Resultats de la cerca

El domini dels herbívors La singularitat de la fauna de qualsevol bioma depèn en bona mesura dels seus endemismes A les estepes i les praderies, les espècies d’animals endèmics són molt menys freqüents que a les zones veïnes de bosc i desert Els mamífers endèmics amb prou feines representen un 30%, mentre que a les zones de boscos boreals i de deserts superen el 70% Moltes espècies de les estepes i les praderies apareixen també en altres biomes, en efecte És el cas de l’ase salvatge asiàtic Equus hemionus , del cavall de Przewalski E przewalskii i fins i tot de la saiga Saiga tatarica ,…

Escrofulariàcies 1 Matacabrit Chaenorhinum minus aspecte de la planta x 0,5 2 Euphrasia stricta aspecte de la planta x 0,5 3 Veronica persica aspecte de la planta x 0,5 4 Conillets Antirrhinum majus a detall de la flor amb la corolla personada x 1 b fruit capsular amb dehiscència poricida x 2 5 Múria Verbascum sinuatum a detall de la flor pentàmera, gairebé actinomorfa x 1 b flor seccionada longitudinalment x 1 6 Violeta de pastor Linaria supina a flor de corolla personada amb un llarg esperó x 2 b fruit capsular obert x 2 1 Didalera de sant Jeroni Digitalis lutea a aspecte de la flor x…

Cariofillàcies 1 Arenaria serpyllifolia subespècie leptoclados a aspecte general d’aquest menut teròfit x 0,5 b calze fructífer seccionat, que permet veure els curts pètals i la càpsula ja oberta per dents apicals x 4 c llavor x 20 2 Morró Stellaria media a brot florit x 0,5 b flor seccionada, de típics pètals bífids x 3 3 Cerastium pumilum a planta sencera x 0,5 b càpsula parcialment seccionada per a mostrar la típica placentació central x 3 4 Scleranthus annuus a aspecte general x0,5 b flor x4 5 Aspecte general d’ Spergularia rubra x 0,5 6 Herniaria hirsuta a branca x 0,5 b flor x 5 7…

Apiàcies o umbellíferes, II 1 Sanicula europaea a aspecte general, en el qual s’aprecien les fulles palmatisectes i les petites umbèllules x 0,5 b fruit, de superfície coberta d’espinetes ganxudes x 3 2 Pastanaga borda Daucus carota a aspecte general, que mostra la rel un xic engruixida, les fulles i les bràctees molt dividides i les umbelles grosses i planes x 0,5 b flor, típicament actinomorfa i d’ovari ínfer x 4 3 Chaerophyllum aureum, una de les cominasses a branca florida i fruitada x 0,5 b umbèllula x 2 4 Bupleurum baldense a aspecte general d’aquesta petita planta anual x 0,5 b…

La situació de cada punt del riu dins la seva conca condiciona en gran part les seves característiques Hom ha ideat, per això, un sistema per a jerarquitzar-los definint diferents graus per exemple, els rius de grau 2 es formen amb la unió de dos rius de grau 1 que no tenen cap afluent els de grau 2 no salten de nivell jeràrquic fins que no es troben amb un altre del seu mateix grau, i així successivament Román Montull Els rius formen una xarxa que reuneix i drena cap a la mar les aigües que recull de les diferents conques hidrogràfiques La quantitat i…

Caràcters morfològics bàsics dels gasteromicets A Morfologia d’un gasteromicet, en secció Lycoperdon piriforme , i detall d’una secció del peridi i la gleba A’ i, encara més ampliat, d’una porció de la gleba A" , mostrant els basidis, les hites i el capillici B Formes bàsiques de construcció de la gleba B 1 plectobasidial, B 2 himenoloculada, B 3 himenial Hom hi ha indicat 1 peridi, 2 gleba part fèrtil, 3 columella, 4 subgleba, 5 cordó miceliar, 6 himeni, 7 endoperidi, 8 exoperidi, 9 filament del capillici Biopunt, a partir de J Webster i J A Burnett Sota aquest nom reunim un grup…

Àrea de distribució de la tenca Tinca tinca , en morat, el silur Silurus glanis , en verd, i el lucioperca o sandra Stizostedion lucioperca , en ratllat i la perca Perca fluviatilis , en taronja que tenen àrees coincidents als Països Catalans Carto-Tec, original dels autors Des del punt de vista sistemàtic l’ordre dels salmoniformes ha experimentat canvis molt notables durant els darrers anys d’ésser un grup amb un nombre de famílies i d’espècies considerable, a partir dels treballs de DE Rosen 1973 i de WL Fink i SH Weitzman 1982 ha passat a tenir tres ordres més els estomiformes, els…

Característiques de grup Les dimensions de les puces oscillen generalment entre 1 i 6 mm, dimensions extremes que poden ésser illustrades en el cas d’aquestes dues espècies, Echidnophaga murina a l’esquerra, un mascle i Hystrichopsylla talpae subespècie talpae a la dreta, un mascle Les femelles són sempre més grosses que els mascles Jean Claude Beaucournu / Henri Launay Els sifonàpters, anomenats genèricament puces, són insectes petits d’1 a 6 mm, generalment, aplatats lateralment, i mancats d’ales àpters La característica que els ha fet més coneguts és la seva capacitat de saltar i el seu…

Les aigües dels deserts càlids Certament, el tret més definitori dels deserts és l’escassesa de cursos d’aigua Tanmateix, això no vol dir que l’aigua als deserts es trobi en volums massa petits perquè siguin biològicament poc significatius, o que les seves aigües no presentin una varietat ni un interès científic ben al contrari Tots els deserts, per àrids que siguin, reben pluges de tant en tant Després de les precipitacions, de vegades intenses, les aigües poden ser prou abundants a la superfície del desert, i persistir-hi al llarg de períodes prolongats, de fins a un any o més, per a…

Característiques del grup Els homòpters constitueixen un grup d’insectes d’una gran importància, tant pel nombre elevadíssim d’espècies que comprèn, com perquè entre aquestes n’hi ha algunes que tenen una gran incidència sobre l’agricultura i la jardineria i sobre les masses forestals Efectivament, a més de les cigales, conegudes pel seu cant estrident estiuenc i popularitzares per una coneguda faula de La Fontaine no totalment exacta des d’una perspectiva biològica, també formen part d’aquest ordre els psílids o pugons saltadors, els pugons veritables o àfids, inclosos els pugons gallífers i…