Resultats de la cerca
Es mostren 1269 resultats
La indústria química: consolidació pel biaix dels adobs. 1914-1939
La fàbrica de Lleida de la Societat Anònima Cros La indústria química moderna té el seu origen el 1749 en què els escocesos Garbett i Roebuck iniciaren a Prestonpans la fabricació de l’àcid sulfúric per mitjà de les cambres de plom, inventades tres anys abans pel segon d’ells El nou sistema, que substituí el procediment per campanam de vidre vigent fins aleshores, tingué la virtut de canviar l’escala de producció del vitriol, de rebaixar-ne el cost i de convertir-lo en un article industrial autèntic Al llarg de dues centúries, de mitjan segle XVIII a mitjan segle XX, el sulfúric ha estat,…
indústria tèxtil
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d’indústries lleugeres directament relacionades amb l’obtenció de fils i amb llur tissatge.
Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…
Música 2010
Música
Música clàssica Claudio Abbado va presentar la Novena Simfonia amb l’Orquestra del Festival de Lucerna per commemorar l’Any Mahler © Lucerne Festival / Peter Fischli La commemoració del 150è aniversari del naixement de Gustav Mahler ha coqocat el genial compositor bohemi —gairebé desconegut pel gran públic fa tan sols 3 dècades— en el tron de la vida concertística internacional, honor que es disputa amb el mateix Ludwig van Beethoven Incomprès a la seva època, el temps de Mahler ja ha arribat la seva presència en les agendes de totes les orquestres del món i un autèntic allau de reedicions…
Sant Esteve de Pelagalls (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera, envoltada del vell cementiri que conserva algunes esteles funeràries ECSA-E Pablo L’església parroquial de Sant Esteve és a la part alta del petit nucli de Pelagalls Mapa 34-14 361 Situació 31TCG507240 S’hi pot arribar per la carretera L-304 que surt de la L-303, la qual va de Cervera a Agramunt En direcció a les Pallargues, cal prendre, a mà dreta, un trencall que duu a Pelagalls JAA Història El terme de Pelagalls apareix documentat per primera vegada l’any 1057 com a afrontació d’una coromina situada al lloc anomenat reguer de Messaleu Autèntica de relíquies…
Asland
El pòrtland d'Eusebi Güell El ciment pòrtland s’anirà imposant en tots els països més avançats, però trigarà molt a arribar a l’estat espanyol El 1826 es va muntar a Anglaterra la primera fàbrica i al tombant del segle la Gran Bretanya dominava el mercat mundial França i Alemanya s’afegiren aviat als països productors I també els Estats Units des del 1872 Foren els americans els qui cap al 1890 posaren en marxa els forns rotatoris per a la fabricació del pòrtland, uns forns que augmentaven extraordinàriament la productivitat de la fàbrica La primera fàbrica de ciment pòrtland espanyola serà…
Romeu Sescomes, bisbe de Lleida (1375-1376)
El dia 24 de juny de 1375, la Cort reunida a Lleida nomenà els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Romeu Sescomes – 1380, bisbe de Lleida diputat militar Joan I d’Empúries, comte d’Empúries diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere Toló, comanador de Gardeny oïdor militar Galceran de Vilarig, cavaller oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona La Cort nomenà també tres diputats per a mostres de tropes, càrrecs que recaigueren en Guillem de Guimerà, de l’orde de l’Hospital, Ramon de Peguera, cavaller, i Ramon de Carcassona, ciutadà de Lleida…
L'energia (1911-1984): de l'alliberament hidroelèctric a la dependència petroliera
Introducció Energia i industrialització Turbina d’una fàbrica tèxtil a Manresa El procés de creixement econòmic accelerat que ha tingut lloc als països que avui anomenem industrialitzats, des del final del segle XVIII i, sobretot, des de mitjan segle XIX, s’ha caracteritzat per un augment espectacular del consum d’energia De fet, podríem qualificar la industrialització com un procés en el qual s’ha tendit a fabricar els productes amb menys hores de treball però amb més despesa energètica L’increment de la demanda d’energia no es va limitar a la producció de béns També els particulars, en la…
Els col·lectius de les figures de la festa
Els collectius de les figures de la festa Gegants, nans i bestiari Els gegants moros de Sitges, anomenats Falluch i Laia i construïts el 1979 gràcies a l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, són una rèplica dels primers gegants que hi va haver a la vila de Sitges, del final del s XIX Joan Català L’origen documentat dels gegants, els nans i el bestiari que participen en les festes actuals s’ha de buscar en les relacions de les processons de Corpus del segle XV Provinents de mites ancestrals i de l’imaginari popular, l’Església va reutilitzar les imatges que ja formaven part de creences…
El Ripollès
Situació i presentació La comarca del Ripollès, de 956,24 km 2 d’extensió, limita al N amb la Cerdanya, el Conflent i el Vallespir, coincidint bàsicament amb la carena del sector oriental dels Pirineus axials, on destaca com a punt culminant el cim del Puigmal, amb 2 913 m d’altitud A l’E limita amb la Garrotxa, a l’W amb el Berguedà i al S amb Osona Els límits amb el Berguedà són força curiosos, ja que el municipi de les Llosses representa una incursió totalment irregular dins del Berguedà, i la petita zona de Boatella Borredà és una petita taca del Ripollès dins del Berguedà El Ripollès és…
Caixa de Manresa (1865-1994)
Caixa de Manresa 1865-1994 Manresa, el 1865 Manresa, en postals del començament del segle XX La ciutat de Manresa també s’ha industrialitzat Aquest és un denominador comú de la seu de les primeres caixes d’estalvis catalanes Manresa serà la gran capital industrial de l’interior, que prendrà el protagonisme inicial a ciutats com Reus o Igualada La raó és la força hidràulica, la font energètica a més bon preu que té Catalunya Ni Reus ni Igualada tenen aigua aprofitable i aquí començarà el seu declivi industrial, ja que el carbó que han de cremar no fa competitius els seus productes…