Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
Els intercanvis entre Mallorca i el principat de Catalunya
Art gòtic
Apòstols Andreu, Jaume el Menor i Bartomeu del brancal dret de la portada occidental de l’església de Santa Maria, a Castelló d’Empúries, obra atribuïda a Pere de Santjoan i el seu taller de vers els anys 1400-15 © Enciclopèdia Catalana – JMOliveras El 1418 l’escultor Llorenç Tosquella cobrava del sotsobrer de l’obra de la seu de Mallorca “per dos jorns en los quals trassà l’obra de la seu, la qual trassa se’n aportà ell matex en Barcelona per demanar consell a alguns mestres de la dita ciutat” No sabem quina era l’obra ni quins els mestres als quals l’imaginaire demanà parer, però, en…
Marroc 2016
Estat
En una visita a un camp de refugiats sahrauís al sud d’Algèria al mes de març, el secretari general de les Nacions Unides es va referir a l’annexió del Sàhara Occidental per part del Marroc com a “ocupació”, paraules que posteriorment va matisar però que van provocar la indignació del Govern d’aquest país © UN Photo / Evan Schneider Els islamistes moderats del Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD van guanyar les eleccions legislatives del 7 d’octubre, obtenint 125 escons dels 395 del Parlament –18 més que en les eleccions del 2011– Aquests resultats van permetre al primer ministre i…
Josep Margarit, un empresari pre-industrial
Tenim poques referències personals d’aquest empresari, que d’altra banda és citat sempre que es parla de blondes durant la primera meitat del segle XIX La primera font documental —del 1828— el dóna com a resident a Martorell, però aviat el seu domicili serà a Barcelona Josep Margarit era una persona amb diners i amb relacions El 1835 fou un dels accionistes fundadors del diari madrileny El Español , al costat d’altres catalans com Gaspar de Remisa i Jaume Ceriola, residents aquests a la capital de l’estat Formà part de la Direcció —Consell d’Administració— de la companyia que construí el…
Llibre del consolat de mar
Història del dret català
Historiografia catalana
Col·lecció privada d’ordinacions, usos i costums marítims i comercials que arribà a tenir autoritat de llei.
Redactat per diversos autors, és fruit de la reeixida activitat jurídica de l’escola catalana medieval de dret marítim, resultat de la intensa activitat comercial dels ports mediterranis de Catalunya i del procés precoç d’autonomia jurídica assolida pels mercaders catalans a partir del segle XIII És un recull consuetudinari de pràctiques observades en diferents ciutats marítimes i de lleis provinents de tradicions anteriors —inclou normacions estrictament catalanes, però també d’altres d’origen pisà, genovès, venecià, marsellès, etc— És ben patent la influència d’altres codis…
,
assegurança
Economia
Contracte aleatori, de caràcter onerós la finalitat del qual és la cobertura d’un o més riscs determinats pel cas de què s’esdevingui el sinistre
.
L’assegurança es proposa de donar seguretat contra el risc, però sense que aquesta seguretat pugui ésser obtinguda per la supressió directa de la situació o de l’esdeveniment temuts, sinó tan sols per la certesa que, quan es produiran, hom podrà disposar d’un valor econòmic que el compensi Hi ha vestigis remotíssims d’institucions que, en un sentit ampli del concepte, poden ésser qualificades d’assegurances a Egipte obrers de les piràmides, a Babilònia codi d’Hammurabi, a Grècia, a Roma i a d’altres pobles de l’antiguitat Però l’origen de l’assegurança, en un sentit més estricte, cal cercar-…
La llotja de Barcelona
Art gòtic
L’antiga llotja de comerç gòtica de Barcelona és un edifici que actualment roman amagat enmig d’altres dependències aixecades al segle XVIII amb motiu d’una reforma de gran abast que seguí criteris neoclàssics Sortosament, les transformacions preservaren els dos espais superposats que constituïen el cor del conjunt el saló de Contractacions, al nivell de terra, i el saló dels Cònsols, al damunt Tots dos espais comparteixen característiques que s’acostumen a acceptar com a signes d’identitat de l’arquitectura gòtica catalana, com ara la simplicitat estructural, la disminució dels suports…
El mosquit tigre
La línia blanca del tòrax diferencia, si es conserva, a simple vista el mosquit tigre Aedes albopictus adult d’algunes espècies locals que també són fosques i tenen ornamentacions blanques i potes ratllades Tanmateix, aquesta línia és fràgil, ja que les escates es perden amb certa facilitat, especialment en casos de captura traumàtica o de mala conservació Aleshores, es poden confondre amb Aedes geniculatus, Ae echinus o, fins i tot, Ochlerotatus pulcritarsis Roger Eritja El mosquit tigre Aedes albopictus és l’única espècie del subgènere Stegomyia al qual també pertany Ae aegypti…
Els extractes adobants de Brillas, Pagans i Fontana
Brillas, Pagans i Fontana Aquesta és, estrictament, una empresa química Però la seva vinculació al sector de la pell és total I la història d’aquest sector no s’entendria sense recordar el paper fonamental en la modernització de la indústria que representen els extractes adobants Era evident per a qualsevol observador de les adoberies tradicionals que el seu punt flac era el llarguíssim període de temps des que la pell arribava a l’establiment fins que aquesta estava ben adobada Congrés internacional dels químics del cuir, Torí 1904 Hi participà Albert Fontana Extractos Curtientes y…
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme Forma correcta abarcar abastar, abraçar, comprendre…
El crèdit comercial
Cap al final del segle XI el creixement de l’activitat comercial feia necessari sovint el recurs al crèdit Els primers documents de crèdit comercial que es coneixen permeten veure com aquesta fou una activitat amb un ràpid desenvolupament En un primer moment el crèdit comercial no es diferenciava del crèdit al consum L’any 1095 el jueu Bonisah, amb la seva esposa Regina i la sogra Bonafilla devien a Ramon Guillem i a Ramon Desplegat quatre quintars d’alum Com que no podien satisfer el seu deute van empenyorar als creditors tres peces de terra que tenien al Pla de Barcelona, al lloc dit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina