Resultats de la cerca
Es mostren 1900 resultats
Sant Pere de la Portella (la Quar)
Art romànic
Situació El monestir de Sant Pere de la Portella és situat a la part més alta de la conca de la riera de la Portella, afluent per l’esquerra del Llobregat els edificis foren construïts damunt l’aiguabarreig d’aquesta riera o torrent de Solís amb el torrent de Cal Moliner, a l’extrem de ponent de la muntanya de la Quar l’indret resta, però, enclotat entre la Serra de Picancel i la Serra de Campdeparets Aquest monestir figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 13, 4 — y 62, 0 31 TDG 134620 El costat sud-est del monestir, amb…
El taller dels Serra
Art gòtic
Una escola i les seves individualitats 1350-1406 Epifania, una de les taules del desmembrat retaule de Sant Pere de Cubells, realitzat en els darrers temps del taller de Pere Serra ©IAAH/AM La sèrie més compacta i abundant de retaules pintats del segon trecento català pertany al taller dels germans Serra, malgrat que la primera dècada de la seva activitat no hagi estat encara prou ben valorada La falta de documentació per establir l’autoria segura de les obres que s’han vinculat al Mestre d’Iravals, figura creada a partir del retaule de Santa Marta d’Iravals la Tor de Querol, Alta Cerdanya,…
Jordi de Déu, entre la tradició trescentista i l’estil internacional
Art gòtic
De la mateixa manera que no són gaires els escultors que sobrepassen la frontera simbòlica del 1348 i poden fer de nexe entre la primera i la segona meitats del segle XIV, també és ben curta la nòmina dels que, formats i actius dins aquesta segona meitat, continuen treballant més enllà del 1400 Sens dubte, Jordi de Déu és qui millor representa aquesta supervivència en el camp escultòric, en un significatiu parallelisme amb el que en pintura pot encarnar Pere Serra Tots dos són hereus de les innovacions italianitzants forjades al segon quart del tres-cents, tots dos es formen al tercer quart…
Els cnidaris fòssils
Característiques generals Els cnidaris fòssils poden prendre aspectes molt diversos pel fet que poden correspondre a pòlips individuals o bé a colònies de morfologia variada La fotografia correspon a una colònia típica del grup dels favins, de l’espècie Hydnophyllia scalaria × 3,5, força repartida per tot l’Eocè superior català, i procedent en aquest cas de Castellolí Anoia Hom hi pot reconèixer les sèries de calzes, més o menys meandroides, que convergeixen cap al centre de la colònia, cosa que caracteritza l’espècie Noteu que els septes de dues sèries veïnes s’ajunten a dalt de les carenes…
1936-1939: La Guerra Civil i l'economia catalana
Tensió social i aixecament militar Cartell del PSUC emès durant la guerra civil Com acabem de veure en l’últim apartat del darrer capítol, durant els vint anys anteriors a l’esclat de la Guerra Civil, Catalunya va patir una situació de forta tensió política i social i hi van sovintejar els conflictes entre empresaris i treballadors Aquesta tensió i aquests conflictes cal situar-los, naturalment, en el marc d’una societat capitalista en la qual la diferenciació entre aquells qui controlaven els mitjans de producció i els treballadors industrials i agraris era especialment aguda El cas català…
L'evolució del planeta Terra
De la història remota a l’estructura actual Abans de parlar de la història de la biosfera cal parlar de la història del seu suport físic, el planeta Terra Cal parlar de la seva estructura Cal parlar de la tectònica de plaques, que determina la configuració i la distribució de continents i oceans, més variable que no pensem al llarg dels temps geològics i d’enormes conseqüències per a les condicions climàtiques i ambientals a què es troben sotmesos els organismes Cal parlar del modelatge de l’escorça terrestre pels agents atmosfèrics i orgànics, que també contribueix a la diversificació i a la…
L’art romànic a Andorra
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El nombre d’edificis civils o militars a Andorra, de l’època estudiada en aquest llibre, és força reduït, si es compara amb el nombre considerable de monuments religiosos de l’alta edat mitjana Aquest desequilibri darrerament ha restat una mica compensat gràcies a les notables excavacions que han estat realitzades —i que s’estan realitzant— al territori andorrà, d’una manera especial, la de Sant Vicenç d’Enclar i la de les Bons i, en un temps molt proper, la de la necròpolis de l’església de Sant Joan de Caselles aquestes excavacions evidentment…
El marc històric del romànic del Priorat
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria fins abans de la conquesta musulmana Balmes i coves al sector de Rogerals el Lloar, aixopluc dels homes de la Prehistòria, segons ho teslifiquen les moltes Iroballes de silex fetes a flor de terra E Costa El Priorat és un indret amb mostres del pas de l’home des del paleolític inferior, documentat als jaciments de Falset i Marçà En els temps del paleolític mitjà i superior les troballes que confirmen la presència humana són més nombroses Es poden citar, per exemple, els jaciments del Planot a Margalef de Montsant, o el de Sant Gregori a Falset, entre d’…
El marc històric del romànic del Camp de Tarragona
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Algunes troballes arqueològiques fetes sobretot al sector de l’Alt Camp, a la cova del Pont de Gor i a la balma de Picamoixons, del terme de Valls, donen testimoni del poblament al Camp de Tarragona des d’abans del 9000 aC, o època paleolítica En l’etapa següent, o neolítica del 9000 al 3000 aC, es constata la continuació del poblament al sector és el moment en què la població deixa la vida nòmada per cercar un lloc més estable d’hàbitat, gràcies a la introducció de l’agricultura i de la ramaderia, segons ho confirmen troballes…
Territori i jurisdicció del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…