Resultats de la cerca

Els precedents del segle XIV Relleus en marbre, actualment reutilitzats com a balustrada de la capella gòtica del Remei, a la catedral d’Oristany Tot i que és difícil determinar la datació i l’estructura original de totes dues peces, que potser pertanyen a la predella d’un retaule del final del segle XIV, s’hi pot veure la influència de l’escultura catalana d’aquest segle ©SBAPPSAECO Quan el 1326 els catalans van ocupar el Castell de Càller, el gran període del romànic sardotoscà arribava a la seva fi i el gust es desplaçava cap al gòtic N’és testimoni la capella del braç esquerre del…

El més rellevant i influent dels artistes medievals mallorquins va ser l’escultor, arquitecte i també empresari artístic Guillem Sagrera, nat presumiblement a Felanitx cap al 1380 en el si d’una família dedicada al llarg de diverses generacions a la construcció i a la talla i el transport de pedra Sagrera va fonamentar la seva activitat empresarial, pel que fa als efectius humans, en els seus parents coetanis fills, cosins, nebots, etc, que van participar en les seves iniciatives formant ensems un potent clan professional –aglutinat pel talent i la capacitat organitzadora de Guillem, segons…

Sala dels Impressionistes Francesos a la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1907 FF Les exposicions «Casas, Rusiñol i Clarasó» celebrades a la Sala Parés de Barcelona el 1890 i el 1891 van suposar l’inici de la renovació pictòrica catalana Les estades a París deis dos pintors havien orientat la seva producció cap a una pintura innovadora que en donar-la a conèixer a Catalunya va ser rebutjada en un primer moment per la crítica i el públic de gustos més convencionals Clarasó, en canvi, tot i…

«Modernistes o noucentistes» És l’interrogant en clau eufemística que encapçala aquest darrer capítol històric per tal de constatar l’elasticitat dels termes a l’hora d’adaptar-los a les seqüències cronològiques En efecte, el format interrogatiu no està plantejat amb la finalitat de forçar una resposta a la pregunta sinó com a mer enunciat indicador d’una problemàtica de fons, entorn del concepte de modernisme o del de simbolisme i decadentisme El fet que tant la noció de modernisme com la de noucentisme , malgrat que alludeixen a moviments culturals catalans, depassen l’estricte àmbit…

Durant molts segles, les tècniques de reproducció gràfiques han estat l'únic mitjà de reproducció d’imatges i, per tant, en una societat predominantment analfabeta, el principal sistema de comunicació visual Avui, a les portes d’un nou millenni, el gravat cerca, dins un marc exclusivament artístic i elitista, el seu espai a partir de la reglamentació de la seva producció i de la reducció dels tiratges, per tal de protegir el seu mercat Així, es crea una raresa artificial que fuig de l’origen i les característiques principals d’aquesta tècnica, que són la reproductibilitat i la comunicació de…

L’ensenyament de primeres lletres Durant el segle XVIII s’estengué i es consolidà l’ensenyament de primeres lletres centrat en l’aprenentatge de la lectura, de l’escriptura i dels comptes —limitats a les quatre operacions bàsiques i coneguts popularment com “la nombra”—, juntament amb l’ensenyament del catecisme, de la religió catòlica i dels bons costums Eren moltes les viles i poblacions que disposaven d’un mestre de primeres lletres al principi del segle i que al final del segle XVIII en tenien dos o mes Els mestres havien d’ensenyar a molts —massa— nens de cop, molts més dels que calia…

El que s’anomena ruptura feudal és essencialment un procés de reorganització de gran abast de les realitats polítiques, econòmiques i socials, que es va iniciar al primer terç del segle XI i que es va prolongar fins al final del segle XII Fou, doncs, un procés de llarga durada, amb acceleracions en diversos moments, però que finalment donà lloc a una societat en què les relacions entre els homes i la consciència d’aquestes relacions havien experimentat transformacions profundes i irremissibles L’assalt al poder comtal Entre el 1020 i el 1060 la ruptura feudal es manifestà espectacularment com…

Consideracions generals Encara que sabem molt poca cosa de la vida primitiva sobre la Terra, i que moltes de les suposades evidències de vida poden ser interpretacions massa generoses d’unes dades molt minses, podem plantejar-nos-en l’estudi des de tres perspectives diverses D’una banda, intentar d’inventariar i discutir críticament les troballes de fòssils a l’Arqueà 3800 a 2500 milions d’anys, que és l’eonotema o divisió cronostratigràfica més antic de què disposem com a registre rocós En segon lloc, fer especulacions, basant-nos en els coneixements científics actuals, sobre el possible…

Els orígens i la diversitat de la flora dels deserts i els subdeserts càlids Hom pot demanar-se si existeix, a escala global, una flora específica dels deserts i els subdeserts, i si hi ha uns determinats grups taxonòmics de plantes limitats a aquests ambients, però la realitat és que no La flora dels deserts i els subdeserts és formada per elements certament especialitzats, però procedents de les grans regions florístiques on es troben La multiplicitat dels orígens La flora mediterrània dóna el fonamental del poblament vegetal dels deserts i els subdeserts ‘mediterranis’ Sàhara…

El desplegament temporal del temps Per a l’estudi dels jocs s’ha de tenir en compte el binomi indestriable de l’espai i del temps Un joc se situa en un lloc concret plaça, poble o comarca i en un temps localitzat dins del calendari ja sigui tradicional o actual De la mateixa manera que hi ha un desplegament geogràfic dels jocs, també hi ha un desplegament temporal Malgrat tot, l’actual procés de globalització que envolta les manifestacions populars d’arrel tradicional tendeix a esborrar geografies i freqüències, procedències i antiguitats i a reduir qualsevol coordenada a un aquí i ara comú…