Resultats de la cerca

Concepte de bacteri Els bacteris són organismes cellulars procariòtics que, per llur mida microscòpica, pertanyen al conjunt dels microorganismes L’estructura de llur citoplasma és molt simple i no hi trobem sistemes de membranes independents que els divideixin en compartiments funcionals, bé que hi ha l’excepció dels tilacoides de les cianofícies i dels procloròfits Als bacteris pròpiament dits hi poden haver invaginacions de la membrana citoplasmàtica de diferents tipus i, en alguns casos, poden presentar-se orgànuls envoltats per membranes diferents de la citoplasmàtica o membrana unitària…

Collir sense plantar Entre els recursos vegetals útils que provenen dels boscos monsònics, a més de les fustes precioses, hi ha plantes amb valor alimentari, plantes ornamentals excepcionals, plantes medicinals, espècies per a condiment i una gran quantitat d’altres vegetals que es fan servir localment per a satisfer diverses necessitats quotidianes Les plantes alimentàries Entre els fruiters i les plantes alimentàries que es poden trobar als boscos monsònics de Sri Lanka, per exemple, hi ha el longan Dimocarpus = Euphoria longan , una sapindàcia els fruits de la qual tenen un aril…

Creadors d’imperis, víctimes de l’imperialisme Abans que arribessin els conqueridors i els colonitzadors europeus, els habitants de les sabanes de tot el món estaven organitzats d’una manera diferent de com ho estan actualment A les sabanes australianes i americanes, les poblacions indígenes locals eren conscients que cada clan o tribu habitava una determinada regió, però no tenien cap aspiració de constituir una unitat social o política més àmplia per associació o sotmetiment de les veïnes A l’Àsia passava el mateix, tot i que durant l’època pre-colonial en aquest continent, i…

El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de l’arquitectura Francesco Milizia, el…

Autòcton, popular o tradicional Si es té en compte que la realitat actual dels jocs conté l’herència rebuda del passat, i que, alhora, és el resultat de les transformacions que aquestes activitats han experimentat al llarg del temps, per a entendre les actuals formes que adopta la cultura lúdica caldrà partir de tres consideracions preliminars La primera és que des dels orígens de l’ésser humà, tota societat ha estat generadora de diferents maneres de divertir-se, és a dir, d’un repertori molt variat de situacions lúdiques La segona fa referència al fet que qualsevol joc acollit per un grup…

Situació Vista aèria del conjunt del monestir, molt ampliat en temps moderns, però centrat pel claustre romànic ECSA - M Catalán Interior de l’ala meridional del claustre ECSA - J Giralt L’antic monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes es troba situat al peu de la carretera L-904 que uneix Balaguer i Àger, en el quilòmetre 14, 5 CAT Mapa 32-13327 Situació 31TCG139385 Història El monestir de Bellpuig de les Avellanes fou la primera, i durant molt de temps l’única casa religiosa a Jau Catalunya dels canonges regulars reformats o de l‘ ordo novus canonical fixat per sant Norbert de…

Situació L’església de Sant Vicenç de Rus es troba situada al vessant meridional del Pirineu i en un lloc muntanyós, enmig d’una vegetació a base de bosc i prat l’edifici es troba en una zona de mitja muntanya Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 17, 0 — y 80, 0 31 TDG 170808 Un detall de l’exterior des de llevant amb la capçalera R Viladés Vista de l’exterior del’església des del costat de tramuntana R Viladés Per arribar-hi cal agafar la carretera de la Pobla de Lillet a Castellar de N’Hug Entre…

Sant Ramon de Penyafort dictant Les Decretals en un lateral del sarcòfag del sant, a la catedral de Barcelona CB - GS És ja un tòpic presentar l’art romànic com l’art de l’època feudal i un art eminentment rural i l’art gòtic com l’art de la burgesia i de la reialesa i un art eminentment ciutadà Aquestes afirmacions, sempre amb matisacions, són vàlides, però tant en una època com en l’altra és l’art religiós el que defineix més clarament cadascun d’aquests estils i on es troben els elements més destacats L’arquitectura religiosa té un pes molt evident en cadascun d’aquests períodes i es…

Situació i presentació La comarca del Gironès, situada en una zona de transició entre el mar i la muntanya, no és configurada per una vall o conca hidrogràfica, sinó per terres heterogènies que la ciutat de Girona uneix i sobre les quals exerceix una gran influència en els aspectes humà, social i econòmic Té una extensió de 575, 4 km 2 i limita al N amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, a l’E amb el Baix Empordà, al S i a l’W amb la Selva i al NW amb la Garrotxa La comarca apareix ja citada en els primers assaigs de divisió comarcal de Catalunya, que són els d’Onofre Menescal 1597, Pere Gil…

Situació i presentació El municipi d’Alcanar, de 47,07 km 2 , ocupa una bona part de la façana costanera de la comarca del Montsià, entre Sant Carles de la Ràpita i el riu de la Sénia límit S del terme i entre Ulldecona o la serra de Montsià i la mar Mediterrània És el municipi més meridional del Principat i limita al N amb Sant Carles de la Ràpita i per un petit sector amb Freginals, a l’E amb la Mediterrània, al S amb les terres del Baix Maestrat i a l’W amb el terme d’Ulldecona La serra de Montsià espai catalogat en el Pla d’Espais d’Interès Natural és el relleu més important del terme i…