Resultats de la cerca
Es mostren 5740 resultats
L’edat preescolar (de 3 a 6 anys)
Després dels 3 anys, l’infant manifesta una gran curiositat per tot allò que l’envolta Fins aleshores es limitava a conèixer les coses mitjançant els òrgans dels sentits A partir d’ara, ja vol que se li expliqui el significat de les coses Per aquest motiu, es passa el dia fent preguntes, i utilitza repetidament el "per què" Convé no defraudar aquesta ànsia de coneixement, perquè s’inhibiria la seva motivació per conèixer el món Convé respondre les seves preguntes de manera que ell pugui entendre’n les respostes Si en respondre-li no s’aclareixen els dubtes o s’empra…
Reproducció dels fongs
Patologia humana
Els fongs tenen diversos mecanismes de reproducció, segons les espècies o les condicions fisicoquímiques del medi Esquemàticament, aquests són la gemmació, la fragmentació i l’esporulació La gemmació consisteix en la formació d’un rovell o botó en un punt determinat de la cèllula mare, a partir del qual es forma la cèllula filla En les fases incipients, el rovell es compon de rèpliques dels àcids nucleics de la cèllula mare, i de diverses estructures citoplasmàtiques, com ribosomes i mitocòndries Posteriorment, aquests elements s’envolten amb les seves pròpies membrana citoplasmàtica i paret…
El que cal saber del trastorn psico-somàtic
Patologia humana
Els trastorns psico-somàtics engloben un conjunt de símptomes, alteracions funcionals i malalties orgàniques, en la gènesi i la progressió de les quals hom ha observat una participació significativa de les característiques psicològiques i de l’entorn ambiental de la persona Aquest tipus de trastorns són molt habituals i, segons la intensitat o la durada que presenten, es poden classificar en manifestacions emocionals passatgeres, com els sospirs, les taquicàrdies emocionals o els accessos de singlot, trastorns funcionals més estables, com són la tos neuròtica, les palpitacions o…
mecànica celeste
Astronomia
Ciència del desplaçament dels astres.
La mecànica celeste acomplí una funció primordial en l’elaboració de la mecànica teòrica al s XVII Copèrnic, tornant a asserir el moviment circular dels planetes entorn del Sol, havia reprès una concepció grega antiga Kepler descobrí la forma ellíptica de llurs òrbites 1609, i Newton, amb la seva cèlebre llei d’atracció universal 1687, revelà la clau dinàmica de tots els moviments interns del sistema solar i acabà de construir l’imposant primer edifici de la mecànica racional, alhora celeste i terrestre Al començament del s XIX WHerschel, 1803 la mecànica newtoniana del cel començà d’ésser…
Francesc Esteve i Gálvez
Historiografia catalana
Arqueòleg i professor d’història.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, posteriorment es doctorà a Madrid De l’època d’estudiant deixà dos llibres de memòries que són documents de gran interès el primer, sobre el creuer per la Mediterrània que el govern de la República organitzà 1933 amb alumnes de doctorat A l’entorn de les aigües lluminoses el creuer universitari, 1933 , 1985 i el segon, sobre l’ambient universitari de Barcelona i Madrid en la seva època d’estudiant, incloent-hi la proclamació de la República a Castelló El goig de créixer els estudis superiors , 1996 Des dels anys trenta i…
Pere de Vilanova
Historiografia catalana
Cavaller, doctor en ambdós drets i dietarista.
Noble resident a Barcelona, però descendent d’una nissaga originària de Flix, era fill de Bartomeu de Vilanova i de Susanna de Perves Acompanyat del seu germà Gaspar, l’any 1551 inicià els cursos de lleis a la Universitat de Lleida i completà la seva formació humanística amb estudis de lògica i de gramàtica Tot i que es doctorà en drets a Barcelona 1562 no hi ha notícia que exercís la carrera jurídica els afanys posteriors als seus estudis es dirigiren a atendre els interessos i les propietats que la família tenia a Flix i a cercar la seva insaculació com a diputat, cosa que aconseguí al març…
Nicasi Camil Jover i Pierron
Historiografia catalana
Escriptor i periodista.
Fill de Francisco Jover, destacat jurista i amant de la literatura, i d’Inés Pierron, d’origen francès i de sòlida formació intellectual Format en un entorn familiar culte, amant dels clàssics i dotat d’habilitat per a compondre versos, es refugià en el món de les lletres Soci del Liceo Artístico y Literario de Múrcia 1838 i del d’Alacant 1841, veié publicat el seu primer volum de poesies, prologat per Antoni Aparisi i Guijarro Es traslladà a Madrid, on exercí de redactor en El Heraldo , diari polític de l’època, i mantingué una activa relació amb literats i artistes com Juan Nicasio Gallego…
Mesolític
Prehistòria
Fase del desenvolupament econòmic de certes societats, en la qual s’efectua la transició de les formes de subsistència paleolítiques a les neolítiques, és a dir, el pas de l’economia depredadora a la de producció d’aliments.
Aquest fenomen només es pogué produir en aquelles zones que oferien recursos naturals permanents, que permetien als grups humans de convertir-se en veritables sedentaris Es donà per primera vegada en un sector del Pròxim Orient i posteriorment en unes altres zones, com per exemple a Mesoamèrica, on eren en estat salvatge tant els cereals com les principals espècies d’herbívors propícies per a ésser domesticades, la qual cosa féu que s’establissin noves relacions entre l’home i el seu entorn, les quals portaren als dos grans descobriments del Neolític, l’agricultura i la ramaderia…
centre de tecnificació esportiva
Esport general
Equipament en què els esportistes d’alt nivell poden desenvolupar les activitats pròpies de la tecnificació esportiva.
En collaboració amb les federacions esportives catalanes, els diferents centres de tecnificació estan integrats per esportistes i personal tècnic, que poden confluir en un espai físic o en diversos punts fixos o itinerants, i disposen de mitjans materials S’estableixen dins la Xarxa Complementària que figura en el Pla director d’installacions i equipaments esportius de Catalunya PIEC Els centres de tecnificació esportiva són impulsats pel Govern de la Generalitat de Catalunya a través del Programa d’Alt Rendiment de Catalunya ARC, el qual té per objectiu la promoció i planificació de l’esport…
Parsifal
Cinematografia
Pel·lícula del 1951; ficció de 100 min., dirigida per Daniel Mangrané i Mangrané [dir. art.], Carlos Serrano de Osma [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Selecciones Capitolo SHuguet Daniel Mangrané, Barcelona ARGUMENT Basat en els antics poemes i llegendes del Sant Greal i l’òpera homònima de Richard Wagner GUIÓ DMangrané, Francisco Naranjo, Àngel Zúñiga, CSerrano de Osma FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ José Caballero, Enric Bronchalo decorats MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA RWagner INTERPRETACIÓ Gustavo Rojo Parsifal, Ludmila Tcherina la mare i Kundria, Fèlix de Pomés Klingsor, Jesús Varela el nan, Alfonso Estela Amfortas, Ángel Jordán Roderico, Carmen de Lirio la…