Resultats de la cerca
Es mostren 378 resultats
Sagunt
Vista parcial de Sagunt, amb el teatre romà i les restes del castell, al fons
© Fototeca.cat
Ciutat
Antiga ciutat ibèrica (i després romana) situada a la zona nord del territori ocupat pels edetans, prop de la costa, que correspon a l’actual Sagunt (anomenada Morvedre en èpoques medieval i moderna).
La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que els de Zacint…
acadèmia
Entitats culturals i cíviques
Societat literària, artística o científica, generalment fundada o aprovada i reglamentada i sostinguda per l’autoritat pública, constituïda per a l’avançament de les lletres, de les arts o de les ciències, o d’una ciència o art, mitjançant la recepció i discussió de treballs i comunicacions dels seus membres, l’execució o el sosteniment d’investigacions, l’edició de publicacions científiques, la concessió de premis, etc.
Les acadèmies actuals provenen dels intents de restauració de la cultura clàssica propis del Renaixement, especialment de l’italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató i en la idea que hom se’n feia a través dels Diàlegs i arran de les sovintejades reunions d’erudits, lletraferits i mecenes, nasqueren al segle XV les primeres acadèmies modernes, de caràcter filosòfic com l’Academia Platonica, de Florència, o bé arqueològic i filològic, com l’Academia Romana dita també Pomponiana , l’Academia Alfonsina dita després Academina Pontaniana, de Nàpols, i l’Academia…
Santa Maria de La Llacuna
Art romànic
Situació Antic priorat benedictí, situat a la vila de la Llacuna, a tocar de la plaça dita de Fort Micó Mapa 35-16419 Situació 31TCF777926 Les seves restes, avui dia invisibles, es troben encastades dintre d’una casa moderna de la part SE de la plaça APF Història La seva existència és documentada d’abans del 1020, puix que consta que l’any 25 del rei Robert que se situa entre el 1020 i el 1021 era regida pel sacerdot Selva En aquell any els comtes de Barcelona Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon I van donar l’església de Santa Maria de la Llacuna al monestir de Sant Llorenç del Munt, a…
Organització Mundial de la Salut
Medicina
Organisme de l’ONU, amb seu a Ginebra, creat el 1948 per promoure el millorament de les condicions sanitàries arreu del món.
Història Té com a precedents l’Oficina Internacional de Salut Pública establerta a París el 1909, i el mandat sobre prevenció d’epidèmies, controls de quarantena i normalització de fàrmacs atorgat a l’Organització de la Salut de la Societat de Nacions 1923 L’establiment d’un organisme mundial per a la cooperació i la millora de la salut en la població mundial amb prerrogatives i recursos més amplis formà part dels debats que portaren a la fundació de l’ Organització de les Nacions Unides L’OMS entrà en vigor el 7 d’abril de 1948 a partir d’aquest any hom commemora aquesta data com a Dia…
música del monestir de Montserrat
Música
Música desenvolupada al santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situat al vessant oriental de la muntanya del mateix nom.
És monestir benedictí des del seu origen, nascut de l’abadia de Ripoll, en temps de l’abat Oliba ~1025 Ocupa el lloc on primitivament hi havia l’ermita o capella de Santa Maria, en un terreny que el comte Guifre el Pelós donà al monestir de Ripoll Amb el temps esdevingué lloc de pelegrinatge i de culte popular La seva situació, en un terreny poc pla, ha fet que els edificis s’anessin amuntegant i formant un conjunt poc homogeni, fins a la construcció de la nova església 1560-92, iniciada per l’abat Bartomeu Garriga 1504-1578, sobre una plataforma artificial, i la del nou monestir de l’abat…
Congressos Internacionals d’Història Local
Historiografia catalana
Reunions organitzades a Barcelona per la revista L’Avenç i la Diputació de Barcelona com a plataforma per a l’intercanvi directe d’experiències, metodologies i investigacions sobre la història local i com a espai de reflexió per als mateixos historiadors i investigadors implicats en l’estudi de la realitat local.
Amb una periodicitat bianual, el primer congrés se celebrà l’any 1991 Cada reunió té un comissari que actua com a responsable de l’organització tècnica i la coordinació científica Aquesta tasca de coordinació, fins al moment de la sisena edició, ha anat a càrrec dels historiadors Xavier Marcet, José Luis Martín Ramos, Pere Anguera, Remei Perpinyà, Flocel Sabaté i Carles Santacana La iniciativa de celebrar aquests congressos sorgí des de la revista L’Avenç , i molt especialment des del suplement Plecs d’Història Local , davant l’increment quantitatiu i qualitatiu dels estudis històrics locals…
L’explotació forestal
Des de temps immemorials, el bosc ha estat, i encara és, un dels principals recursos naturals que ha utilitzat la humanitat En el mapa que es presenta en aquesta doble pàgina s’han cartografiat les àrees ocupades aproximadament pels boscos actuals, i les àrees de vegetació potencial la que s’establiria, i es mantindria, si no hi hagués intervenció humana durant molts anys Cal dir que al voltant d’un 80% dels boscos que inicialment ocupaven la Terra han estat eliminats, fragmentats o degradats Segons Greenpeace, cada any se’n destrueixen uns 10 milions d’hectàrees, cosa que equival a un camp…
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Calligrama de l’Acadèmia dels Desconfiats dedicat a Carles II, Barcelona, 1701 RABLB / GS Al llarg del segle XVIII, van aparèixer a Barcelona tres associacions literàries amb el nom d’Acadèmia L’autodenominada dels Desconfiats, activa entre el 1700 i el 1703, va cantar en clau barroca les excellències del difunt Carles II Els seus membres s’inclinaren pel partit austríac durant la guerra de Successió, i potser per això la corporació va desaparèixer arran del triomf borbònic Una segona Acadèmia, sense nom especial, va començar a reunir-se el 1729 El 1752 aquest grup aconseguí la protecció del…
L'aigua com a factor de civilització
Aqüeducte de les Ferreres, Tarragona, segle I MNAT Un dels trets que reflecteixen més eficaçment la maduresa urbana dels assentaments en general és el desenvolupament de les infraestructures hidràuliques L'organització del proveïment collectiu de l'aigua i la seva evacuació a través d'un sistema de clavegueres és un indici que marca l'adquisició del sentit de ciutat La història de Roma reflecteix puntualment aquest assoliment El pas de nucli de població petit establert sobre el turó del Palatí a una autèntica ciutat al segle VII aC requerí que el primer rei etrusc de Roma, Luci Tarquini Prisc…
Guaranís i jesuïtes
Don Francisco de Toledo 1515-82, virrei del Perú, ho tenia clar amb els indis se n’estava fent un gra massa El dia 8 de febrer de 1570 escriví una carta al rei Felip II de Castella i I de Catalunya i Aragó i de Portugal defensant la conveniència d’agrupar-los en poblacions organitzades, mesura a la qual “…els naturals s’avenen més que els espanyols, els quals perden el profit del frau que, tenint-los dividits i més amagats, els feien…” Sorgí així a Juli, a la ribes del llac Titicaca, la primera concentració planificada d’indis, l’organització de la qual fou encomanada a la Companyia de Jesús…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina