Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
La Segarra
Situació i presentació La comarca de la Segarra, de 722,76 km 2 , comprèn una gran part del territori de l’Altiplà Central de Catalunya Aquest altiplà fa de partió entre les terres del vessant mediterrani que s’estenen cap a llevant, i les del vessant del Segre i la fossa de l’Ebre, que s’obren a ponent Limita a l’E amb la comarca de l’Anoia, al NE amb el Solsonès, al NW amb la Noguera, a l’W amb l’Urgell i al S amb la Conca de Barberà Els límits físics de la Segarra són, per la banda de migdia, la serra del Tallat, la tossa de Montclar i la serra de Brufaganya —que separen la comarca de les…
El Montsià
Situació i presentació La comarca del Montsià, situada a l’extrem meridional de Catalunya, té una extensió de 735,37 km 2 Al N confronta amb la comarca del Baix Ebre, al NW amb el Matarranya, comarca que administrativament pertany a l’Aragó, al S amb el Baix Maestrat, del País Valencià, i a l’E amb la mar Mediterrània El Montsià consta de 12 municipis, després de la incorporació, el 1990, del municipi de Sant Jaume d’Enveja, que fins aleshores pertanyia a la comarca veïna del Baix Ebre Els límits del Montsià van, pel N, des del tossal del Rei 1 356 m,…
Les pautes dels comportaments
En els comportaments i la manera de viure de cada dia hi ha característiques locals, trets individuals i elements integradors, per la qual cosa no és possible generalitzar-los ni, tampoc, particularitzar-los excessivament La vida dels ciutadans no era, ni és, com la dels camperols, ni la d’aquests com la dels pastors o la dels mariners la vida dels grups dominants no era, ni és, com la del poble menut, ni la dels homes com la de les dones també hi havia les minories que vivien segons els seus propis costums Tanmateix, durant aquests segles baix-medievals, es va anar formant una cultura…
La incorporació a les civilitzacions mediterrànies
El comerç fenici Oinokhóes d’imitació fenícia, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-575 aC UB / RM La tradició escrita de l’època clàssica reconeix la primordial importància del comerç de metalls en les primeres expedicions fenícies cap a Occident Segons Diodor de Sicília, els fenicis van aconseguir a Ibèria tant d’argent que, gràcies als guanys obtinguts, van poder fundar moltes colònies a Àfrica, Sardenya i a la mateixa Península Ibèrica D’altra banda, alguns autors greco-romans destacaren la forta implantació de població fenícia en determinades zones costaneres de la Península, i també la…
La indústria al món i als Països Catalans
Tipus d’indústria El terme indústria comprèn fases i tipus d’activitats econòmiques molt diversos, inclosos l’extracció de minerals, les construccions i alguns serveis El nom d’indústria manufacturera, en canvi, es reserva al conjunt de les activitats de transformació dels productes del sector primari és a dir, de l’agricultura, la ramaderia, forestals i també minerals en béns de consum, passant per les fases de semielaboració Totes les transformacions a què són sotmeses les primeres matèries n’augmenten el valor La diferència entre el valor inicial del material i el del producte acabat es…
Els fongs lisotròfics: el tipus d’organització fong
Els fongs lisotròfics el tipus d’organització fong Els fongs lisotròfics poden originar, per simple combinació d’hifes especialitzades, aparells fructífers molt especialitzats En aquesta visió parcial d’un cos fructífer basidiocarp jove d’un cortinari Cortinarius purpurascens , veiem la carn del barret i del peu, i les làmines on hi ha l’himeni fèrtil les hifes hi estan massa juntes per a ésser visibles En canvi, veiem prou bé les que reuneixen el marge del barret amb el peu, que formen el que hom anomena una cortina Les hifes superiors de la cortina s’han tenyit de bru a causa de les…
Els quilòpodes: centpeus, escolopendres i afins
Característiques del grup Aspecte general extern dels quilòpodes, en visió dorsal A i ventral B , i detall de la regió posterior d’un mascle B’ Hom hi distingeix 1 antena, 2 càpsula cefàlica 3 forcípula, 4 tergita del segment forcipular, 5 tergita del tercer segment del tronc, 6 pota, 7 tèlson, 8 coxostèrnum forcipular, 9 esternita del vuitè segment del tronc, 10 pors coxals, 11 esternita del primer segment genital, 12 gonopodi, 13 penis, 14 valva anal Gustavo Hormiga, original dels autors Els quilòpodes, que a casa nostra reben els noms populars de centcames, centpeus i escorçanes, són…
Els crustacis
Els crustacis són, després dels insectes, el grup d’artròpodes que ha tingut més èxit evolutiu, si jutgem pel nombre d’espècies existents entorn de 30 000 i per la diversitat d’ambients on es troben Es tracta d’un grup quasi exclusivament aquàtic, adaptat perfectament, tant a les aigües marines com a les continentals En aquest sentit, hom considera que, per l’espai que ocupen i per la funció que hi fan, són els equivalents als insectes, fonamentalment terrestres, en el medi aquàtic De fet, també hi ha espècies de vida terrestre, però en molts casos la seva permanència al medi terrestre és…
Els ecosistemes marins
Consideracions generals L’ecotò entre la terra i la mar és brusc i nítid, tal com suggereix aquesta imatge de la costa del cap de Favàritx Menorca Separa dos mons diferents, amb estratègies biològiques distintes, tant en el camp físic com en el camp químic Jordi Vidal La mar ha estat sempre un medi inhòspit i estrany per a l’home, i, encara que s’hi navega i s’hi pesca des de fa milers d’anys, el coneixement de la mar assolit durant la major part d’aquest temps no ha estat més que superficial Només la tecnologia moderna, com més va més sofisticada, ha permès de superar en part la incapacitat…
Terres isolades: les illes
L’arxipèlag planetari En rigor, totes les terres emergides del planeta, fins els continents, són illes Totes les masses continentals, el Vell Món, el Nou Món, l’Antàrtida, Austràlia, estan envoltades d’aigües Però és per sota dels 10 milions de km 2 que comencen a plantejar-se dubtes Austràlia, amb els seus 7 milions i mig de km 2 , és un continent o una illa S’accepta generalment que és un continent, però el seu poblament vegetal i animal té no poc d’insular i tampoc no és rar sentir-lo anomenar continent-illa Grenlàndia, que amb més de 2 milions de km 2 és generalment reconeguda com la més…