Resultats de la cerca
Es mostren 2230 resultats
La bruixeria
Historia maravellosa del sabat de les bruxes y bruxots , Barcelona, 1645 BC La història de la bruixeria és la história de la seva persecució, que, sens dubte, ha tingut grans oscillacions al llarg del temps L’actitud de l’Església davant la bruixeria va fluctuar entre l’escepticisme, nominalista i empíric —que li negava realitat i en condemnava essencialment la intenció—, i la credulitat, que acceptava seriosament l’existència del fenomen i reprovava, abans que res, l’acció La patrística més antiga sembla majoritàriament escèptica, des de sant Joan Crisòstom fins a sant Agustí Aquest darrer…
Paul Alduy i la vida política rossellonesa
P Alduy visita les obres del barri del Molí de Vent, JBarde, Perpinyà, sd GS Si el 1936 el Departament dels Pirineus Orientals havia votat majoritàriament l’esquerra, acabada la Segona Guerra Mundial, el 1945, el Rosselló encara era un dels “departaments rojos” Durant l’ocupació, molts polítics s’havien compromès, bé perquè havien donat suport a la política de collaboració dels governs del mariscal Pétain, bé perquè només havien adoptat una actitud d’expectativa El Partit Comunista sortí reforçat de la prova de la guerra els sufragis que obtingueren els seus candidats passaren del 17,6% dels…
L'escriptori de Sant Cugat i els seus manuscrits (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Introducció Els còdexs més antics provinents de l’escriptori de Sant Cugat són del segle X, però segurament l’activitat literària començà abans i va anar creixent durant els segles següents, com a conseqüència d’una prosperitat general força continuada que no es deturà fins al segle XVIII Amb l’aprovació de la llei d’extinció dels ordes religiosos, el 25 d’octubre de 1820 * , comença la desaparició definitiva de Sant Cugat com a comunitat monàstica activa i també comença aleshores el difícil camí de salvació del monestir com a monument, i de llurs béns mobles i immobles Des d’aquí ens…
La cultura artística
D’entre tots els moments que conformen la seva cultura artística, cada país acaba destriant aquells que considera més emblemàtics Sovint, aquesta selecció coincideix amb alguns períodes històrics de major esplendor política o que, des del punt de vista identitari, són més transcendents Així, per a Catalunya l’art romànic és la manifestació material més important de la seva gestació nacional I si el romànic és l’origen, l’art gòtic representa per autonomàsia la consolidació d’aquest país i alhora un dels moments de màxima esplendor política, comercial, cultural i social En canvi, no és d’…
Arquitectura religiosa dels segles XIX i XX
Reivindicació de l’arquitectura religiosa contemporània L’arquitectura religiosa dels segles XIX i XX és encara avui en dia generalment incompresa Durant el segle XIX, la construcció d’esglésies va mirar essencialment cap al passat, considerant que era a l’Edat Mitjana quan s’havia arribat a un nivell més alt de comprensió de l’edifici sagrat i de la seva decoració Probablement, amb la cripta de la colònia Güell comença l’arquitectura religiosa del segle XX El model d’església del segle XIX va ser presentat a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 el de la primera meitat del segle…
La vida als rius i als llacs dels deserts i subdeserts freds
La immensitat dels llacs, l’evanescència dels rius Tot i l’extrem dèficit hídric que pateixen els deserts freds, també hi ha llacs i rius veritables Encara més, és precisament en l’àmbit dels deserts freds on es troba el llac més gran del món la mar Càspia I també on apareix el quart més gran pel seu volum, si més no fins a temps recents la mar d’Aral Les aigües salabroses que no desemboquen enlloc Tanmateix, l’extrema aridesa del clima desèrtic, conseqüència de les escasses precipitacions i l’elevada evaporació, fa impossible el desenvolupament d’una xarxa fluvial normal Els rius que…
Arquitectures emblemàtiques
Mies van der Rohe va fer a Barcelona Pavelló Alemany, 1929 l’arquitectura més inútil i més pura, Antoni Gaudí la més barroca La Pedrera, 1905-11, però Josep Lluís Sert, al carrer Muntaner, núm342-348, va iniciar el 1930-31 el camí del racionalisme modern, de la veritable arquitectura del segle L’art català va tenir en els dos segles passats, tres grans esdeveniments generadors d’activitats l’Exposició Universal del 1888, l’Exposició Internacional del 1929 i els Jocs Olímpics del 1992 Aquesta darrera cita va impulsar formes d’art molt diverses, però les més representatives i coherents foren el…
Anglesola

Anglesola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, situat a ponent de la ciutat de Tàrrega.
Situació i presentació Limita al N amb Tornabous, l’enclavament d’Aguilella, que pertany al municipi de Barbens Pla d’Urgell, i Tàrrega, a l’E i SE amb Vilagrassa, al S i SW amb Bellpuig i a l’W amb Barbens El territori, completament pla, és travessat de NE a S pel canal d’Urgell, del qual es desprèn l’anomenada Séquia Segona en direcció al terme de Barbens, i que és drenat també pels darrers quilòmetres del riu d’Ondara aquest, passat el canal, es perd en la plana urgellenca El terme comprèn la vila d’Anglesola, cap de municipi, els antics termes de Montargull i de Sant Pere de Paganell, i…
Riner
L’església de Sant Martí i el castell de Riner
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la vall de la riera de Solsona o riu Negre.
Situació i presentació El terme s’estén als vessants de la dreta del riu Negre que li dona el nom, o riera de Solsona, que forma en una bona part el límit septentrional, fins a l’altiplà SW on s’alça l’important santuari del Miracle 861 m, a la divisòria d’aigües del Cardener i el Segre, i fins al sector SE centrat pel poble de Su, a la capçalera de la riera de Matamargó Aflueixen al riu Negre diversos afluents, com els torrents de Galtanegra i d’Avellanosa El Cardener forma en part el límit NE Limita al NW amb el terme d’Olius sector del S de Solsona, al NE i l’E amb el de Clariana de…
desamortització
Història
Dret
Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures.
Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas d’Alfons X i…