Resultats de la cerca

Situació Un fragment de mur, el qual encara deixa veure amb nitidesa l’aparell, força elemental M Anglada Es troba dalt un petit pujol, proper a la muntanya, i és accessible des del mas Subiranes De fet hom l’anomena també castell de Subiranes El castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 48,4 —y 49,7 31 tdg 484497 S’hi pot arribar per una pista que surt del punt quilomètric 4,300 de la carretera BV-5207 Amb un recorregut de 4 km, després d’haver passat el mas Sobiranes es trobarà el Turó al cim del qual hi ha les…

Situació L’església de Santa Magdalena de Puigbarral es pot localitzar a l’extrem nord-est del terme de Terrassa L’edifici reposa sobre un petit turó, a uns 400 m d’altitud, a la banda esquerra de la riera de les Arenes És dins d’una finca privada, envoltada per conreus i bosc El mas de Can Petit hi queda a prop Mapa 392M781 Situació 31TDG187051 Per accedir a l’església hem d’agafar la carretera de Terrassa a Talamanca En el quilòmetre 2,5 hem de girar a la dreta, cap a Matadepera A 500 m del trencall i una vegada passat el pont de la Riera de les Arenes ens trobem, a la dreta, amb el camí…

Als seus inicis, als segles XI-XII, l’anomenada “universitat” és una mena d’organització dels ensenyaments superiors basada en l’associacionisme de professors i d’estudiants En l’origen d’aquest procés cal situar les escoles dels monestirs, de les catedrals, dels consells municipals i de les corts reials Des dels inicis hi ha diversitat a la Universitat de Bolonya els estudiants eren els qui pagaven els professors, a Oxford i Cambridge el finançament provenia de la monarquia, a París fou l’Església Catòlica qui se’n feu càrrec, i s’hi ensenyava, només, dret canònic la qual cosa obrí el pas a…

Vida Fou cantor a la capella de la cort de Munic -llavors dirigida per Roland de Lassus- entre el 1564 i el 1568, i més tard a la de Landshut Durant la dècada del 1570 és possible que fes diverses estades a Itàlia En alguna de les seves edicions inclogué música de compositors italians poc coneguts a Alemanya, i el seu estil demostra una gran familiaritat amb els models italians A partir del 1575 es dedicà a l’ensenyament a l’escola de Sant Llorenç de Nuremberg, i es convertí al protestantisme Obtingué la plaça de mestre de capella de la cort del comte Eitel Frederic IV de Hohenzollern-…

Vida i obra Nascut en el si d’una família menestral d’origen empordanès, estudià dret a la Universitat de Barcelona A la Ciutat Comtal es feu present en la vida catalana de la darrera dècada del s XIX, primer com a militant republicà i, tot seguit, com a jove intellectual modernista vinculat als ambients llibertaris El 1895 entrà a formar part del grup sorgit de L’Avenç Encetà una intensa relació amb intellectuals de renom, des de Joan Maragall fins a Miguel de Unamuno Les collaboracions en revistes sociològiques, com Ciencia Social , o com a conferenciant en societats obreres tingueren una…

Vida i obra Germà de Francesc Sureda i Blanes Estudià el batxillerat a l’Institut Balear Posteriorment anà a Barcelona, on estudià la carrera de farmàcia segons voluntat del seu pare, que ja exercia la professió Més tard es traslladà a Madrid per fer el doctorat 1915 En acabar, decidí continuar els estudis de química, i per això es traslladà a Múnic, on es trobà immers en la Gran Guerra i hagué d’acabar els estudis al politècnic de Zúric A Madrid continuà les seves investigacions en química, i el 1926 tornà a Mallorca per dirigir la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi, propietat del financer…

Vida i obra Era fill de l’advocat  Josep Antoni Elias i d’Aloy , un dels fundadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i amb qui collaborà en algunes de les seves obres jurisprudencials, i germà de  Ramon , metge, i de Josep Elias i de Molins , advocat i economista Feu els estudis superiors a Barcelona, a les aules de l’Escola de Diplomàtica, fins a obtenir el títol d’arxiver, bibliotecari i arqueòleg 1872 El 1873 inicià el seu treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després passà a l’Arxiu de Palma de Mallorca 1875 i, finalment, assumí la direcció 1879 del nounat Museu…

El 1262, en casar-se l’infant Pere, fill de Jaume I, amb Constança de Sicília, neta de l’emperador Frederic II, la casa de Barcelona iniciava l’aventura més brillant i arriscada l’accés al tron sicilià i, per tant, a l’herència dels Hohenstaufen El matrimoni collocava els reis catalanoaragonesos en el vèrtex de la política italiana, pel fet que significava acabdillar el bàndol gibellí, partidari de l’hegemonia imperial sobre Itàlia, tot abandonant la tradicional militància en el bàndol güelf, més procliu a la influència papal Els dos darrers hereus de la corona siciliana, Manfred I de Sicília…

Aquest capítol està dedicat preferentment a tres bancs creats entre el 1919 i el 1924 Tots tres tenien un denominador comú havien après la lliçó de la competència, és a dir, la banca madrilenya i basca, que cobria el buit de la banca comercial a Catalunya Altres bancs catalans també ho feren, però ells combinaven les operacions comercials amb les tradicionals de la banca de valors i la promoció de negocis Eren bancs mixtos Acció del Banc de Catalunya El Banc de Catalunya fou el gran banc català de la primera part del segle XX No es mereixia el seu trist final el 1931 El Banc Urquijo Català…

Els seus inicis es troben en les tertúlies de cavallers, eclesiàstics i ciutadans fetes 1700 al palau de Pau Ignasi de Dalmases historiador i cronista, al carrer de Montcada Els participants d’aquestes reunions prengueren el nom d’Acadèmia dels Desconfiats o Desconfiada, i la divisa llatina de “ tuta quia difidens ” Durant la guerra de Successió, la major part dels “desconfiats” foren austriacistes també n’hi hagué de borbònics, com el canonge de Barcelona Josep de Taverner i d’Ardena, que realitzà interessants recerques històriques durant el seu exili a França Possiblement, l’Acadèmia ja…