 Amadeu Blasco, a partir d’originals diversos Els merostomats són artròpodes quelicerats, és a dir, proveïts de quelícers, com els aràcnids, però amb característiques peculiars i força aparents que els distingeixen d’aquests D’una banda, la forma del cos, en el qual generalment es distingeixen segments diferents, recorda la dels extingits trilobits, però en aquest cas acaba en un característic agulló terminal o espina, de vegades molt llarg D’altra banda, són animals de vida marina i de…
L’arbre de la vida dels artròpodes
Esquema consensuat de les relacions externes dels artròpodes, amb especial atenció als fílums més estretament relacionats, els quals constitueixen, juntament amb els artròpodes, el gran clade protostomat dels ecdisozous Els protòstoms inclouen també els lofotrocozous anomenats per alguns autors espirals i els quetognats, un fílum de posició encara incerta Els deuteròstoms i els protòstoms constitueixen un llinatge evolutiu que hom anomena nefrozous , per la presència en aquests grups dòrgans excretors Dos petits grups, els acelomorfs, antigament inclosos en els platihelmints, i els mesozous…
Hepatitis vírica aguda
Patologia humana
Definició L’ hepatitis vírica aguda és una malaltia infecciosa causada per diversos tipus de virus que, després d’entrar a l’organisme, penetren als hepatòcits o cèllules hepàtiques i en provoquen la necrosi o mort, com també una inflamació difusa del fetge La malaltia es desenvolupa entre dues setmanes i sis mesos després d’haver-se produït el contagi i, en general, origina diverses manifestacions com ara pèrdua de la gana, malestar general, nàusees i vòmits, augment lleu de la temperatura corporal, icterícia o coloració groguenca de la pell i les mucoses, colúria o tonalitat fosca de l’…
La fauna i el poblament animal dels deserts i subdeserts càlids
Les estratègies de supervivència en l’aridesa L’aridificació dels climes de les regions tropicals i subtropicals que avui ocupen deserts i subdeserts càlids sembla que començà durant el Miocè En aquelles dates el continent australià ja estava aïllat, cosa que explicaria la singularitat de la seva fauna amb independència de les condicions bioclimàtiques presents El mateix passava amb els dos subcontinents americans que, a més, estaven separats entre ells i hi romangueren fins que, al Pliocè, es formà l’istme de Panamà i es féu possible un cert intercanvi de faunes També fou durant el Miocèque…