Resultats de la cerca

Els lacèrtids són saures petits, que no superen els 75 cm de longitud, de cos és llarg, cap ben definit i cua proporcionalment molt llarga Les potes són sempre ben desenvolupades, amb dits generalment fins No hi ha osteoderms al cos, només al cap Presenten porus femorals a la cara interna de les cuixes, que són, probablement, glàndules relacionades amb la funció reproductora Les escates cefàliques són grosses, especialment a la part superior del cap, les dorsals del tronc són petites i granuliformes, arrodonides, mentre que les ventrals són quadrangulars i grosses, juxtaposades No presenten…

Morfologia La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada La tortuga mediterrània té una closca d’uns 20 cm de longitud, dorsalment molt bombada, més ampla a la part posterior i sovint desigual Presenta una escata còrnia grossa a la punta de la cua, curta i cònica, dues plaques supracaudals i no té esperó a les cuixes El seu cap és robust i pla, i els ulls…

Durant el son el cervell continua actiu fent unes funcions necessàries per a obtenir de l’organisme el màxim rendiment durant el dia El cos humà està programat mitjançant un rellotge biològic, per a dormir de nit i estar desperts de dia El cervell, quan es fa fosc, secreta una substància, la melatonina, que convida a la son Això explica que la qualitat del son durant el dia mai no sigui com la de la nit El son és un estat fisiològic que constitueix el període de descans en què la consciència i la voluntat estan suspeses totalment o parcialment, i les funcions orgàniques resten, per tant,…

La tradició sorgí al començament del segle XIX a Valls i al Camp de Tarragona, i s’estengué primer al Penedès i durant el segle XX a la resta de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord També s’han començat a crear colles en altres indrets del món Xina, Xile, Brasil i Argentina gràcies al suport d’algunes de les principals formacions del país Al llarg de la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, s’han recuperat els millors castells del segle XIX i s’han portat a plaça construccions que mai no s’havien fet abans Cada temporada es poden contemplar a les millors…

Tot moviment artístic necessita, per difondre’s massivament, un altaveu que faci arribar les seves realitzacions al públic que informi sobre elles, que les comenti i que les valori Aquest paper, en l’art de l’edat contemporània, el fa la crítica, i molt especialment la crítica que es manifesta des de la tribuna de la premsa, perquè és la que es canalitza a través d’uns mitjans de lectura habitual per part del ciutadà «Quants artistes d’aquest temps –deia Charles Baudelaire ja el 1846– deuen només a ella a la crítica la seva pobra anomenada» A Catalunya hi havia una crítica d’art als diaris…

Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar la història…

Desenvolupament enciclopèdic Des del primer moment es distingí pel seu tarannà obert i progressista Fou clausurat governativament durant dues etapes 1866-68 i 1939-48 Actualment s’estructura en deu seccions Els moments de més vitalitat foren els anys fundacionals, del 1920 al 1936 amb la plena catalanització del Centre, impulsada pel grup noucentista sota la presidència de l’erudit Pau Font de Rubinat, i l’iniciat cap al 1970 Durant la transició acollí activitats de caràcter democràtic, no sempre autoritzades La seva actitud és tinguda com a punt de referència cívica La biblioteca, integrada…

La publicació fou anual durant els cinc primers exemplars, però el darrer volum englobà els tres últims anys 1956-59 Nasqué amb el propòsit ben clar d’omplir el buit existent en l’àmbit de les publicacions especialitzades en la recerca historiogràfica de l’època moderna, i divulgà la recerca especialitzada en la història moderna d’àmbit hispànic, amb predomini de la història de Catalunya i amb uns quants articles referits al s XIX La llengua d’expressió predominant fou el castellà, però també s’hi publicà en francès i italià El director fou Jaume Vicens i Vives fins a la seva mort 1960 El…

Tenia com a finalitat principal esdevenir un òrgan d’expressió del naixent projecte de les Comarques Centrals Valencianes i participar en la vertebració d’aquest espai alternatiu a la divisió en províncies com a fòrum de debat sobre els seus lligams històrics, culturals, econòmics i lingüístics En el consell de redacció i l’assessor hi havia representants d’arreu d’aquest territori, fet que incidí en el caràcter supracomarcal de la publicació Entre els objectius exposats en la primera editorial figuraven també la promoció dels joves investigadors, la creació de vincles amb la…

Posteriorment se’n publicà un tercer volum 1998 Constitueixen els volums 20, 21 i 45 de la collecció “Els Treballs i els Dies” Els autors dels dos primers llibres són els historiadors Jaume Alzina, Camilla Blanes, Pere Fiol, Aina Le Senne, Antoni Limongi i Antoni Vidal L’obra fou illustrada amb dibuixos de Joan Gual, Víctor Guerrero, Jeroni Juan, Antoni Limongi i Vicenç Matas, entre d’altres En el seu moment constituí una important síntesi, i és la història de Mallorca d’ús més corrent en l’àmbit universitari També ha estat la primera història de l’illa editada en llengua catalana, sense…