Resultats de la cerca
Es mostren 16664 resultats
Decàpodes d’aigua dolça: el cranc autòcton
Tot i que el cranc autòcton es troba en rius i rieres de característiques diverses, el seu hàbitat ideal són els cursos d’aigua calcaris, amb aigua durant tot l’any, sense contaminants ni processos eutròfics o anòxics, amb gorgs i amb microhàbitats i substrats heterogenis que ofereixen espais per al refugi diürn i hivernal i espais òptims per a alimentar-se i també amb una bona cobertura de vegetació de ribera, característiques que reuneix el tram de riu de la fotografia Gregori Conill La presència del cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes en cursos fluvials representa un valor…
Estudis florístics o de biodiversitat vegetal de plantes vasculars
Els quatre volums de la Flora dels Països Catalans , d’Oriol de Bolòs i Josep Vigo, i una mostra corresponent al teix de la representació gràfica i dels mapes de distribució, que constituïren una aportació extraordinària, perquè per primera vegada representaven cartografiades les àrees de les diferents espècies als Països Catalans, a la resta d’Europa i a la Mediterrània La recerca florística ha generat, a la dècada del 2000, la culminació d’obres de síntesi, en format de flores o manuals d’identificació, l’avenç dels aties de distribució i, també, la confecció de portals de biodiversitat en…
Cronologia de la prehistòria
Dates històriques Paleolític des dels inicis de l’home fins al 6000 aC 30000aC-8000aC La vida es desenvolupa al voltant de les coves, on trobem manifestacions artístiques que van des del realisme naturalista fins a ideogrames abstractes, lineals i geomètrics, de contingut simbòlic, ja sigui en forma de pintures, gravats o diversos objectes i estris Els jaciments arqueològics més interessants són al Gironès Reclau-Viver i Bora Gran d’en Carreres El material lític i ossi descobert es conserva al Museu de Banyoles Neolític 6000-2500 aC Trobem les primeres aglomeracions protourbanes Roc d’en…
Meranges

Meranges, a la capçalera de la Vall Tova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Ocupa l’alta Vall Tova, drenada pel Riu Duran En plena zona axial pirinenca, a la capçalera de la dita vall hi ha la conca lacustre dels Engorgs, sota la barrera de les serres de l’Esquella i de Puigpedrós, que a vegades reben el nom de serra de Campcardós i que limita el terme pel N, separant-lo de la vall de Campcardós, que és afluent del riu d’Aravó o de Querol Alta Cerdanya Puigpedrós, o puig de Campcardós, amb els seus 2914 m, no sols és el cim més alt del terme sinó també de tota la Cerdanya, i és a més el punt de trobada dels termes de Meranges, Ger i Guils de…
El Berguedà
Situació i presentació La comarca del Berguedà és composta per 31 municipis, que li donen una extensió de 1 184,89 km 2 Limita al N amb la Cerdanya, i la línia divisòria és formada per la carena d’un tros de la serra de Cadí, la serra de Moixeró i la Tosa d’Alp A l’E limita amb el Ripollès i Osona, on, en un llarg tram, la riera de Merlès fa de partió entre les dues comarques A l’W el Berguedà té com a veïns el Solsonès i l’Alt Urgell, que presenten uns límits ben irregulars, ja que són plens d’entrants i sortints I al S la comarca entra en contacte amb el Bages Encara que és clarament una…
Les festes en el cicle vital. Els ritus de pas
Els grups d’edat i la festa La festa, com la cultura tradicional, té com a protagonista el poble, la gent és intergeneracional, tot i que cada grup d’edat hi té una funció pròpia, aquesta funció és la mateixa que la que els correspon en la vida social, en qualsevol cas emfasitzada Els avis representen la memòria, el record, la saviesa popular i la transmissió, i la generació dels pares representa el coneixement, el manteniment i el seguiment El jovent, en canvi, és la vivència, l’activitat, l’animació, i la infància, la descoberta admirada en el context festiu, tant la infància com la…
Sant Esteve d’Andorra la Vella
Art romànic
Situació Vista general de l’absis de Sant Esteve d’Andorra la Vella, única estructura romànica que resta d’aquesta església És l’e xemplar més gran de totes les Valls d’Andorra JM Ubach Aquesta església es troba al centre urbà, a la plaça del príncep Benlloc, lloc des d’on hom pot accedir a l’interior també s’hi pot accedir per l’antic Carrer Major L’únic lloc des d’on és possible de veure l’absis, és per la rambla Molines Situació x 1°32′05” — y 42°30′30” XLM Història L’església de la capital de la vall és una de les sis parròquies tradicionals i per això és esmentada sovint com a parròquia…
Jaciment arqueològic del Pla d’Almatà (Balaguer)
Art romànic
Situació Vista aèria del pla on hi ha el jaciment, amb el sector nord-est del Castell Formós i el santuari del Sant Crist, antiga mesquita major, a primer terme ECSA - M Catalán Conegut popularment com a Pla del Reial, el planell on hi ha aquest jaciment és situat al nord del nucli antic de la ciutat de Balaguer El jaciment ocupa l’extensa planura d’unes 27 hectàrees on s’alça el santuari del Sant Crist Les excavacions arqueològiques s’estenen per l’angle NW i la zona central del sector S-SE del pla d’Almatà Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia…
L’art romànic al Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Matarranya
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El Baix Ebre i el Montsià Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Ebre i el Montsià anteriors al 1300 M LI Ramos Per a entendre l’organització del territori i les característiques de moltes de les fortificacions de les comarques del Baix Ebre i del Montsià, cal tenir present l’important canvi polític, social i econòmic que s’esdevingué a mitjan segle XII, en ésser conquerides aquestes terres pel comte de Barcelona L’existència, abans de l’any 1148, d’una societat islàmica va pesar molt en l’organització d’aquestes comarques…
Les arquetes
Art gòtic
Les arquetes formen un dels conjunts més interessants del període A diferència de les caixes i els cofres, amb els quals alguns grups d’arquetes presenten parallelismes, no formen un conjunt homogeni pel que fa a solucions tècniques i formals El seu interès rau precisament en la varietat de materials i tècniques emprats per a la consecució de solucions formals diferents en cadascun dels grups, que d’antuvi poden semblar divergents, però que l’estudi revela d’una coherència extraordinària A grans trets, es poden agrupar en arquetes amb solucions similars als cofres, és a dir, arquetes ferrades…