Resultats de la cerca

Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor ben oberta, amb…

Aristoloquiàcies 1 Aristolochia pistolochia a planta sencera, de port un xic lianoide, amb flors ben obertes i fruits en diferents estats de maduresa x 0,5 b visió parcial d’una flor jove seccionada, amb els estigmes ben aparents, els estams encara tancats i els pèls retrorsos que revesteixen el tub periàntic x 1 c secció d’una flor més madura, amb els estams ja oberts i els pèls periàntics pansits x 1 d càpsula madura tot just oberta, amb les granes a punt de ser dispersades x 1 Eugeni Sierra Constitueixen una família pròpia de les regions tropicals i temperades que conté vora de mig miler…

Són pocs els basidiomicets que han emprès el camí de la liquenificació Els més notables a Europa són els que han resultat del mutualisme entre fongs del gènere Omphalina i algues del gènere Coccomyxa , i han format un tallus granulós Botrydina o esquamulós Coriscium A aquest darrer tipus correspon el de la fotografia noteu-hi les esquàmules verdes, que ha produït  fructificacions amb el típic aspecte d’agàric, i sense algues Els seus caràcters ens permeten de veure que el nom que li correspon és Omphalina hudsoniana Una altra espècie, O ericetorum , amb tallus de tipus Botrydina , ha estat…

Aquesta petita subclasse és formada per un sol ordre, el de les andreeals, i dos gèneres Neuroloma, amb una sola espècie, sud-americà, i Andreaea, amb més de 100 espècies al món, quatre de les quals formen part de la nostra flora Són plantes acrocàrpiques, de color verd brunenc fosc, que presenten un aspecte semblant al de les molses típiques, les bríides, però tenen un protonema tallós, format per lacínies ramificades, i l’esporòfit sense seta, sostingut per un allargament de la base de l’arquegoni, el pseudopodi Són dos caràcters que també tenen les esfàgnides A més, presenten una…

La família dels escàrids és força rica en espècies pròpies dels esculls corallins de les mars tropicals Hom els anomena peixos lloro perquè tenen les dents fusionades en quatre plaques que, unides de dues en dues, prenen una aparença semblant a la del bec d’un lloro Les maxilles, curtes i fortes, tenen gran part dels ossos bucals units D’altra banda, els ossos faringis són grossos i dotats d’algunes dents molariformes, les superiors de les quals són mòbils en sentit antero-posterior Les escates cicloides, grans, també es distribueixen per les galtes Presenten una aleta dorsal única i…

El mastegatatxes Ficedula hypoleuca és lleugerament més petit que el papamosques gris ateny 13 cm i, en plomatge primaveral, el mascle és ben diferent perquè és blanc de sota i negre del dors, amb taques blanques a les ales en plomatge de tardor, però, és semblant a la femella, amb el dors grisós i la panxa clara, com la de la fotografia, feta prop de Barcelona Oriol Alamany Malgrat que el mastegatatxes pot ésser considerat com un migrador comú, abundós i regular durant ambdues migracions arreu dels Països Catalans, poques espècies estivals són tan irregulars, escasses i locals a l’hora de…

Àrea de distribució del cuaenlairat Cercotrichas galactotes als Països Catalans Maber, original dels autors El cuaenlairat és un ocell estival que nia localment al País Valencià A la Catalunya Nord, la resta del Principat i les Balears, és un migrador rar, sobretot a la primavera Ha niat excepcionalment a la Catalunya Nord i resta del Principat Fora del migjorn valencià, és un ocell que s’observa irregularment en migració per les comarques del litoral Els cuaenlairats arriben a les seves àrees de reproducció durant l’abril, sobretot la segona quinzena, i el maig La cria s’inicia el maig, i…

Present durant tot l’any al territori estudiat, la població reproductora és principalment sedentària i es distribueix pels Pirineus, la regió oriental humida catalana, les parts més altes de la Serralada Prelitoral, el Sistema Ibèric i les muntanyes bètiques del migjorn valencià A la terra baixa és molt més escassa, i nia localment a les planes litorals des del Rosselló fins a l’Empordà, el Baix Llobregat i el delta de l’Ebre A l’hivern, la població indígena es veu augmentada per una gran quantitat d’aloses que arriben del centre i el N d’Europa, i és aleshores un ocell molt estès i comú a…

Àrea de nidificació de la picardona Porzana pusilla als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans, és un ocell encara mal conegut, car hi ha poca informació, per la qual cosa la seva situació general fa de mal establir És estival i nidificadora molt escassa i local a Catalunya i el País Valencià on, a més, s’observa en un petit nombre en migració A les illes Balears, podria niar a Mallorca, i és citada rarament a Menorca, Mallorca i Cabrera durant la tardor No hi ha encara observacions segures al Rosselló, malgrat que, lògicament, deu presentar-se en un petit nombre La…

Arne Næss ha escrit nombroses obres de lingüística, de filosofia de les ciències i d’‘ecosofia’ En la gran tradició de Henry D Thoreau i d’Aldo Leopold, la vida a la seva cabana de Tvergastein, a les muntanyes entre Bergen i Oslo, on sempre li ha agradat de retirar-se, ha tingut un paper important en la maduració del seu pensament La “deep ecology” d’Arne Næss, per més que pugui sobtar el seu pregon biocentrisme, és ben diferent de la grollera desvaloració de la humanitat que professen alguns dels seus pretesos adeptes estrafent el seu pensament Aquest fragment, seleccionat d’una entrevista,…