Resultats de la cerca
Es mostren 1567 resultats
Sant Just i Sant Pastor de Falç (Tolba)
Art romànic
Situació Notable portalada de l’església i finestra del mur de ponent, remarcables pel seu treball escultòric, actualment traslladades a l’església de Santa Maria del Pui Tolba ECSA - JA Adell Les ruïnes d’aquesta església són al recinte del castell de Falç Mapa 32-12 289 Situació 31TBG985640 Per a accedir-hi, cal prendre l’itinerari indicat a la monografia anterior JAA Història Aquesta església fou una de les més importants del país Als documents és qualificada d’abadia, car s’hi establí una comunitat de clergues regulars regida per un abat, però segons sembla sense continuïtat L’aspecte…
Els cetacis: balenes i dofins
Dels inicis de l’Eocè mitjà ens han arribat restes d’uns mamífers de vida aquàtica i forma hidrodinàmica que sembla que van evolucionar a partir d’un grup d’insectívors próxim als ungulats Aquests mamífers primitius, coneguts amb el nom d’ arqueocets , es van extingir, probablement, a finals de l’Eocè o a principis de l’Oligocè En canvi, un o més tàxons encara no identificats actualment i d’evolució semblant, peró independent, a la dels arqueocets van evolucionar i donaren lloc als cetacis actuals Avui en dia, aquest procès evolutiu no és encara aclarit i es discuteix si els dos subordres de…
La vida als rius i les selves inundades
La biologia i l’ecologia dels cursos d’aigua Exceptuant les àrees irrigades per la mà humana, enlloc del món no hi ha tanta aigua dolça disponible com a les selves intertropicals Les generoses pluges que reben, en efecte, alimenten amples i complexes conques fluvials d’aigües permanents Tanmateix, l’estacionalitat, i per tant el règim de pluges i els períodes de crescuda de les aigües, es fa notar progressivament i de forma simètrica a mesura que hom s’allunya de l’equador, la qual cosa comporta variacions en el comportament de les conques fluvials Aquest fet resulta especialment constatable…
Sant Joan de Boí (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació L’església des del sector de migdia, amb el seu característic campanar ECSA - FTur Aquesta església, dedicada a sant Joan Baptista, es troba a l’entrada de la vila de Boí, sota la roca on hi havia hagut el castell i vora mateix de la carretera, a la dreta Boí és aigua amunt de la Noguera de Tor, a la riba esquerra, poc abans de rebre les aigües del riu Sant Martí Mapa 33-9 181 Situació 31TCH222103 S’arriba a Boí per la carretera que ressegueix la vall i porta a Caldes de Boí Després del quilòmetre 16, a mà dreta, hi ha el trencall que porta a Boí JBP-FJM-AMB Història La vila de Boí…
Les fargues
La siderúrgia mitològica Gravat 1759 de Francesc Tremulles, que representa la forja de Vulcà, déu del foc i de l’elaboració dels metalls en la mitologia romana Amb els seus ajudants, proveïa d’armes els déus i els herois Fototeca/Biblioteca de Catalunya Obtenir ferro a partir de minerals és una pràctica física i química que ha estat objecte de multitud d’interpretacions L’historiador de les religions Mircea Eliade l’associa als alquimistes en el títol d’una obra seva ben coneguda, Forgerons et alchimistes , del 1956 Les narracions mitològiques que expliquen la naturalesa del metall i l’art d’…
El claustre de Santa Maria o de la Seu Vella de Lleida
Art romànic
Claustre Ala de llevant del claustre, on s’obren les portes que donen accés a les naus de l’església ECSA-X Goñi El claustre de la Seu Vella de Lleida se situa als peus de l’església, un lloc força atípic Tota la historiografia ha coincidit a ressaltar aquest aspecte, que sovint s’ha intentat explicar com la solució a un problema topogràfic, és a dir, a la manca d’espai que impediria portar a terme el monumental claustre S’ha parlat també de la voluntat de seguir una disposició típicament basilical que l’identificaria, per tant, amb l’atri que precedia el temple * , o com una recreació del…
Consolidació democràtica i reptes identitaris a l’àrea catalana
Mancada de les convulsions dramàtiques que han caracteritzat gairebé tot el nou-cents català —sagnants conflictes de classe, Guerra Civil, exili, repressió, lluita contra la dictadura…—, l’etapa històrica que començà el 1980 resulta potser menys èpica, no pas menys important De fet, les dues darreres dècades de la centúria constitueixen un oasi únic d’estabilitat democràtica, de consens social i d’autogovern després de gairebé dos segles de règims autoritaris o d’estats d’excepció, de projectes polítics i socials antagònics que s’enfrontaven amb les armes, i de fràgils experiències d’obertura…
L’escultura de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Presentació, situació dels conjunts i problemes generals Si en el món romànic és sempre problemàtic abordar l’escultura monumental separadament de l’arquitectura en què s’integra, fer-ho en el cas de la Seu d’Urgell ho és encara més I això perquè a l’abundància d’escultura s’afegeix la varietat dels seus emplaçaments, que la distribueixen en gairebé totes les posicions possibles en què acostuma a aparèixer Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a una de les finestres ECSA – J A Adell i T Pollina Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a la galeria que corona l’absis ECSA…
A la descoberta de l’Univers
Una mirada de conjunt La nostra Terra és un cos minúscul perdut en la immensitat còsmica, des d’on els éssers humans contemplem l’univers que ens envolta Però és un punt d’observació que, certament, ens permet una visió molt parcial i inadequada d’aquest univers que és al nostre voltant Un observador terrestre aconsegueix copsar amb la mirada una part infinitesimal de tot el conjunt, i la imatge que n’obté és falsejada per la perspectiva i per la illusió que tots els cossos que veu estan disposats sobre una superfície esfèrica la volta celeste d’un radi que ens sembla inabastable, encara que…
Santa Maria d’Agramunt
Art romànic
Situació Església parroquial de la vila, edifici notable per les seves dimensions i la qualitat arquitectònica Arxiu ECSA L’església parroquial de Santa Maria és situada a la banda de llevant de la plaça de l’Església, a la part oriental de la vila antiga L’esmentada plaça, petita i acollidora, té al costat de migdia la casa de la vila Mapa 33-14 360 Situació 31TCG422282 Cal seguir el mateix itinerari indicat a la monografia anterior LIPS Història La fundació de la parròquia d’Agramunt, dins el bisbat d’Urgell, devia tenir lloc a mitjan segle XI, una vegada conquerida la vila i el castell per…