Resultats de la cerca

Navarro, Juan Carlos 2006 Bóvedas de la arquitectura gótica valenciana Traza y montea , Publicacions de la Universitat de València, València Nobile, Marco Rosario 2002 Un altro rinascimento Architettura, maestranze e cantieri in Sicilia 1458-1558 , Helvelius, Benevento Oakeshott, Walter 1972 Sigena Romanesque Paintings in Spain and the Winchester Bible Artists, Harvey Miller and Medcalf, Londres Ocampo, Estela 1992 Diccionario de términos artísticos y arqueológicos , Icaria, Barcelona Olivar, Marçal 1986 Els tapissos francesos del rei en Pere el Cerimoniós , Barbié, Barcelona Orriols i Alsina…

D’entre tots els moments que conformen la seva cultura artística, cada país acaba destriant aquells que considera més emblemàtics Sovint, aquesta selecció coincideix amb alguns períodes històrics de major esplendor política o que, des del punt de vista identitari, són més transcendents Així, per a Catalunya l’art romànic és la manifestació material més important de la seva gestació nacional I si el romànic és l’origen, l’art gòtic representa per autonomàsia la consolidació d’aquest país i alhora un dels moments de màxima esplendor política, comercial, cultural i social En canvi, no és d’…

El 22 de juliol de l’any 1515, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Esteve de Garret Tortosa – 1523, ardiaca de Tortosa diputat militar Bernat de Santdionís, donzell de Girona diputat reial Lluís Canta, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Pere Santceloni, canonge de Girona oïdor militar Guerau Toralla, donzell domiciliat a la vegueria de Balaguer oïdor reial Galceran Llull, ciutadà honrat de Barcelona Ciutadans, detall d'un retaule del segle XV RM Esteve de Garret havia estat insaculat inicialment com a oïdor pel Capítol de la seu de…

El 22 de juliol de 1458 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni Pere Ferrer Barcelona segles XIV-XV – en naufragi 1471/72, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Lluís d’Ivorra, cavaller i senyor de Fonolleres diputat reial Miquel Cardona, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ferrer Joan de Marimon, prior de Santa Maria de Meià oïdor militar Guillem de Montpalau, òlim Samasó, donzell de la vegueria de Girona i senyor de Montpalau, Argelaguer i Montagut oïdor reial Bernat Desllor, ciutadà de Girona i mestre en arts i en medicina L’abat Ferrer nasqué…

El 15 d’octubre de 1455 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Nicolau Pujades Barcelona segle XIV/XV – Palerm ~1467, canonge de la seu de Barcelona i ardiaca de Santa Maria del Mar diputat militar Marc Desllor, cavaller de Barcelona diputat reial Jaume Francesc de Santceloni, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Pau Alemany, canonge de la seu de Vic oïdor militar Antoni Torrelles, donzell de la sotsvegueria del Vallès, domiciliat a Martorell oïdor reial Gabriel Girau, burgès de Perpinyà En la difícil elecció del 1455 fou triat per a encapçalar la representació del…

El dia 22 de juliol de 1422 foren nomenats els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Dalmau de Cartellà Cartellà, Gironès segle XIV – Ripoll, 1439, abat de Santa Maria de Ripoll diputat militar Ramon I de Sagarriga de Palou i de Pau, cavaller, senyor de Creixell, Pontós i Borrassà diputat reial Joan Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Francesc Desplà, canonge i ardiaca major de la seu de Vic oïdor militar Jofre de Sentmenat, donzell de la sotsvegueria del Vallès, senyor de Sant Fost de Campsentelles oïdor reial Martí Gavella, burgès de Perpinyà Els Samasó i els Cartellà al…

Els dies 1 i 10 de juliol de 1416 foren elegits els següents diputats i oïdors de comptes diputat eclesiàstic Andreu Bertran València segle XIV – Barcelona 1433, bisbe de Barcelona diputat militar Ramon de Perellós, cavaller, vescomte de Roda i de Perellós diputat reial Francesc Basset, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Narcís de Santdionís, canonge de la seu de Lleida i ardiaca de Ribagorça oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell de la vegueria de Vilafranca del Penedès i castlà de Montblanc oïdor reial Joan Desvalls, ciutadà de Barcelona El Cisma d'Occident 1409-1417 Font B de Riquer…

Situació i presentació El municipi és situat a la Marina del delta del Llobregat el riu fa de límit meridional del terme amb els municipis de Sant Boi de Llobregat i del Prat de Llobregat Al sector de ponent, pel barri de Can Fatjó confronta amb Sant Joan Despí, a tramuntana amb Esplugues de Llobregat i a llevant, en part pel camí del Mig, amb el terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat del Barcelonès La seva altitud mitjana respecte del nivell de la mar és d’uns 32 m Dins el terme hom pot distingir dos sectors, el de terres baixes d’alluvió i la muntanya o samontà, a septentrió, amb…

En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…

Els estudis sobre l’art romànic de Catalunya El projecte de Catalunya Romànica d’establir el corpus de l’art romànic català arreu de la geografia catalana s’emmarca en una línia d’empreses enciclopèdiques que pot arrencar de l’obra de Josep Puig i Cadafalch, a començament de segle, o de l’anterior i, sovint oblidada, empresa concebuda per Lluís Domènech i Montaner * J Puig i Cadafalch collaborà en la Historia General del Arte , monumental publicació en vuit volums dirigida per L Domènech i Montaner a l’entorn de les temàtiques artístiques El primer volum, aparegut el 1886, fou redactat pel…