Resultats de la cerca
Es mostren 572 resultats
piràmide

Les piràmides de Gizeh
Amre (CC BY-NC-ND 2.0)
Arqueologia
Monument de forma piramidal utilitzat antigament a Egipte com a sepulcre i pels maies i asteques com a temple.
A l’antic Egipte eren tombes d’un faraó o d’una reina el seu nom és grec, πψραμίέ en egipci, rebia el de mr El seu ús s’estengué posteriorment al Sudan En realitat, la piràmide egípcia era el centre d’un vast complex arquitectònic compost dels elements següents un temple de la vall o d’acolliment una rampa o calçada, coberta i decorada, que anava des d’aquest temple al funerari on tenien lloc les cerimònies religioses en benefici del rei o de la reina traspassats, a càrrec d’un nombrós clergat la piràmide en si monument anepigràfic en la majoria dels casos, la seva atribució a un sobirà…
Els salaris i el règim salarial en el treball de la construcció
Art gòtic
L’escala de remuneració era molt àmplia en una obra i variava d’un ofici a l’altre, d’una activitat o d’una obra a l’altra Els treballadors rebien, en general, la paga el dissabte, per setmana vençuda En els períodes de poca activitat podia passar que els procuradors paguessin cada deu o quinze dies La unitat de base era la jornada, amb la mitja jornada com a submúltiple Només es comptaven les jornades completes, fins i tot en cas de força major Així, un treballador podia veure com se li treia un sou del salari si la pluja l’havia obligat a interrompre la feina En canvi, el procurador incloïa…
Francesc Mestre i Noè

Francesc Mestre i Noè (1929)
© Família Mestre
Literatura catalana
Escriptor.
Vida Home polifacètic i d'una gran activitat, fou una personalitat molt destacada del catalanisme en els diversos camps de la cultura a les terres de l’Ebre i, sobretot, a Tortosa Exercí el periodisme com a corresponsal d' El Ateneo de Málaga 1890 L’any 1911 fou nomenat cronista de Tortosa, ciutat on, a més, fundà els setmanaris La Veu de Tortosa 1899 i l’Associació de Premsa de Tortosa 1924 Fou també vicepresident de la Federació de la Premsa Catalanobalear 1931 Destacà el seu interès per l’arxivística, la història i l’arqueologia, camps en què se centrà en la recuperació del patrimoni…
Les espardenyes, un patrimoni viu
Les espardenyes són una derivació de les sandàlies dels romans Representen l’única pervivència del vestit popular a Catalunya que té vitalitat avui, a la fi del segle XX És a dir, algunes persones d’àmbits rurals i de la ciutat les utilitzen habitualment, sobretot a l’estiu, i fins i tot formen part dels corrents actuals de la moda Les espardenyes com es coneixen avui ja apareixen ressenyades en els documents del segle XIII Per les seves característiques de lleugeresa, a l’exèrcit les portaven les tropes d’infanteria de la corona catalanoaragonesa i el 1694 les va adoptar la infanteria…
Els adults
Els estudis demogràfics consideren l’edat i el sexe com dues característiques rellevants En l’anàlisi de l’estructura de la població, cal emfasitzar algunes de les particularitats que presenta El grup que va dels 30 anys d’edat als 64 se sol denominar d’adults joves per a diferenciar-lo de la franja de població que correspon als adults més grans En l’actualitat, aquest grup constitueix als països desenvolupats més del quaranta per cent de la població total En general, és la franja de població que més participa en les activitats productives dels diferents sectors econòmics i, per tant, forma…
La desarticulació dels gremis
La desarticulació del gremialisme tradicional al segle XIX fou un fenomen complex que cal abordar en les seves diferents facetes La rotunditat de les afirmacions legals que establiren l’abolició del sistema gremial, cal completar-la amb la permanència d’organitzacions d’oficis que, reacomodant-se al nou marc legal, s’han d’entendre com a estratègies específiques dels petits productors per a la defensa dels seus interessos sectorials Per a la comprensió adequada d’aquest moviment, cal destacar el fet de l’important retard en la promulgació d’una llei general d’associacions a Espanya Aquest…
La desamortització al País Valencià
PMadoz, JNin, 1873 ECSA El procés desamortitzador començà a la segona meitat del regnat de Carles IV amb els primers decrets preparats pel secretari d’Hisenda Miguel Cayetano Soler, que s’aprovaren el 1798 Entre els anys 1798 i 1808 es vengué una important quantitat de béns eclesiàstics, amb l’autorització del Papa, per afrontar l’enorme deute creat per les necessitats financeres de la monarquia absoluta A partir del 1808, la desamortització estigué íntimament unida al procés revolucionari burgès, però aquest fet se sobreposà al problema financer heretat de l’absolutisme, que determinà el seu…
La revolta dels Forans
La revolta dels Forans a Mallorca 1450-1453 La revolta dels Forans fou un moviment protagonitzat pels camperols de Mallorca i un sector minoritari dels artesans entre el 1450 i el 1452 La revolta s’inscriu en la sèrie de conflictes socials que afectaren tot Europa durant el període denominat de la crisi de la baixa edat mitjana Els desequilibris, que afectaven de manera estructural l’agricultura illenca, i l’expansió dels impostos —vint-i-un tipus impositius municipals eren vigents a la primera meitat del segle XV—, constitueixen el teló de fons del conflicte Una mesura…
Kyoto, ciutat santa
Kyoto, ciutat millenària i eclèctica, és la setena ciutat del Japó en població amb gairebé un milió i mig d’habitants Situada al centre de l’illa de Honshū, a la vall del mateix nom, va ser habitada a partir del segle VII, i fou la seu de la cort imperial i capital del Japó des del 794 fins al 1868 Fundada amb el nom de Heian-kyo “capital de la pau i la tranquillitat”, la que al final del segle XII passaria a dir-se Kyoto “capital” va ser planificada seguint el model de la ciutat xinesa de Xi’an en l’època de la dinastia tang 618-907, i fou edificada en un marc geogràfic que acomplia els…
El gènere de punt
Lletra de canvi d’una fàbrica alemanya d’agulles de punt La indústria moderna del gènere de punt és tardana No va ser fins a mitjan segle XIX que aparegueren a Europa les primeres màquines i les primeres indústries El gènere de punt és el teixit obtingut per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat Si el teixit ordinari està format per una sèrie de fils parallels, lligats per encreuament amb una segona sèrie de fils també parallels però perpendiculars als primers, el gènere de punt està format per un fil únic o per fils parallels que es lliguen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina