Resultats de la cerca
Es mostren 768 resultats
Coco de mar
Luís Vaz de Camões 1525-80, el gran poeta èpic portuguès, escrigué en el cant desè d’ “Os Lusiadas” “A les illes Maldives neix la planta que al fons del mar arrela sobirana, el qual fruit contra la urgent metzina és tingut per oportuna medicina” Es referia a una misteriosa planta pretesament submarina que obsequiava la gent de les illes Maldives, i de les costes malabars, singaleses i fins insulíndiques, amb uns fruits singularíssims els cocos de mar Varats a la platja, en efecte, uns cocos immensos i de forma suggestiva apareixien molt de tant en tant i com per art d’encanteri, procedents,…
Els mobles de debò
Encara a la primeria del segle XX, a Europa, feia senyor tenir una calaixera de xicranda O de caoba La xicranda no és una fusta de la selva plujosa, però la caoba sí Ho és, com la majoria de les fustes precioses, aquests admirables materials de calidesa insuperable al tacte i fins a la vista, carregats d’aigües mòrbides que són el resultat de tallar al biaix els anells de creixement del tronc Fustes refulgents un cop polides, exaltades pel toc encès del vernís, mats i alhora lluents, resistents a l’ús i fins al rosec de corcs i altra fauna xilòfaga Amb el doble valor del material preciós de…
Sant Ponç del castell de Pujalt
Art romànic
Situació Vista interior de la capella, en la qual s’iniciaren fa pocs anys unes obres de restauració, ara aturades ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és arredossada sota el puig on s’havia alçat el castell a la part alta del poble Mapa 34-14361 Situació 31TCG687197 L’itinerari és el mateix que hem descrit per arribar a l’església de Sant Andreu FJM-AMB Història Aquesta església de la parròquia de Sant Andreu probablement fou la capella del castell de Pujalt Per aquesta raó és molt possible que tingui els seus orígens a mitjan segle XI, moment en què es documenta per primera vegada el…
La pisa daurada
Art gòtic
Escudella amb orelles, pintada amb color daurat, decorada amb la tècnica del pinzell pinta Es tracta d’una producció del centre de Vilafranca del Penedès datable vers mitjan segle XVI Vinseum, Vilafranca del Penedès, núm inv 6954 Durant els segles XIV i XV l’obra daurada que es consumia a Catalunya procedia, majoritàriament, del nucli format per Paterna i Manises És possible que des de mitjan segle XV s’iniciés a Barcelona, de la mà dels germans Jaume i Pere Ximeno, l’elaboració de pisa daurada, però difícilment es podrà demostrar mai sense les anàlisis de pastes que corroborin aquesta…
Sant Esteve d’Alinyà (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Vista des de llevant de l’església de Sant Esteve d'Alinyà ECSA - F Junyent L’església, alçada a la plaça del Ball Pla d’Alinyà, ressalta entremig del grup de cases que formen el poble d’Alinyà, situat a la dreta del riu Perles, quan aquest tot just s’ha originat per l’aiguabarreig dels torrents de Vallllonga i d’Alinyà Mapa 34–11253 Situació 31TCG699712 El poble d’Alinyà és situat al quilòmetre 10 de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, que s’inicia al Pont d’Espia L’accés a l’església és facilitat pels que viuen a l’antiga rectoria, situada davant per davant de…
temple d’August de Tarragona
Coneguda l’existència de l’edifici per referències escrites i numismàtiques, aquestes fonts no en citen l’emplaçament exacte L’historiador romà Tàcit esmenta que, després de la mort d’August 14 dC, una ambaixada hispana sollicità permís a l’emperador Tiberi, l’any 15, per a aixecar el temple dedicat a August Per les monedes se sap que la façana del temple presentava vuit columnes i estava aixecat sobre un pòdium Les emissions monetàries representen, a més, l’estàtua sedent del déu August que es devia venerar a la cella del temple La determinació de l’emplaçament d’aquest temple ha estat un…
Sant Vicenç de Castellfollit de Riubregós
Art romànic
Situació Ruïnes del recinte jussà del castell, situades prop d’un arc d’accés, identificades normalment com les restes d’aquesta antiga església ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les suposades restes d’aquesta església es troben dins el castell de Castellfollit, en l’àmbit residencial, al recinte jussà, adossades al pany nord de la muralla Mapa 34-14361 Situació 31TCG701265 L’itinerari per arribar fins aquest indret és el mateix que l’utilitzat per accedir al castell CPO Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós Sempre tingué la condició…
Trinitat Simó i Terol
Historiografia
Literatura
Historiadora i escriptora.
Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’impacte del…
,
Sant Martí de l’Aleixar
Art romànic
Situació Detall del disc d'una de les dues esteles funeràries discoidals encastades als murs de l’església ECSA - S Palomar L’església parroquial de Sant Martí de l’Aleixar presideix el petit poble de l’Aleixar, prop de la confluència de la riera de la Mussara i de la Vila, al peu del puig de Rocanys Mapa 33-17445 Situació 31TCF363633 Per a arribar-hi, cal prendre a Reus la carretera N-420 i desviar-se a mà dreta pel trencall que mena a Maspujols, l’Aleixar i Vilaplana CPO Història L’esment més reculat del lloc de l’Aleixar és de l’any 1158, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a…
catedral de Notre-Dame de Paris

Portalada de la catedral de Notre-Dame, a París
© Fototeca.cat-Corel
Catedral
Catedral de París.
Situada a l’Île de la Cité, la construcció començà a la segona meitat del segle XII, a iniciativa de l’arquebisbe Maurice de Sully, sota el regnat de Lluís VII el papa Alexandre III posà la primera pedra el 1163 L’altar major fou consagrat el 1189 i la nau i la façana principal foren acabades al segle XIII Des d’aleshores s’hi han afegit o modificat diversos elements capelles a l’interior, finestrals i arcbotants, etc, tot i que aquests elements no han afectat substancialment el gòtic original predominant, estil del qual és una de les mostres arquitectòniques més notables L’edifici s’alça…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina