Resultats de la cerca

Nascut en el si d’una família d’artesans modestos, estudià al Collegi de Sant Josep dels Jesuïtes i, gràcies a una beca del Collegi del Patriarca de Burjassot, començà els estudis eclesiàstics per complaure els seus pares, però finalment cursà filosofia i lletres a València, i es doctorà a Madrid Durant uns quants anys es dedicà a l’ensenyament de la història i el llatí en diversos collegis i acadèmies de la ciutat de València i a l’institut de segon ensenyament, i el 1911 guanyà una oposició al cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Exercí d’arxiver primer a Terol i, més tard, a Castelló…

Ja des del segle XVI hi havia cantors i organistes a la ciutat i el cor de nois de l’escola de la catedral solia cantar als enterraments El 1637, Cristiania nom antic d’Oslo contractà un músic municipal, figura que fou coneguda a partir d’aleshores amb el sobrenom popular de "Peter Trompeter" i que s’ocupava de la música interpretada durant els actes laics L’últim músic municipal morí l’any 1839 Al llarg del segle XVIII nombrosos músics alemanys emigraren cap a països escandinaus i molts s’establiren a Cristiania Entre ells destaca la figura d’un militar, Georg von Bertouch, compositor de…

Tot i que en l’actualitat és difícil poder veure a Catalunya algun exemple d’aquest tipus d’arquitectura efímera, sembla que els primers envelats sorgiren cap a la segona meitat del segle passat Foren construccions que basaven la seva tecnologia en el món mariner de la navegació a vela i en el protagonisme indiscutible del nus En la seva construcció intervenien materials com la tela, la fusta i la corda I en la seva creació i installació participaven, a més de l’envelador, el fuster, el decorador, el cadiraire i l’installador del sistema d’enllumenat Així, sovint la installació d’un envelat…

En l’època medieval el treball de la fusta fou abundant ja que era un material essencial en la fabricació de béns mobles i en la construcció d’immobles La utilització generalitzada de la fusta va comportar uns treballs d’especialització que van quedar reflectits al Llibre dels oficis , d’Étienne Boileau Un bon nombre d’artesans es van dedicar a l’ofici de tallar la fusta, cosa que prova la diversitat de peces conegudes principalment per les illustracions, indicatives que els tallers amb més producció eren els dedicats a l’elaboració de mobiliari armaris, cadires, altars, arquetes Però també…

L’escut de Girona en el Manual d’acords del 1476 AMG – JMOliveras La ciutat de Girona és al lloc d’unió dels rius Onyar, Galligants i Güell amb el Ter, sobre els darrers contraforts del massís de les Gavarres i damunt mateix del camí de França, l’antiga via romana i l’eix de comunicacions més important de Catalunya Per totes aquestes raons va esdevenir un punt geogràfic estratègic, la qual cosa marcà profundament la seva història a partir del setge del 1285 i li valgué el sobrenom de “la clau del regne” El procés d’urbanització Girona és una fundació romana del primer terç del segle I aC…

Important centre artístic, cultural i turístic, conserva en carrers i palaus un caràcter renaixentista sobre un fons medieval El seu desenvolupament modern s’inicià durant l’època que ostentà la capitalitat del regne d’Itàlia 1865-70, però és del 1900 ençà que ha tingut un gran increment La població, que el 1901 era de 188000 h, augmentà a 271975 h en 35 anys, i des del 1936 el creixement és de l’1,3% anual La ciutat ha crescut cap al N i el NW sobretot devers Prato, mentre que al S l’expansió és limitada pels turons que la voregen Actualment és un destacat centre comercial i de serveis…

Vida i obra Cursà la carrera d’història a la Universitat de Barcelona sota el magisteri del professor Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesi de llicenciatura, La ideología de la “Busca” La crisis municipal de Barcelona en el siglo XV , que presentà l’any 1957 Endinsada ja en l’estudi de les institucions polítiques i econòmiques de la Barcelona baixmedieval, ingressà el 1962 com a professora ajudant del catedràtic d’història medieval d’Espanya de la Universitat de Barcelona, Emilio Sáez, que dirigí la seva tesi doctoral La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo xv…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…

Protegeixen del fred, però no pas de la vanitat Més aviat al contrari La bellesa evident, la suau voluptuositat o l’ingràvid volum són algunes de les seves virtuts I també el seu preu elevat, per qui fa de l’abric, de la capa o de l’estola motiu d’ostentació Mouen tota una indústria de comerciants, artesans pelleters i hàbils caçadors, que inicien el procés per les terres boreals d’Amèrica o Sibèria Són les pells fines, la faç luxosa del vestir Milers de pells de guineu àrtica, de marta i de linx boreal passen cada any per les subhastes i acaben esdevenint els colls girats, els barrets…

Principals ciutats i densitat de població als Països Catalans, 1787 La demografia dels Països Catalans experimentà una transformació transcendental al segle XVIII va superar el sostre demogràfic que, fins aleshores, li imposaven les estructures de l’antic règim En termes numèrics, això vol dir que, entre els anys 1717 i 1787, Catalunya va passar d’uns 600 000 habitants a prop d’l 000 000, mentre que el País Valencià, que partia de la xifra d’uns 400 000, arribà als 800 000 Mallorca i Eivissa, de tenir en total poc més de 100 000 persones cap al 1667, van passar a tenir-ne a l’entorn de 150…