Resultats de la cerca
Es mostren 1493 resultats
L’aprofitament dels recursos animals a les formacions esclerofil·les
La recollecció incruenta Una part important de la proteïna animal consumida pels habitants de l’àmbit mediterrani procedeix directament de la natura, ja que és fornida per espècies no domèstiques Això és especialment cert per a la fauna marina —quasi tot el peix consumit és capturat a la mar—, però també ho és per a segons quines espècies o productes animals terrestres, i també per a la fauna aquàtica continental Un primer pas en aquest domini és el de la recollecció incruenta d’animals o dels seus productes L’apicultura Distribució de les varietats o races d’abella Apis mellifera a la…
El funcionament ecològic de les boscanes decídues
El metabolisme de les boscanes Arreu del món i a totes les latituds, els boscos són els ecosistemes terrestres on la vida es manifesta amb una diversitat més gran Les boscanes decídues no són una excepció Tanmateix, el manteniment d’aquesta diversitat exigeix una complexa trama de relacions entre les espècies, i d’aquestes amb els factors ambientals producció i manteniment de matèria viva, circulació d’energia, aigua i nutrients, estratègies d’obtenció d’aliment o de defensa enfront els depredadors, reciclatge dels residus, etc Les plantes, principalment els arbres, que són els que a les…
Santa Maria de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Vista aèria del poble de Taüll, amb l’església de Santa Maria al centre, abans de les obres de pavimentació del seu entorn A Cutiller L’església parroquial de Santa Maria presideix el poble de Taüll, a 1 482 m d’altitud i al peu de la muntanya anomenada l’Agut d’Erill, damunt de Boí, a la dreta de la vall lateral del riu de Sant Martí Taüll consta de dos nuclis, el principal on hi ha l’església de Santa Maria, i un segon, en forma de carrer allargassat, vora l’església de Sant Climent Mapa 33-9 181 Situació 31TCH233099 Hi mena una carretera que puja des de Boí, que és a uns 3 km JBP…
La transmissió del coneixement: el llenguatge
El llenguatge del cos i el dels sentits En la llarga història de l’evolució, l’ésser humà ha provat, triat, utilitzat o abandonat nombrosos tipus de llenguatge, que és entès com la capacitat d’emetre senyals adreçats als altres perquè siguin rebuts i entesos, aprovats i seguits, discutits o rebutjats Quan parlem de llenguatge pensem normalment en el llenguatge verbal, la comunicació, oral o escrita, que es basa en paraules del llatí verbum , que vol dir precisament ‘paraula’ Però a més hi ha els llenguatges no verbals, també molt freqüents, quotidians i indispensables per a la convivència Els…
Els eleuterozous
Els edrioasteroïdeus formen l’única classe totalment fòssil dels eleuterozous Suspensívors de vida sèssil, tenien els solcs ambulacrals protegits per plaques, un periprocte format i una estructura bucal definida L’exemplar de Krama devonica que veiem a la fotografia, del Devonià de Luanco, Astúries, és l’únic trobat fins ara a la península Ibèrica El disc fa uns 19 cm de diàmetre Andrew Smith Lethaia 20/1 Oslo / Dept Geol, Oviedo Els eleuterozous són equinoderms de teca globular, discoïdal o estellada, amb la superfície dorsal igual o més petita que la ventral, i gairebé mai prolongats en una…
Sant Pere de Ripoll
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior d’un dels murs de l’església F Tur L’església de Sant Pere de Ripoll es troba al centre de la vila del mateix nom, a tocar del monestir de Santa Maria, a la plaça del monestir, i ocupa els baixos de l’edifici de l’actual Museu-Arxiu Folklòric Mapa 256M781 Situació 31TDG332726 Història El primer document que dóna coneixença de l’existència del monestir de Ripoll és la deixa que el 2 de desembre de 880 feu el pròcer Ariolf de diferents possessions de la vall de Brocà, a les viles de Cerdanyola, Cosp, Riutort i Brocà " a la casa de Santa Maria del monestir de…
Els insectes i l'activitat humana (III)
Insectes d’interès en agronomia o en silvicultura Dues espècies d’insectes causants de plagues importants al nostre país, ambdós lepidòpters a l’esquerra el cuc o corc de la fruita Carpocapsa pomonella , o corc de les peres i les pomes, que ataca també presseguers, albercoquers i pruneres, i a la dreta, una galeria construïda pel barrinador de la fusta Zeuzera pyrina , que viu als avellaners i també als fruiters Rafael Campillo i Mariano Rojo Si és elevat el nombre d’insectes amb interès mèdic i veterinari, encara n’és més el dels insectes que incideixen sobre els boscos i els conreus La…
Els gadiformes: bacallans, lluços, mòlleres i afins
L’ordre dels gadiformes és integrat per peixos de forma allargada i de mida grossa o mitjana, però tots amb una característica força general les aletes pelvianes s’insereixen en posició jugular Igualment, els radis de llurs aletes sempre són tous, si bé el primer radi de la primera aleta dorsal pot ésser espinós en els macrúrids Tenen el cos revestit d’escates cicloides que, pel fet d’ésser molt petites, es poden desprendre amb molta facilitat El nombre d’aletes dorsals oscilla entre una i tres, i el de les anals entre una i dues la caudal pot ésser truncada o arrodonida, i també pot estar…
El funcionament ecològic de les estepes i les praderies
El triomf de les poàcies La primera sensació que tenen els qui arriben per primera vegada a l’estepa, la praderia o la pampa, és l’angúnia per la manca de recers arboris L’absència de boscos, i fins d’arbres aïllats, sembla un error de la natura que els humans han intentat esmenar amb reiterades plantacions Aquest esforç de ‘millora ecològica’ fou especialment important durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, i tingué lloc gairebé simultàniament a Euràsia i a l’Amèrica del Sud i del Nord Des d’aleshores, tant a les estepes com a les praderies i les pampes s’han plantat…
Còdex De Civitate Dei o La Ciutat de Déu, de sant Agustí
Art romànic
Còdex Aquest còdex, que conté un únic text literari, és compost per 408 folis 38 × 27,3 cm, escrits en una lletra francesa molt correcta del final del segle XII cap al 1200 Fins avui dia han estat escassos els treballs dedicats a l’estudi d’aquest manuscrit Certament és esmentat en els primers inventaris fets a l’Arxiu Capitular de Tortosa, com el del canonge R O’Callaghan, basat en gran part en l’inventari fet anteriorment pels arxivistes francesos H Denifle i E Chàtelain * El 1916, el P J M March va incorporar en el còdex els setze folis, dos quadernets, que fins llavors…