Resultats de la cerca

El bisbat de Girona i el de Besalú En principi, el comtat de Besalú era inclòs dins el bisbat de Girona Els límits occidentals del bisbat coincidien bàsicament amb els del comtat Així, el límit del bisbat d’Urgell —tot i l’enclavament de Cavallera— cal pensar que havia d’arribar fins al Gra de Fajol i la serra de Cavallera, el límit del bisbat de Vic s’estenia fins a Seguries, Puigsestela i el Puigsacalm, i el límit del bisbat d’Elna coincidia amb la partió del Vallespir D’acord amb això, trobem, per exemple, que el bisbe de Girona Serf-de-Déu, l’any 904, anà a consagrar l’església de Sant…

Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…

De Nadal a Carnestoltes Encara que, en l’actualitat, el Carnestoltes s’associa a les celebracions festives que s’escauen entre el Dijous Gras i el dimecres de Cendra –principalment, el cap de setmana–, en la societat tradicional aquest període abastava, aproximadament, tot el cicle de les festes hivernals “De Nadal a Carnistoltes, set setmanes desimboltes”, afirma una dita popular Però en realitat tot el cicle de Nadal ja conté, des dels seus orígens, una mena de subconscient carnestoltesc El fet que el temps litúrgic de l’advent hagi estat considerat la Quaresma de Nadal ja en suggereix el…

L’activitat cinegètica tradicional A les sabanes l’estil de vida basat en la recollecció, la caça i la pesca pràcticament ha desaparegut Només el mantenen algunes poblacions d’aborígens australians, i no de forma exclusiva, bé que, amb la recuperació de terres per part dels aborígens, aquest estil de vida també reprèn entre alguns d’ells Tanmateix, la caça, ja sigui permesa o furtiva, i en alguns llocs la pesca, és essencial per a moltes poblacions de les sabanes com a suplement de l’agricultura de subsistència o del pastoralisme La cacera de subsistència La fauna constitueix un recurs…

Situació i presentació L’Alt Camp té una extensió de 538,01 km 2 i, segons les divisions territorials de Catalunya del 1936 i del 1987, és integrat per 23 municipis Mont-ral, dintre el massís de les Muntanyes de Prades la Riba, vora el Francolí, en el punt on aquest riu arriba a l’Alt Camp entre la Serra Carbonària i les Muntanyes de Prades Figuerola del Camp i Cabra del Camp, entre els quals s’estén la Serra Carbonària Querol, el Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona i Rodonyà, que integren el Bloc del Gaià, que toca també Montferri el Pla de Santa Maria en una situació intermèdia, i…

Les desfilades i cercaviles, com aquesta de Corbins, conviden a tothom a afegir-se al seguici que encomana la festa per tots els carrers i les places del poble Montse Catalán Catalunya és un país amb una tradició festiva intensa i extensa Els viatgers anglesos del segle XVIII que escrivien les cròniques dels seus viatges a Catalunya sobre la represa econòmica del país, com ara els economistes Joseph Townsend i Arthur Young, s’admiraven estranyats que aquella empenta de la primera industrialització catalana s’esdevingués en un poble tan feiner i alhora abocat a celebrar tantes festes i tan…

Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la…

Les pastures i la seva explotació Els ramaders nòmades sabien molt bé que les estepes són terres excellents per a alimentar el bestiar de manera permanent, productiva i excepcionalment barata Dur a pasturar el bestiar a les zones de pastura natural de l’estepa resulta de 5 a 10 vegades més barat que mantenir-lo als estables, on és necessària una atenció complementària i la utilització d’additius alimentaris cars per al farratge Es tracta, però, d’una apreciació relativa, perquè en estables el rendiment de la producció ramadera per unitat d’àrea és més alt La major part del bestiar boví, oví i…

L’Església de l’any 800 al 1000 Plànol basat en la informació documental i arqueològica de com devia ésser el pla de Barcelona entorn de l’any 1000 Ph Banks Poca cosa es coneix dels bisbes i de l’església de Barcelona durant els segles que seguiren la conquesta dels francs, tret del nom del bisbe Ataülf, que apareix actuant al costat del vescomte Sunifred l’any 858, quan un grup de monjos francs s’aturaren a la ciutat en el seu trajecte cap a Còrdova És possible que el succeís el franc Frodoí, el qual, com els comtes francs, es trobà enfrontat amb l’oposició dels gots residents a la ciutat…

Els balls descobreixen aspectes de la societat que els balla, i n’expliquen la moral, les relacions socials, les formes artístiques, etc El ball és una expressió comunitària, feta en la comunitat i per a ella És també un gran aparador per al lluïment, l’exhibició personal o de grup Joan Soler i Amigó ho assenyala “El ball i la dansa són l’expressió corporal personal i comunitària més plena, de festa i alegria, de dol, de propiciació, de representació, de joc, de gatzara, íntimament lligada amb la gestualitat, la música i el ritme” En definitiva la dansa explica, ensenya, mostra, celebra i…