Resultats de la cerca
Es mostren 467 resultats
Hipofunció suprarenal crònica secundària
Patologia humana
És anomenada insuficiència suprarenal crònica secundària una fallada de la funció suprarenal deguda al patiment de malalties que inhibeixin la producció d’ACTH —l’hormona hipofisial estimulant de les glàndules suprarenals— o bé consegüent a la utilització prolongada de fàrmacs amb propietats glucocorticoides, que origina símptomes com ara cansament, hipotensió arterial i trastorns gastrointestinals L’origen de l’alteració pot ésser variat, perquè la producció d’ACTH es pot veure reduïda a causa del desenvolupament d’un tumor que destrueixi la hipòfisi —com ara un adenoma o un…
El que cal saber del prolapse genital
Patologia humana
Els prolapses genitals femenins constitueixen un grup de trastorns deguts a una debilitat de la fixació dels òrgans continguts en la pelvis, caracteritzats per la protrusió anòmala en la vagina d’algun d’aquests òrgans, com l’úter, la bufeta urinària o el recte Hom diferencia diversos prolapses genitals segons els òrgans que en són afectats el prolapse uterí, en què l’úter davalla i produeix en major o menor grau per l’interior de la vagina l’hèrnia vaginal anterior, o cistocele, en què davalla un sector de la paret vaginal i una porció de la bufeta urinària, i l’hèrnia vaginal…
El que cal saber de les infeccions de la vulva, la vagina i el coll uterí
Patologia humana
Les infeccions de la vulva, la vagina i el coll uterí són trastorns d’aquests òrgans causats per una invasió dels seus teixits per microorganismes Aquestes infeccions s’anomenen vulvitis, quan es localitzen solament a la vulva vaginitis, quan afecten només la vagina vulvo-vaginitis, quan afecten la vulva i la vagina alhora, i cervicitis, quan afecten el coll uterí Les infeccions genitals són causades en molts casos per microorganismes que habitualment es troben als òrgans genitals sense causar trastorns, però que per causes diverses es poden desenvolupar més del que és habitual i ocasionar…
El que cal saber de la retenció i obstrucció urinària
Patologia humana
És anomenada obstrucció urinària una interrupció del flux d’orina en qualsevol punt del curs que segueix per les vies urinàries, des dels calzes renals a l’exterior L’obstrucció urinària origina una uropatia obstructiva, consistent en una sèrie de trastorns de l’aparell urinari deguts a l’acumulació d’orina en la part de l’aparell urinari superior a l’obstrucció Quan l’obstrucció es localitza a la sortida de la bufeta urinària o la uretra ocasiona una retenció urinària que consisteix en la impossibilitat d’evacuar l’orina continguda en la bufeta A causa d’una obstrucció urinària…
Traumatisme i cos estrany a la laringe
Patologia humana
Definició Són anomenats traumatismes laringis els trastorns produïts a conseqüència d’un impacte violent que actua sobre les estructures de la laringe Un cos estrany a la laringe és qualsevol tipus d’objecte o substància que no pertany a l’estructura pròpia de l’organisme i que hi penetra per aspiració accidental Ambdues alteracions són descrites conjuntament perquè originen trastorns semblants, de diversa gravetat segons la intensitat del traumatisme o les característiques del cos estrany En els casos més greus ocasionen una obstrucció de les vies aèries que, sense tractament immediat,…
Partit Acció Socialista de Catalunya
Partit polític
Partit fundat el 1985 com a secció catalana del Partido de Acción Socialista, continuador del Partido Socialista, el qual, per la seva banda, ho era del Partido Socialista Obrero Español (Histórico), per successius canvis de nom deguts a problemes legals.
Propugna el socialisme i la democràcia Al gener de 1991 s’incorporà a Iniciativa per Catalunya , que abandonà el 1997 per les diferències existents entre aquesta federació i Izquierda Unida Participà en la plataforma Unitat d’Esquerres, que al maig de 1998 donà lloc a Esquerra Unida i Alternativa El secretari general és Antoni Martorell i Viader Edita Acción Socialista des de 1981
Ansietat
Patologia humana
Definició Hom anomena ansietat un trastorn caracteritzat per l’aparició d’una sèrie d’intenses manifestacions físiques i mentals d’alerta que no poden ésser atribuïdes a l’existència d’un perill o d’una amenaça reals De fet, com que el terme ansietat també és emprat per a designar una emoció normal, hom parla de tras torns deguts a l’ansietat per designar diversos estats patològics que es poden presentar en forma de crisis o bé d’una manera generalitzada i contínua L’ansietat és una emoció normal que es presenta en la vida quotidiana davant situacions que amenacen la integritat…
reforma
Història
Cristianisme
Conjunt d’innovacions, de canvis profunds, en la vida de la societat, de l’Església, deguts normalment a l’acció legítima dels poders constituïts, del papa, dels concilis, etc, però que responen a una necessitat de canvi originada abans a la base.
Llibre de l’orde de cavalleria
Historiografia catalana
Tractat de cavalleria de Ramon Llull, segons Miquel Batllori, escrit en 1275-76.
Desenvolupament enciclopèdic Seguint les pautes ideològiques de l’època, Ramon Llull pretengué integrar la cavalleria, la militia , dins del projecte general de l’Església Així, la concepció cavalleresca de Llull, tot i que no arriba a les posicions extremes de sant Bernat, que justifica la violència si cerca el bon fet, o l’arrogància de sant Pere Damià, que pretenia convertir els cavallers en veritables monjos, vol integrar el cavaller en la societat medieval i encara que Llull reconeix també, efectivament, la licitud de la violència en determinades situacions, aspira a imposar als…
Manuel d’Amat i de Junyent
Història
Virrei del Perú.
Fill de Josep d’Amat i de Planella , primer marquès de Castellbell 1702, un dels fundadors de l’Academia Desconfiada, i de Marianna de Junyent, filla del primer marquès de Castellmeià Estudià a València i al collegi de Cordelles de Barcelona i seguí la carrera militar El 1719 participà en accions militars a Catalunya com a sotstinent d’infanteria del regiment de Barcelona Ingressà el 1721 a l’orde militar de Sant Joan de Jerusalem i marxà a Malta, on romangué fins el 1728, que fixà la seva residència a Madrid Allà intervingué en els conflictes polítics i cortesans deguts a l’ambició d’Isabel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina