Resultats de la cerca

El museu Fragment de teixit de seda hispanoàrab del segle XIII Arxiu Museu Tèxtil de Terrassa El Museu Tèxtil de Terrassa és situat al carrer de Salmerón, núm 25, al cor del Parc de Vallparadís, prop del centre de Terrassa Gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1981, el museu s’originà amb la collecció de teixits antics propietat de l’industrial terrassenc Josep Biosca, que, el 1946 i per iniciativa d’un grup d’industrials, passaren a formar el fons del Museu Tèxtil Biosca, regit per un patronat privat De la seu provisional inicial, els fons passaren a l’Institut Industrial el 1956,…

Situació Les restes medievals de l’Aiguacuit són situades al polígon industrial del barri Segle XX, al sud del centre urbà del municipi de Terrassa Concretament, es troba delimitat pels carrers de Galitzia, al nord, de Muntanyans, a l’oest, l’avinguda de Santa Eulàlia, al sud, i, a l’est, el carrer Roger de Llúria Topogràficament, correspon a una terrassa delimitada pels torrents del Palau, a ponent, i la riera de Vallparadís a l’est, els quals conflueixen pocs metres més avall on es forma la riera de les Arenes Aquesta situació entre torrents configura un esperó amb una cota mitjana de 245 m…

Situació Aspecte de la façana ponentina d’aquesta esglesiola, coronada per un airós campanar d’espadanya d’un sol ull D Ferran L’ermita de Sant Cristòfol és situada al costat de la masia de Ca n’Anglada anomenada Mas Sant Cristòfol fins al segle XVI, dins del barri al qual dona nom, a l’oest del casc urbà de la ciutat de Terrassa La façana oest de la capella mira al carrer Mossèn Àngel Rodamilans, però s’accedeix al recinte pel núm 49 del carrer de la Mare de Déu del Mar DFG Mapa 392M781 Situació 31TDG192018 Història Sabem ben poca cosa de la història d’aquesta església Només tenim notícies…

Situació Vista aèria del turó de Boixadors, enmig d’una plana típicament segarrenca, amb el castell i l’església de Sant Pere ECSA - J Todó El castell és encimbellat dalt d’un turó 848 m d’altitud que destaca al bell mig d’una plana típicament segarrenca, a les envistes de Calaf i a la banda nord-oriental del terme, a frec dels límits bagencs Mapa 35-14362 Situació 31TCG816256 S’hi arriba per la carretera de Manresa a Calaf Prop del quilòmetre 28, a mà dreta, en direcció Calaf, cal agafar el trencall de la Llavinera, però sense que s’hi hagi d’arribar, ja que abans cal desviar-se, a mà dreta…

La seva destinació, el 1738, com a militar a Menorca —sota sobirania britànica des del tractat d’Utrecht— donà com a fruit The History of the Island of Minorca , obra escrita en forma epistolar entre el 1740 i el 1742 i dedicada al coronel del regiment d’infanteria i major general de l’exèrcit britànic Richard Offarrel Fou publicada a Londres el 1752, i se’n feu una segona edició el 1756, any en què també es publicà a Dublín El 1754 es traduí a l’alemany Deschreinbung der insel Minorca i el 1769 al francès Histoire naturelle et civile de l’isle de Minorque , i no fou fins el 1781 que es…

Situació El magnífic portal de marbre, obert al mur de ponent, un dels pocs elements romànics que resten en l’actual edifici ECSA - JL Valls L’església parroquial de Santa Maria és situada al cor del poble del Voló L’itinerari per arribar-hi és el mateix descrit en la monografia anterior PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 32,4” N - Long 2° 50’ 5,4” E Història D’aquesta església han pervingut als nostres dies escasses notícies històriques documentals Una de les primeres mencions data de l’any 1016, quan es feu donació a l’abadia de Santa Maria d’Arles d’una vinya situada al terme de Santa…

Fou ordenat sacerdot el 1900 Des de molt jove collaborà amb treballs literaris i de vulgarització històrica en diverses publicacions i obtingué diversos premis als jocs florals el 1894 als de Barcelona, amb Les creus de pedra a Catalunya el 1896 a Granollers, amb Lo Vallès , publicat el 1904 el 1897 a Barcelona, amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya , entre d’altres El 1890 s’inicià en el publicisme polític amb l’article “Pobre Catalunya Plors d’un català castellanitzat per força”, aparegut en La Comarca del Noia Fou el primer article d’una llarga producció…

F Salvà i Campillo, JM Marquès, sd RAMB / GS Fill de Jeroni Salvà, metge de l’Hospital de la Santa Creu, i d’Eulàlia Campillo, Francesc Salvà va néixer al carrer Petritxol de Barcelona, l’any 1751 Feu els primers estudis al Collegi Tridentí Episcopal i, tot seguit, es traslladà a València on estudià medicina i on va fer seves les teories de l’insigne metge Andreu Piquer i Arrufat, que havia ocupat càtedra a la facultat de Medicina de València Es graduà a Osca el 1771 i, després, cursà el doctorat a Tolosa, doctorat que va revalidar també a la Universitat d’Osca De retorn a la ciutat comtal…

La vida de Marià Vilallonga Figueres 1813-Barcelona 1897 és una contínua recerca del mineral necessari per a les seves fargues a la catalana Primer el buscà a la seva comarca, l’Empordà Després ho farà al Ripollès La seva vida serà en aquest sentit un fracàs, perquè no en trobarà suficient A la fi ha d’anar a buscar el mineral al País Basc i allí el triomf serà per al seu germà petit, Josep Cronològicament, la primera referència que hem trobat de Marià Vilallonga és del 1832 Com que el nostre Marià tenia aleshores tan sols dinou anys ens queda el dubte de si era ell o el seu pare…

Pere de Guines va ser un escultor francès que durant la primera meitat del segle XIV treballà a les obres reials del regne de Mallorca i de Catalunya La seva personalitat artística no ha estat encara gaire definida, tot i que sembla emmarcar-se en els corrents gòtics d’influència nòrdica que tanmateix registraren les modes toscanes La importància dels comitents revela la vàlua atorgada a l’artista El nom de Pere de Guines és conegut des de la segona dècada del segle XX a través de documents publicats per A Rubió i Lluch i J Rius, que relacionen l’escultor amb el rei Pere el Cerimoniós i la…