Resultats de la cerca
Es mostren 1547 resultats
Bertran Samasó, abat de Santa Maria de Ripoll (1449-1452)
El 15 de setembre de 1449 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bertran Samasó Banyoles final del segle XIV – Càpua, Campània 1458, abat de Santa Maria de Ripoll diputat militar Francesc Desplà, òlim de Conomines, cavaller i senyor de la casa d’Alella, del palau de la Cucurella de Barcelona i de la torre de Sant Gervasi de Cassoles diputat reial Pere Dusai, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís Miquel, prior de Sant Pau del Camp oïdor militar Roger de Cartellà, donzell de la vegueria de Girona i senyor de la baronia de Rocacorba oïdor reial Pere Cardona,…
Polítiques presidencials
És propi de la cultura francesa del darrer terç del segle XX d’assumir que un president del país passarà a la història més pels projectes culturals que haurà desenvolupat, sobretot en el camp artístic, que no pas per altres raons Pompidou, el primer, amb el centre d’art que fa que el seu nom sigui conegut arreu del món De Gaulle no va saber aprofitar la personalitat de Malraux en aquests àmbits, Giscard d’Estaing amb el Museu d’Orsay, que no va poder acabar, i sobretot Mitterrand han portat aquest concepte molt enllà El doble septenni de François Mitterrand 1981-95 no es va acabar guanyant…
Ramon Solà I
Art gòtic
Gràcies a les investigacions de Pere Freixas es coneixen un bon nombre de referències documentals de la vida privada i artística de Ramon Solà I Nascut probablement els darrers anys del segle XIV, les primeres notícies d’aquest artista són del 1424, any en què policromà diverses obres de l’imaginaire Antoni Canet Concretament, la clau de volta de la Mare de Déu amb el Nen de la catedral de Girona i un tabernacle per al convent gironí de Sant Domènec Aquest mateix any, però anteriorment, Solà fou el responsable de policromar de nou l’esplèndida escultura d’alabastre de sant Carlemany,…
Sant Sebastià del castell de Sallent de Llobregat
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’edifici des del costat de llevant Aquesta foto fou feta la primavera del 1978, durant els treballs de restauració F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església es troba dintre el recinte del que era el castell de Sallent Història Sembla que inicialment fou l’església parroquial del terme, però aviat perdé aquesta categoria per esdevenir capella castellera Passà del domini comtal als senyors del castell, al monestir de l’Estany i finalment al bisbe de Vic El lloc és documentat des del 955 i l’església apareix esmentada el 1022, sota l’advocació de Sant Esteve, quan la…
Vila medieval de Reus
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on es remarca l’entramat de carrers que constituïen la vila medieval ECSA - J Todó La ciutat de Reus, successora de la primitiva vila medieval, és en ple Camp de Tarragona i constitueix la capital de la comarca del Baix Camp El nucli antic o centre històric és envoltat per la ciutat moderna Mapa 33-18472 Situació 31TCF415577 Reus és una ciutat perfectament comunicada Una autovia de 13 km la uneix amb Tarragona i a prop seu hi passa la autopista A-7 CPO Història Els orígens El 1154, Robert d’Aguiló, que es trobava a les darreries de la vida, i…
Els comtes de Barcelona fins a la unió amb Aragó
Art romànic
Berà 801-820 Comte de Rasés i de Conflent Fou nomenat comte de Barcelona per Lluís el Piadós arran de la presa de la ciutat Participà en l’expedició contra Tortosa 809 i el 819 hagué de fer front a un atac sarraí contra Barcelona Partidari de la pau amb els musulmans, fou acusat de traïció i destituït del seu càrrec el 820 Rampó 820-826 Magnat franc, nomenat comte de Barcelona després de la deposició de Berà també fou comte de Girona Sembla que participà en una expedició contra els àrabs a la Noguera i la Llitera Bernat I de Septimània primer govern, 826-832 Es formà al palau imperial El seu…
Santa Maria de Toluges
Art romànic
Situació Exterior de la capçalera, centrada per una finestra de doble esqueixada emmarcada per un arc fet de dovelles petites ECSA - JL Valls Aquesta església es troba al centre de la població de Toluges Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 22,2” N - Long 2° 49’ 54” E Toluges és 2 km a ponent de Perpinyà, per la carretera D-612 Història Santa Maria de Toluges fou una de les esglésies rosselloneses subjectes al monestir llenguadocià de Santa Maria de la Grassa L’any 908, un privilegi de Carles el Simple a favor de la Grassa confirmava a aquest monestir, entre altres possessions rosselloneses, “…
Parlament de Catalunya

Façana del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella de Barcelona
© Parlament de Catalunya / Job Vermeulen
Política
Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat de Catalunya, que representa el poble dins aquesta institució de govern.
Història La Segona República i la Guerra Civil 1932-1939 Fou creat per l’ Estatut de Catalunya aprovat per les corts de la República pel setembre de l’any 1932 i els seus poders eren relativament amplis en el context definit per les fórmules autonomistes republicanes Les eleccions de diputats per a la seva constitució —les úniques que es pogueren celebrar, per tal com la renovació quinquennal prevista coincidí amb la Guerra Civil — tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 Constava de 85 escons Francesc Macià , d’ Esquerra Republicana de Catalunya , i Josep Maria Tallada , de la Lliga Catalana…
Espanya 2010
Estat
L’any 2010 no es recordarà perquè s’hagin manifestat els primers indicis de la recuperació econòmica, sinó perquè es va evidenciar, amb tota la cruesa, el veritable abast de les greus conseqüències de la crisi global en l’economia espanyola Per a l’executiu socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, l’any va començar amb una exceqent oportunitat per a demostrar les capacitats del lideratge internacional del president i del Govern espanyol, amb la presidència de torn de la Unió Europea 1 de gener-30 de juny Però lluny d’això, es va perdre l’oportunitat de refer el malferit prestigi…
Espanya 2016
Estat
La inestabilitat política va ser el denominador comú de l’any a l’Estat espanyol Les principals forces polítiques no van ser capaces d’administrar els resultats de les eleccions que es van celebrar el 20 de desembre de 2015 Ni el PP ni el PSOE van saber construir unes majories parlamentàries suficients per a aconseguir investir els seus respectius candidats, Mariano Rajoy, pels populars, i Pedro Sánchez, pels socialistes, i van acabar provocant la repetició de les eleccions el 26 de juny El Congrés dels Diputats, després dels comicis del desembre del 2015, havia quedat configurat per una…