Resultats de la cerca

Amb un sistema universitari raquític, i Barcelona privada de la seva universitat, els inicis de l’ensenyament tècnic es van deure bàsicament a iniciatives privades i d’institucions locals Dues van ser les que van establir les bases de l’ensenyament tecnicocientífic a la Catalunya setcentista la Conferència Físico-Matemàtica Experimental, creada el 1764 i que el 1770 es convertí en la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, i, particularment, la Junta de Comerç La primera representava l’expressió més evident de la voluntat de posar-se al corrent dels avenços científics i…

L'actuació conjunta Amat, Trias i Vieta La masia Freixa, obra de l’arquitecte Muncunill, 1908, en una postal de començament de segle L'empresa Successors d’Ignasi Vieta es convertirà en Freixa i Sans el 1894, tot començant la producció de filatura d’estam i introduint els teixits d’alpaca Si hem de fer cas d’un cronista terrassenc —Francesc Giralt—, l’empresa Amat i Trias —no Amat, Trias i Vieta, com diu ell— va néixer el 1833 en fer-se càrrec de la fàbrica d’Ignasi i Josep Anton Vinyals, establerta el 1824 a Monistrol de Montserrat i amb magatzem a Barcelona Un dels successors —Ignasi Vieta…

El 22 de juliol de l’any 1569, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet de Tocco Nàpols a 1510 – Montserrat 1585, bisbe de Vic diputat militar Francesc d’Alentorn i Claret-Oluja, senyor de la Cardosa diputat reial Nadal Siurana, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Antoni Josep de Delgado, canonge de Tarragona diputat reial Galceran de Gravalosa i Desfar-Merlès, donzell i senyor de Castellar i Puig d’Òdena diputat reial Joan Gomis, mercader de Barcelona El diputat eclesiàstic i frare benedictí Benet de Tocco gaudia d’una certa experiència…

El 22 de juliol de l’any 1479, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Berenguer de Sos Barcelona – d 1502, canonge i degà de Barcelona i arquebisbe de Sàsser diputat militar Martí Joan Meca, cavaller diputat reial Joan Boteller, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Martí Pere Ponç, canonge i beneficiat del bisbat de Vic oïdor militar Joan d’Alta-riba, cavaller de la vila de Cervera oïdor reial Bernat Castelló, burgès de Perpinyà Els orígens de Berenguer de Sos, nascut probablement a Barcelona, no són prou clars en el terreny biogràfic, però…

Tombes de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque, monestir de Santa Maria de Poblet ECSA La Diputació del General, nascuda com a delegació permanent de les corts amb la funció explícita de reunir i administrar el subsidi concedit al monarca mitjançant personal i administració independent del fisc reial, s’havia constituït com a comissió igualment permanent en la Cort del 1359, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, i es perfilà els anys següents amb la creació dels impostos propis que li havien de donar automonia financera —les generalitats—, i l’ús del deute públic venda de censals i…

Arquitectura civil i urbanisme als inicis de la romanització Aquesta llarga fase de la història de Catalunya que s’anomena època romana és un període especialment creatiu en els camps de l’urbanisme i de l’arquitectura Va ser aleshores quan Catalunya entrà de ple en la societat urbana i quan molts dels nuclis urbans actuals iniciaren la seva història De fet, quan s’analitza l’urbanisme d’aquest període s’historien els orígens de les ciutats més importants que havien d’assumir durant els segles següents el màxim protagonisme en la vertebració del país I en aquestes ciutats, l’arquitectura hi…

L’humanisme i el primer Renaixement a Itàlia El moviment cultural que se sol designar amb el terme humanisme neix a Itàlia entre la segona meitat del segle XIV i el començament del segle XV, si bé en el camp de les arts figuratives i de l’arquitectura arrela a les primeres dècades del segle XV Tanmateix, es parla preferentment de “primer Renaixement” Les mateixes bases de l’humanisme, amb l’exaltació de la llibertat intellectual i de la capacitat autònoma de creació, que es nodreixen de l’estudi de les humanae litterae , són el punt de partida per a la definició de la nova figura de l’artista…

Situació social i cultural L’art gràfica, tal com ja s’ha anat definint al llarg del text, no deixa de ser la conjunció d’una activitat artística i manual Si bé és cert que amb el temps aconseguí –igual que la pintura– de ser considerada entre les arts liberals, el seu llarg i variat procés de realització continuà vinculat a tècniques molt pròximes als oficis mecànics Com es podrà veure més endavant, la tasca del gravador ha estat sempre un ofici dur, generalment poc remunerat i poques vegades considerat en la seva qualitat intrínseca Només alguns gravadors acadèmics van aconseguir de ser…

El context Des de fa una cinquantena llarga d’anys, es disposa d’una abundant acumulació de dades referents a la llengua catalana durant el segle XVIII Fins ara han funcionat dos intents d’interpretació global d’aquest ric conjunt de testimonis El primer és aquell que, calcant la història de la llengua sobre la història de la literatura, cobreix tot el període que va del segle XVI al XIX amb l’etiqueta de la “decadència” El segon redueix fonamentalment la història de la llengua catalana al llarg del set-cents al joc oposat de dues forces la persecució política i la resistència defensiva La…

Seguici d’eclesiàstics, biga de l’església de Sant Miquel de Cruïlles, segles XII-XIII MD’A / RM L’època que va del 1050 al 1200 va representar per a l’Església llatina un període de definició però també de transformació El papat formulava el seu primat enfront de l’Església grega, i reforçava la seva autoritat sobre el conjunt de la cristiandat llatina En el curs del seu enfrontament als sobirans laics d’Occident l’Església arribà a definir les seves pretensions i a afermar les seves estructures Pel que fa als religiosos regulars, van…