Resultats de la cerca
Es mostren 102501 resultats
Mecanismes de la infecció
Patologia humana
En un sentit molt ampli hom entén per infecció l’entrada, l’establiment i la reproducció de microorganismes en la superfície o l’interior d’altres organismes, inclòs el de l’ésser humà D’altra banda, la malaltia infecciosa és el conjunt d’alteracions, més o menys greus, que un organisme experimenta a conseqüència de la infecció De les definicions exposades es pot deduir que les infeccions no sempre són perjudicials per a l’hoste, és a dir, l’organisme infectat mentre que, en canvi, les malalties infeccioses sempre presenten símptomes o signes, o ambdues coses alhora Cal assenyalar, però, que…
El que cal saber del tumor de testicle
Patologia humana
És anomenat tumor de testicle el desenvolupament anòmal d’un conjunt de cèllules procedents de les estructures testiculars que es reprodueixen més activament del que és normal i formen una massa o tumor En molts casos els tumors de testicle són cancerosos i s’infiltren per les estructures adjacents, es disseminen per altres òrgans del cos i arriben a causar complicacions mortals si no són tractats a temps Cal consultar el metge si els testicles d’un infant no es troben a l’escrot, perquè es podria tractar d’un cas de criptorquídia, un trastorn que predisposa el desenvolupament de tumors…
Disfàgia
Patologia humana
És anomenada disfàgia la dificultat a empassar-se el bol alimentari La disfàgia s’acompanya de sensació de cos estrany a la faringe o l’esòfag, provocada justament per la detenció del mateix bol alimentari a l’interior d’aquests òrgans Segons la porció en què es produeix la detenció del bol alimentari, es diferencien dos tipus de disfàgia la faríngia i l’esofàgica La disfàgia faríngia es caracteritza per la dificultat a empassar-se tant els aliments sòlids com els líquids, i pel fet que es presenta al cap d’1 segon o 2 d’haver-se empassat els aliments, és a dir, durant el temps que normalment…
Trastorn per inhalació de gas irritant
Patologia humana
Són anomenades trastorns per inhalació de gasos irritants les alteracions respiratòries degudes a l’aspiració de vapors despresos per diverses substàncies químiques, manipulades en activitats domèstiques o industrials La inhalació de gasos irritants pot originar diversos trastorns en l’aparell respiratori, segons les característiques dels gasos i llur concentració en l’aire respirat Hi ha gasos irritants que, per les seves propietats físico-químiques, es dissolen amb facilitat en les mucoses respiratòries, de manera que després d’ésser inhalats atenyen la mucosa ràpidament La…
El que cal saber de la cardiopatia congènita
Patologia humana
Les cardiopaties congènites constitueixen un grup de trastorns caracteritzats per l’existència de diversos tipus de malformacions en les estructures anatòmiques i els teixits del cor o els grans vasos, que ja existeixen en el moment del naixement Aquestes malformacions són degudes a la incidència de diverses circumstàncies ambientals, com ara processos infecciosos, intoxicacions per medicaments o l’exposició a raigs X durant l’embaràs a característiques genètiques que es transmeten de pares a fills, o bé a alteracions genètiques que afecten el conjunt de l’organisme, com és el cas de la…
El que cal saber de la síncope
Patologia humana
La síncope, anomenada popularment desmai , consisteix en una pèrdua de la consciència transitòria que, en general, no es prolonga més d’uns minuts o uns segons, i que gairebé sempre és deguda a una disminució del flux sanguini cerebral Les causes d’aquest trastorn solen ésser poc importants alteracions fucionals del sistema nerviós autònom o de la pressió arterial Així, és habitual que afecti persones sanes, a causa d’una resposta exagerada del sistema nerviós que regula la pressió arterial davant emocions intenses, estats d’ansietat o por És típic, per exemple, la síncope davant la visió de…
Peu de pinya
Patologia humana
El peu de pinya és una deformitat del peu molt accentuada que es manifesta des del naixement El peu es troba en una actitud de flexió plantar, és a dir, estirat, com si fos una prolongació de la cama La part davantera del peu és desviada cap endins, de manera que la planta s’orienta cap a l’altre peu Sovint, també, la curvatura de la volta plantar és exagerada Aquesta deformitat es presenta aproximadament en un de cada 1000 nounats, i en la meitat dels casos es troben afectats els dos peus L’origen d’aquesta alteració és desconegut, bé que se suposa que és deguda a una predisposició genètica…
Llibre dels reis francs de Gotmar
Historiografia catalana
Crònica que recull els regnats dels reis francs des de Clodoveu a Lluís IV (481-939).
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica o llibre fou regalat com a present l’any 940 per Gotmar II, bisbe de Girona, al príncep cordovès al-Ḥakam, fill i successor d’‘Abd al-Raḥmān III Gotmar havia estat monjo del monestir de Sant Cugat del Vallès i, com a tal, en nom del seu cenobi i del de Ripoll, visità la cort del rei franc Lluís IV d’Ultramar a Breisach el 939 Poc després obtingué el bisbat de Girona Segons Ibn Ḥayyān al-Muqtabis V, Madrid 1979, p 455, el 6 de setembre de 940 encapçalà una ambaixada a Còrdova en nom del comte Sunyer de Barcelona-Girona-Osona, en què obsequià el…
Llibre de memòries de la parròquia de Sant Joan de Perpinyà
Historiografia catalana
Crònica redactada pels successius escrivans de la catedral de Perpinyà, de la qual és titular i patró sant Joan Baptista.
Desenvolupament enciclopèdic Des del 1602, any en què passaren a residir a Perpinyà els bisbes i el capítol d’Elna, els escrivans continuaren escrivint aquesta gran crònica, destinada en darrer terme a un ús públic, i poc aprofitada per la historiografia catalana, a excepció de l’ús que n’han fet els historiadors rossellonesos com Josep Coma, Joan de Gazanyola, JA Alart, DJ Henry, JB Renard de Saint-Malo, F Torreilles, Pere Vidal, etc Es conserva en set gran registres que van del 1439 al 1743, repartits actualment entre els Arxius Departamentals i la Biblioteca Municipal de Perpinyà…
Pere Ibarra i Ruiz
Historiografia catalana
Historiador, pintor, administratiu i arxiver municipal.
Vida i obra Continuador de la tasca historiogràfica local iniciada pel seu germanastre Aurelià Ibarra i Manzoni, es formà com a gravador i pintor a València i Barcelona 1879-83, amb viatges culturals a Madrid 1880 i París 1883 Cursà estudis a l’Escola Superior de Diplomàtica de Madrid 1889-91 i, de tornada a Elx, es dedicà a recollir testimonis arqueològics, documentals i bibliogràfics per a fonamentar una extensa i rigorosa història de la ciutat que, dins del moviment historicista, contribuís a explicar el passat de l’Estat Interessat per molts temes locals i preocupat pel…