Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
Arquitectura catalana modernista
El Modernisme constitueix, sens dubte, el moment estellar de l’arquitectura catalana moderna Se situa a la cruïlla de les més fortes transformacions, en l’ambient cultural de la fi del segle, al final agònic de la tradició decimonònica i de l’arquitectura academicista esdevinguda obsoleta, i a l’inici de l’arquitectura moderna, de les avantguardes del segle XX, que tot just s’insinua El Modernisme constitueix un ampli moviment en les arts i està format per arquitectes rellevants com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Maria Jujol i Lluís Muncunill Però, al mateix temps,…
La industrialització. Moda, indústria i artesania
El segle XIX va ser el moment del canvi del concepte de moda cortesana existent fins llavors a un nou concepte de moda, del qual avui s’és deutor La moda va canviar i estava més a l’abast d’un públic més ampli, tant a causa dels avenços tècnics de la producció tèxtil —conseqüència de la Revolució Industrial—, que permetien de fabricar molts metres de tela que s’havien de vendre, com a causa dels canvis polítics i sociològics —conseqüència de la Revolució Francesa—, que van fer pujar al poder la burgesia i, per tant, van introduir una nova clientela La nova elit volia una moda especial per a…
Autogovern i administracions autonòmiques
No sembla un mal moment, ara que ens acostem a les dues dècades d’existència de les autonomies a Espanya, per preguntar-se fins a on s’han complert els objectius que van provocar la seva creació El que sembla evident és que les coses han canviat, i molt, en aquests més de disset anys Un primer balanç de govern autonòmic Previsió pressupostària de les administracions catalanes 1983-1995 L’any 1980, el 88% de la despesa pública era gestionat per l’administració de l’Estat i el 1 2% restant per les administracions locals Dels més d’un milió i mig d’empleats públics, només 350 000 ho eren dels…
La revolució electrònica
La importància actual de l’electrònica Si haguéssim d’indicar la disciplina tecnològica i el sector industrial corresponent que més han caracteritzat el segle XX i que més han canviat els nostres hàbits i la nostra manera de vida, no hi ha dubte que la tria recauria sobre l’electrònica Bona part dels aparells i dels instruments que fem servir quotidianament per a comunicar-nos, per a rebre, emmagatzemar i elaborar informacions, o per a gaudir del nostre temps lliure, són “criatures” de l’electrònica La ràdio, que engeguem per tal de sintonitzar l’emissora que emet la nostra música preferida o…
Els planipennis: crisopes, reis de formigues i afins
Característiques del grup Els planipennis constitueixen el grup numèricament més important de tots els neuropteroïdeus megalòpters, rafidiòpters i planipennis reuneix unes 6000 espècies, repartides per tot el planeta, especialment per les regions càlides El seu aspecte és variable alguns, de dimensions considerables, poden confondre’s amb libèllules, mentre que d’altres, més petits, són unicroms, verdosos o brunencs, i es paren amb les ales fent teuladeta Allò que els caracteritza, però, és l’estructura del cap, la llargada mitjana del protòrax i l’abundant venació de les ales, tant…
Sistemàtica i filogenènia dels insectes
Hom considera els insectes dins del subtipus de mandibulats o antenats, grup que es caracteritza pel fet de presentar antenes i peces bucals En aquesta obra hom segueix el criteri monofilètic en la classificació de tots els artròpodes Alhora, els insectes es relacionen estretament amb els miriàpodes Tot fa pensar que els insectes o hexàpodes s’originaren a partir d’una forma protomiriapoide, que tindria una certa semblança amb els símfils actuals La classificació dels insectes La classificació dels insectes ha variat molt al llarg del temps en funció dels criteris filogenètics considerats a…
Els cefalòpodes
Els cefalòpodes són predadors fonamentalment adaptats a la vida pelágica, per la qual cosa llurs sistemes sensorial, nerviós i locomotor són complexos Alliberats de la vida bentònica, l’eix dorsiventral de llur morfologia externa correspon a l’eix àntero-posterior anatòmic així, el mantell i les estructures associades ocupen un extrem del cos oposat al cap, i la cavitat pallial ocupa la base del cos El nom de la classe és illustratiu però equívoc, atès que els tentacles, situats entorn de la boca i units per una membrana intertentacular més o menys estesa, són d’origen cefàlic i només el sifó…
L’epistemologia
L’epistemologia estratigràfica Un exemple d’interpretació del paisatge geològic sobre les bases de l’estratigrafia pot ser el d’aquesta vista aèria obliqua dels guixos de Barbastre, presa des de Castelló de Farfanya mirant cap a Algerri Noguera Els guixos oligocens que alternen amb margues grises amb un gruix superior als 1000 m formen un anticlinal que comença a la serra d’Almenara i fineix sota l’encavalcament de les serres exteriors pirinenques serra de Guara, més enllà de Peraltilla Aquest aflorament fa més de 100 km de llargada Els guixos són més resistents a l’erosió que els gresos i…
De l’aïllament a la insularitat
Els sistemes aïllats El concepte bàsic d’illa és simple i intuïtiu un fragment de terra envoltat d’aigua per tots costats Però no menys intuïtivament el concepte ha estat aplicat tradicionalment a moltes altres realitats que tenen en comú el fet d’estar separades de les altres realitats equivalents per una altra realitat, en alguna mesura antitètica, que els envolta És així com es pot parlar d’illes de cases envoltades per carrers espai privat enfront d’espai públic, illes de vianants espais sostrets del sistema de circulació viària motoritzada, illes de verdor espais boscats envoltats de…
L’aprofitament dels recursos vegetals a l'alta muntanya
Els valors alimentaris de la flora d’alta muntanya Les muntanyes i els altiplans que emergeixen en els estatges superiors dels continents han donat lloc a una gran diversitat de nínxols biològics i agroecològics Durant molts millennis, l’activitat dels humans ha modelat aquests darrers a partir de la flora autòctona seleccionant i conreant conjunts d’espècies, varietats i culti-vars S’han obtingut així recursos genètics autòctons característics de cada regió muntanyenca, ben diferenciats a escala intercontinental i fins i tot dins del mateix continent Els processos de difusió i intercanvi…