Resultats de la cerca

En qualsevol disciplina, l’estudi i la difusió van estretament lligats perquè el fet d’investigar aporta la informació necessària per a la posterior divulgació, si hi ha els instruments adequats per a fer-ho I aquesta difusió, quan es fa correctament, contribueix a una millora de la percepció de l’objecte d’estudi, en aquest cas, la cultura popular catalana Actualment, però, hi ha un seguit de deficiències en aquest circuit, degudes en part al desconeixement però també a l’oblit intencionat d’alguns sectors Tot i que globalment els darrers anys hi ha hagut algunes millores –recerca, amb la…

La recollecció incruenta Una part important de la proteïna animal consumida pels habitants de l’àmbit mediterrani procedeix directament de la natura, ja que és fornida per espècies no domèstiques Això és especialment cert per a la fauna marina —quasi tot el peix consumit és capturat a la mar—, però també ho és per a segons quines espècies o productes animals terrestres, i també per a la fauna aquàtica continental Un primer pas en aquest domini és el de la recollecció incruenta d’animals o dels seus productes L’apicultura Distribució de les varietats o races d’abella Apis mellifera a la…

Talla de Crist Grup de dues talles, segons una fotografia antiga, que representen un santcrist i un sant Joan evangelista, el primer desaparegut el 1936 i el segon robat el 1979 i recuperat el 1995 Arxiu Mas Fins l’any 1936 es conservava a l’ex-catedral de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena la imatge d’un Crist que hom diu que pertanyia al conjunt d’un calvari Es conserva una fotografia Arxiu Mas C-99668 en la qual aquesta imatge apareix amb la de sant Joan Evangelista estudiada en aquest mateix volum Hom creu que tots dos formaven part de l’esmentat calvari Segons es desprèn de la fotografia, la…

El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…

Els orígens de la música Com i on s’origina la música és una qüestió evidentment irresoluble atesa la manca de testimoniatges històrics directes D’altra banda, la música no s’ha entès sempre com una manifestació artística autònoma, sinó que tot sovint ha estat, i continua essent, un complement subsidiari d’altres activitats En determinades civilitzacions tribals, per exemple, no existeix cap paraula que, com el terme “música”, es refereixi tant al cant com a l’expressió instrumental A l’origen no es concep com una realitat autònoma, i encara menys com una activitat amb fins estètics, i sembla…

Coberta d’ El arte modernista en Barcelona 1943 de Josep F Ràfols FF D’ençà de la publicació ja fa mig segle, els anys 1949 i 1951, de dues obres ambicioses que pretenien estudiar el fenomen cultural del Modernisme en la seva totalitat –em refereixo a Modernismo y modernistas de J E Ràfols Destino, 1949 i a El arte modernista catalán d’A Cirici Pellicer Aymà, 1951–, la bibliografia del Modernisme s’ha ampliat d’una manera considerable i la reivindicació del moviment que representà l’edició d’aquestes dues obres en un moment, a mitjan segle XX, on l’ostracisme envers el Modernisme que havia…

Mapa del carst dels Països Catalans, on s’han destacat les diferents litologies, les àrees de descàrrega i submarina en els carsts litorals, i també la localització de les unitats més interessants Carto-Tec, original dels autors El carst presenta als Països Catalans una gran diversitat, que és determinada per les característiques litostructurals, geogràfiques, orogràfiques i climàtiques Efectivament, si analitzem l’aspecte hidrològic dels carsts actuals des de les zones litorals Garraf fins a les muntanyes Pirineus, Vall d’Aran, es constata fàcilment l’existència d’un gradient de condicions…

Situació La catedral de Vic, també coneguda com Sant Pere de Vic, es troba dins el nucli de la ciutat, a la part baixa, a l’actual plaça de Santa Maria La catedral figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781  x  38,4   —y 42,3 31 tdg 384423 Planta de la catedral, i el palau episcopal, en el seu estat actual, en la qual han estat indicats, en negre, els edificis i estructures d’època romànica que s’han conservat entre els edificis posteriors, i que han servit de base per a la proposta de restitució que presentem JA Adell,…

Estat de la qüestió La problemàtica que gira entorn de l’escultura de Sant Pere de Rodes al segle XII és molt diferent de la que hem vist per al segle XI, centrada majoritàriament en les peces de l’església que romanen in situ Pel fet que pràcticament tota l’escultura del segle XII hagi patit les conseqüències de l’espoliació, el comú denominador de la historiografia se situa en la identificació de les obres que podrien procedir del monestir En aquells casos quees tractava de fragments de…

Les característiques i les adaptacions antòmiques i fisiològiques El tegument La pell La pell dels peixos és formada per dues capes, l’epidermis i el derma La primera és constituida per diverses capes cellulars, entre 10 i 30 no obstant això, els signàtids, com el cavallet de mar Hippocampus , presenten una epidermis extremament fina 2 o 3 capes de cèllules i, contràriament, la de l’esturió Acipenser sturio pot assolir 3 mm de gruix La capa exterior de l’epidermis sol ésser formada per cèllules esquamoses que constantment són substituïdes per d’altres originades a la zona més profunda,…