Resultats de la cerca
Es mostren 1514 resultats
antropologia cultural
Antropologia
Estudi de la cultura humana des dels seus orígens fins als nostres dies, i de les seves varietats i adaptacions en funció de les seves relacions socials i biològiques.
L’antropologia cultural s’ocupa dels comportaments, específics i universals, de la cultura Són disciplines auxiliars de l’antropologia cultural l’etnologia, l’antropologia social, l’arqueologia i la lingüística En tant que ciència històrica, l’antropologia cultural necessita de l’arqueologia, de la lingüística històrica i sobretot de l’etnologia, i, en tant que ciència que estudia la cultura contemporània, de l’etnografia i de l’antropologia social A més, són fonamentals per a l’antropologia cultural les dades de l’antropologia física, i sovint utilitza les aportacions de la sociologia, la…
demografia
Sociologia
Ciència que té com a objecte l’estudi de la població.
Aquest és fet bàsicament des de l’aspecte quantitatiu, però l’estreta interdependència dels fets de població amb uns altres factors —econòmics, geogràfics, històrics, socials, psicològics— exigeix unes perspectives més àmplies de caràcter quantitatiu que fan que la tasca del demògraf tingui uns límits molt vasts i imprecisos La demografia com a ciència és recent, però l’interès pels fets de població és antic hom pot esmentar els censos militars i fiscals d’Egipte o de Roma, les utopies polítiques dels filòsofs grecs i les idees religioses dels pensadors cristians primitius Durant…
La maledicció de Tutankamon
Màscara funerària de Tutankamon, que es troba al Museu Egipci del Caire Corel - B Burch George ESM Herbert, comte de Carnarvon, morí de manera inexplicable el 6 d’abril de 1923, al Caire Presentava un estrany quadre de fatiga, amb mal de cap, insuficiència respiratòria i adenopaties diverses d’ençà que una sobtada pneumònia bilateral l’obligà a abandonar l’excavació de la tomba de Tutankamon, pocs dies després d’aquell emocionant 17 de febrer de 1923, data en què fou desclosa la intacta cambra mortuòria del faraó Altres personatges que participaren en l’obertura de la tomba també moriren poc…
Altres peces del cercle de Soriguerola conservades a París
Art gòtic
El 1905 el colleccionista Émile Peyre donà al Musée des Arts Décoratifs de París dos plafons pintats, de fusta de pi silvestre, que s’han relacionat amb les obres atribuïdes al Mestre de Soriguerola Es tracta del frontal de Santa Eugènia de Saga i d’una taula dedicada a sant Andreu El frontal de Santa Eugènia de Saga permet establir una connexió directa amb la taula de Sant Miquel de Soriguerola Tant les arquitectures com els personatges, amb grans ulls i vestits amb plecs marcats, són molt propers MAD – LSully-Jaulmes El frontal de Santa Eugènia MAD, núm inv PE 121 és amb…
Un historiador àrab originari de Šarq al-Andalus
Tinter andalusí reutilitzat com a lipsanoteca, segles X-XI ESMB / JLV Abū Bakr al-Ṭurṭūšī, conegut igualment sota el nom d’Ibn Abī Randaqa, va néixer a Tortosa cap al 451 de l’Hègira 1059-60, i va morir, segons les fonts, bé durant el mes de ša ʿbān del 520 final d’agost, començament de setembre del 1126, bé al ğumada I de l’any 525 abril del 1131, a l’edat de 75 anys Va estudiar dret i lletres a la seva vila natal i després a Saragossa Va complir el pelegrinatge el 476 1083-84, i després es va dirigir a Bagdad, Bàssora, Damasc i Jerusalem A la tornada passà pel Caire, i s’establí després a…
Desplaçaments dels imperis segons A. Deulofeu. 1951-1967
Alexandre Deulofeu elaborà una minuciosa teoria de la història de les societats humanes que presentà, per primer cop, el 1951 Segons ell, el motor dels canvis històrics és la dialèctica entre un centre dinàmic, creador d’una civilització/imperi, i la transformació d’aquest centre i de l’imperi que ha generat en una cultura codificada rígidament, i, doncs, anquilosada i, amb el temps, decadent Aquesta cultura serà substituïda per una altra de generada en un altre centre dinàmic, i així successivament i cíclicament Aquesta teoria de la història es basa en un repàs sistemàtic i polièdric de l’…
Els negocis de la modernitat. 1920-1951
La Segona Revolució Industrial, la de l’electricitat, el petroli, la química i la farmàcia, i la banca especialitzada, s’esdevingué parallela a la Primera Globalització, i acompanyà la transició vers una societat majoritàriament alfabetitzada Per la seva banda, l’electrificació i la motorització exigien noves tècniques i nous instruments financers Aleshores els estats liberals del segle XIX van entrar en conflicte, en el que fou la Primera Guerra Mundial Mentrestant, les Amèriques, com també Austràlia, eren terra d’experiments de tota mena A l’àrea catalana van néixer els protagonistes d’…
La fibra més subtil
La finor, la bellesa i l’elegància de la seda fascina els humans des dels temps més remots Una fascinació incrementada durant segles pel misteri del seu origen què era exactament aquell teixit que portaven els mercaders d’Orient Plini el Vell, en la seva “ Naturalis Historia ” 77 dC, sostenia que la seda era el borrissol de les fulles d’uns arbres exòtics, i aquesta és la menys fantasiosa de les aventurades històries existents Això explica que els egipcis, per teixir la seda al seu gust, comencessin desteixint les teles que els arribaven de l’Orient… La seda teixida arribava a la Mediterrània…
El groc que pot menjar-se
Hom diu que el safrà és fill del sol i la poesia Aquesta espècia, tan valorada des de l’antiguitat, és el conjunt dels estigmes de la flor de Crocus sativus, una petita planta herbàcia i bulbosa, de 10 a 30 cm d’alçada, que pertany a la família de les iridàcies La seva vistosa flor té la corolla intensament violeta i els tres estigmes fortament grocs El nom genèric Crocus és una llatinització del mot grec krokos que significa “fil”, mentre que el nom “safrà” ve de l’àrab “zahafaran”, un mot derivat d’“assafar” que significa “groc” El safrà és, doncs, el groc que pot menjar-se Una llegenda…
Cap a la mar, devers l’oest
Travessar els deserts és com navegar per la mar cap punt de referència que permeti d’orientar-se, cap font d’aigua dolça per a abeurar-se Però la necessitat empeny En cerca de veritables mars septentrionals en el cas africà, a l’encalç de les promeses terres de l’W en el cas americà, atrets pels mercats occidentals en el cas asiàtic, els deserts han estat travessats reiteradament per caravanes i pioners Sobre ones de sorra o per damunt d’esculls assecats, els grans deserts del món sempre han estat solcats per les naus de la intrepidesa Així com els vaixells uniren civilitzacions separades per…