Resultats de la cerca
Es mostren 1485 resultats
La colla del safrà i les seves derivacions
Joaquim Mir 1873-1940 Sol i ombra 1894 Oli Barcelona, Museu d’Art Modern-MNAC MNAC Durant la darrera dècada del segle XIX, un grup d’artistes catalans de la generació postmodernista que aleshores tot just encetaven la seva carrera, lligaren els seus camins en el que hom coneix com La Colla del Safrà, dita així per una particularitat estètica clau –no pas l’única– dels seus paisatges pictòrics la saturació de grocs i ocres a què sotmetien sovint les seves composicions Aquest apellatiu potser el va donar algun escèptic visitant a la Sala Setena de l’Exposició de Belles Arts i Indústries…
Introducció a l’etapa inicial de l’escultura gòtica
Art gòtic
Commendatio animae , d’autor anònim, pertanyent al sepulcre de l’arquebisbe Joan d’Aragó, al presbiteri de la catedral de Tarragona Dos àngels sostenen l’ànima del difunt, abillat com a bisbe, que alça la mirada per veure Déu, que el beneeix Aquest relleu tallat en marbre decora el mur del fons de l’arcosoli que aixopluga el sepulcre de Joan d’Aragó, realitzat vers el 1339 per un mestre probablement italià AT - GSerra Els historiadors de l’art solen partir d’una sèrie de convencions a l’hora de parlar d’estils o establir cronologies Tanmateix, el fet artístic no és una qüestió que es pugui…
Sant Pere de Navata
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oriental Els murs exteriors que presenta l’edifici mostren un estalvi total de recursos ornamentals F Tur L’església de Sant Pere que estudiem aquí és l’antiga parroquial del municipi de Navata, situada al petit veïnat de Can Miró, al sud-est de la vila, format per un reduït nombre de masies La situació de l’església, coneguda per “l’església vella de Can Miró”, demostra que en temps alt-medieval el poblament de Navata devia ésser molt dispers Ha estat citada sovint, impròpiament, com a Sant Pere de Miró Mapa 258M781 Situació…
Sant Martí d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació És l’església parroquial del poble d’Empúries o Sant Martí d’Empúries, petit nucli medieval agrupat damunt un promontori, situat a tocar el mar, a tramuntana de les ruïnes de la ciutat greco-romana d’Empúries i del seu antic port Aquest pujol, avui perfectament unit a la terra ferma, antigament era un illot i, més tard, un tombolo , on fou establerta la Paleàpolis, el primer establiment dels grecs foceus que fundaren Empòrion vers l’any 600 abans de Crist Mapa 296M781 Situació 31TEG099655 Per arribar-hi cal seguir des de l’Escala la carretera de Viladamat a Figueres A uns 2 km de la…
Sant Feliu de Guíxols
Art romànic
Situació La vila de Sant Feliu de Guíxols es troba a la costa, al cantó de llevant de la vall d’Aro El terme és accidentat pels contraforts septentrionals del massís de les Cadiretes o serra de Sant Grau Emplaçat no pas gaire lluny de l’aigua, a l’indret del nucli urbà medieval, format precisament al seu cantó de llevant i a la seva ombra, hi ha el monestir Mapa 366M781 Situació 31TEG023256 Hom pot arribar a Sant Feliu de Guíxols o bé per Llagostera, venint de la carretera o de l’autopista de Barcelona a Girona, o per Tossa i hom ve des de migjorn per la carretera de la costa, o bé per…
Sant Martí del Brull
Situació Una foto aèria de l’església de Sant Martí del Brull des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme J Pagans-TAVISA Al punt quilomètric 32,2 de la carretera de Palautordera a Seva per Coll Formic es troba, al peu de la carretera, l’església parroquial, vora el castell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 42,4 —y 29,8 31 TDG 424298 MAB Història L’església de Sant Martí del Brull es trobava inicialment en el terme de Seva, fins que aparegué el terme del castell del mateix nom Des de molt aviat tingué funcions…
Badalona i el sector nord del Barcelonès entre els segles X i XIII
Art romànic
El feudalisme inicial El paper de l’Església en el nou ordre Els documents més antics que hem trobat, referents a Badalona, són una donació a Sant Cugat de l’any 938 i el testament del levita Wadamir, que el 31 d’agost del 964 deixava ipsas vineas de Bedelona a fratre suo Langoario Però, per arribar-hi, hem hagut de fer un salt de més de 500 anys Massa anys de silenci entre els darrers testimonis del període romà tardà i aquests documents I malgrat tot, insistim a continuar i adduir com a precedents per tal d’entendre el període romànic en aquesta part del Barcelonès el que hem exposat fins…
L’escultura entre el segle XII i el segle XIII: el romànic més tardà
Les manifestacions artístiques del final del segle XII i del començament del XIII es poden incloure en part dins l’anomenat estil 1200 un moment de transició entre l’art romànic i l’art gòtic, d’acord amb una noció que en regions més septentrionals està plenament arrelada Aquesta transició va ser fruit de tendències elaborades en tallers de la segona meitat del segle XII en els quals l’activitat escultòrica va integrar diverses influències exteriors, sobretot italianes La filiació amb el món italià, concretament amb determinats trets classicistes, pot percebre’s en la figura historiogràfica…
Del barroc al neoclàssic
L’art català del segle XVIII s’inicià històricament el 1700, any en què morí l’últim dels Àustria, Carles II, i va tenir el seu darrer moment amb l’inici de la guerra del Francès, l’any 1808 Dins d’aquest període cal analitzar quatre moments ben diferenciats la cort de l’arxiduc Carles, amb els anys inicials de Felip V el regnat de Felip V i Ferran VI, amb el curt interregne de Lluís I el regnat de Carles III i, finalment, el de Carles IV L’art fou un fidel reflex de la situació política Així, durant el primer període s’obrí vers un internacionalisme, que no fou aliè a la presència d’artistes…
Els catalans i les guerres del rei
Combat allusiu a la presa de Mersel-Kébir, sepulcre de RFolch de Cardona, M da Nola, Bellpuig d’Urgell, segle XVI RM Arreu d’Europa, el període comprès entre el 1500 i el 1700 assenyala el sorgiment dels exèrcits moderns Aquest procés és indeslligable d’un altre de parallel el de la naixença dels estats moderns Fet i fet, no manquen autors que defineixen l’Estat modern com una magnífica maquinària de guerra La centralització política al voltant dels monarques —cas de França o de Castella— o dels parlaments —cas d’Anglaterra o dels Països Baixos—, la consolidació d’unes rendes fiscals…