Resultats de la cerca

El talp Talpa europaea té, en relació amb els seus hàbits subterranis, uns ulls diminuts i completament enfonsats a la pell, que probablement només li permeten distingir la claror No té pavelló de l’orella i l’obertura auditiva queda coberta pel pèl La pell del cos és adherida als turmells i als canells, de manera que les extremitats gairebé no són visibles Les anteriors són més grans, permanentment dirigides cap endavant i amb ungles llargues i fortes les del darrere són petites i estretes Els pèls surten en angle recte del cos, sense una direcció determinada, la qual cosa li permet…

L’eriçó comú Erinaceus europaeus es diferencia externament de l’eriçó africà E algirus ultra pel seu color, més fosc en general, perquè presenta al front una línia transversal ininterrompuda de pues, i per una taca fosca que va des de l’ull fins a la punta del musell Les mesures del cos són les següents 230-300 mm de cap i cos, 20-40 mm de cua, 45-53 mm de peu, 25-29 mm d’orella, i el pes és de 500 a 1200 g Javier Andrada L’eriçó fosc, europeu o comú és un insectívor de dimensions mitjanes, cua i extremitats curtes i peus grans i proveïts d’ungles ben desenvolupades i callositats plantars…

Àrea de distribució de l’almesquera Galemys pyrenaicus als Països Catalans IDEM, a partir de dades dels autors L’almesquera Galemys pyrenaicus és un tàlpid d’hàbits semiaquàtics, endèmic de la meitat nord de la península Ibèrica des del centre de Portugal fins als Pirineus orientals Viu sobretot en zones d’influència atlàntica, en les quals es pot trobar gairebé al nivell del mar, mentre que en àrees d’influència mediterrània sol estar relegat a les muntanyes Als Països Catalans és present en bona part de les capçaleres fluvials pirinenques, on té el límit nord-est de distribució global…

La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX L’empresa es creà el 1854, segons pròpies manifestacions A les guies de l’època trobem una referència a una foneria de ferro del carrer d’Amàlia de Barcelona a nom de Rafael Valls, Germans, que es convertirà en Valls Germans, el 1860 El fundador i primer responsable fou Rafael Valls i Ratera Catàleg de l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú, 1882 La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de…

La societat comanditària Font, Alexander i Companyia es va constituir el mes de novembre del 1853, però el Reial Decret d’autorització porta data del 18 de març de 1857 El 16 d’abril d’aquest any es constituí definitivament la societat i es posà en marxa el seu projecte L'objecte de la Companyia era la fusió del mineral de ferro en forns alts i l’elaboració de tota classe de peces de ferro Els socis personals eren dos Eusebi Font del Sol i Ferrer i David Alexander Easton Font del Sol era un advocat en exercici, de Barcelona David Alexander era un escocès d’Edimburg que juntament amb els seus…

Sense esforç aparent, amb llurs enormes i immòbils ales esteses, pugen cel amunt al grat de càlids corrents d’aire ascendent Volen a vela, deixant que l’esforç el faci el Sol, inflador de la invisible manxa gegantina que els enlaira De dalt estant, ingràvidament suspesos, albiren horitzons dilatats Cerquen, amb displicent elegància, la menys honorable de les preses despulles putrefactes Són els reis de la carronya, còndors i voltors Punts d’observació elevats, des d’on dominar el pas de la gent a través de les valls, han estat sempre utilitzats pels humans com a llocs d’importància…

Fiodor Dostoievski 1821-81 va posar el títol de “ Les nits blanques ” a un dels seus relats primerencs, fent referència a les clarors de les nits d’estiu boreals en què la llum solar mai no acaba d’extingir-se I Alexandr Puixkin 1799-1837, en el seu poema “ El cavaller de coure ”, evoca les nits estivals de Sant Petersburg tot dient “I sense permetre l’obscuritat de la nit en els cels daurats, una aurora substitueix l’altra, rabent, cedint tot just mitja hora a la fosca” I és que l’efecte fascinador de les nits d’estiu a les altes latituds ha estat nombroses vegades font d’inspiració…

Protegeixen del fred, però no pas de la vanitat Més aviat al contrari La bellesa evident, la suau voluptuositat o l’ingràvid volum són algunes de les seves virtuts I també el seu preu elevat, per qui fa de l’abric, de la capa o de l’estola motiu d’ostentació Mouen tota una indústria de comerciants, artesans pelleters i hàbils caçadors, que inicien el procés per les terres boreals d’Amèrica o Sibèria Són les pells fines, la faç luxosa del vestir Milers de pells de guineu àrtica, de marta i de linx boreal passen cada any per les subhastes i acaben esdevenint els colls girats, els barrets…

El naturalista anglès Philip Barker Webb 1793-1854 estava fascinat per aquelles illes Els trobava totes les gràcies Per això es determinà a dotar-les d’un apellatiu comú prou elegant, que reflectís l’admiració que sentia per tanta bellesa i harmonia Decidí de rescatar l’antiga denominació d’Illes Afortunades amb què ja figuraven als tractats clàssics Macaronèsia de “makaros”, que significa ‘feliç’, i “nesia”, que vol dir ‘illes’ A partir d’aleshores, les Canàries començaren a aparèixer als llibres naturalistes sota aquesta segona denominació recuperada, una apellació destinada a fer fortuna…

“Ara bé, hi havia llavors terribles al planeta del petit príncep Eren llavors de baobab Tot el planeta n’estava infestat I un baobab, si badeu, arrela de manera que és impossible d’arrencar-lo Enfarfega tot el planeta El forada amb les arrels I si el planeta és molt petit, i els baobabs són molt nombrosos, el fan rebentar” Antoine de Saint-Exupéry “El petit príncep” 1943 Antoine de Saint-Exupéry 1900-44 va descriure un petit príncep habitant d’un minúscul planeta que, de visita a la Terra, plantejava a l’autor, amb la seva innocència i poesia, la seva manera d’entendre la vida Gràcies a…