Resultats de la cerca
Es mostren 550 resultats
La pujada de la llet
Un dels canvis més notables que tenen lloc en el puerperi és la posada en funcionament de l’activitat de les glàndules mamaries, les estructures de les quals s’han desenvolupat durant l’embaràs amb la finalitat d’elaborar llet per a alimentar l’infant Els canvis hormonals que tenen lloc durant el part en desprendre’s la placenta activen la secreció de l’hormona prolactina a la hipòfisi Aquesta hormona estimula el procés de formació de llet en els àcins i els conductes de les mames, que triga alguns dies a completar-se Tanmateix, però, des de la fi de l’embaràs, les glàndules mamaries secreten…
La Vall d’Aran
Els estanhs dera Pincèla i el Coret —Collet— de Vilac En la llunyania el massís de la Maladeta, teló de fons de moltes perspectives araneses Jaume Orta La Vall d’Aran 12, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La Vall d’Aran és situada al vessant nord dels Pirineus, pràcticament al centre geogràfic de la serralada Estrictament no és més que la part més alta de la vall de la Garona i, malgrat el seu nom diferenciat, no hi ha cap discontinuïtat o canvi físic important a la línia fronterera franco-espanyola Per aquests factors geogràfics, l’Aran rep, sobretot en la…
Els organismes dels canyons submarins
La plataforma i el talús continentals de les costes catalanes són tallats per diversos canyons submarins, que els pescadors anomenen recs Comuniquen les aigües somes amb els fons abissals i molts acaben en canals submarins Els més destacats són, de nord a sud, el de cap de Creus, el de Palamós, el de Blanes, el del Foix i el de Tarragona Paret d’un canyó submarí amb colònies de corall blanc Madrepora oculata i una abundant fauna de molluscs bivalves i braquiòpodes S’hi aprecia l’abundància de krill , abundant a les parets dels canyons, cosa que fa que hi vinguin les balenes, que, en la…
L’aprofitament dels recursos animals a les sabanes
L’activitat cinegètica tradicional A les sabanes l’estil de vida basat en la recollecció, la caça i la pesca pràcticament ha desaparegut Només el mantenen algunes poblacions d’aborígens australians, i no de forma exclusiva, bé que, amb la recuperació de terres per part dels aborígens, aquest estil de vida també reprèn entre alguns d’ells Tanmateix, la caça, ja sigui permesa o furtiva, i en alguns llocs la pesca, és essencial per a moltes poblacions de les sabanes com a suplement de l’agricultura de subsistència o del pastoralisme La cacera de subsistència La fauna constitueix un recurs…
El barrinador del gerani
La papallona del barrinador del gerani té les ales de color marró, amb una fímbria blanca als marges la cara inferior és escacada de marró i blanc Les ales posteriors tenen una cueta molt característica Víctor Sarto El barrinador del gerani Cacyreus marshalli , originari de l’Àfrica sud-oriental, és una papallona de vol diürn, de la família dels licènids Fou introduïda a l’illa de Mallorca, possiblement el 1985 o el 1986, tot i que no s’informà de la seva presència fins al novembre del 1989 L’any 1992 ja havia envaït Menorca i Eivissa, i el 1993 se’n van començar a trobar focus a la…
El gas Arbós: Jaume Arbós i Tor
La família Arbós era de Sant Hipòlit de Voltregà Osona Allí nasqué el 1824 Jaume Arbós i Tor, que aviat es convertí en barceloní, ja que la seva família s’installà a la capital catalana el 1830 Jaume Arbós La Ilustració Catalana , 1904 El Dr Jaume Arbós perfeccionà el sistema de l’enllumenat per gas assajat per primera vegada a Catalunya pel Dr Josep Roura Jaume, un dels fills del matrimoni Arbós, entrà a l’escola de química que tenia a la Llotja la Junta de Comerç de Catalunya el 1843 Estudià a les ordres de Josep Roura, el segon catedràtic de l’assignatura a l’escola i la persona que el…
Talpó roig
El talpó roig Clethrionomys glareolus es diferencia de la resta d’arvicòlids pel seu pelatge de tonalitats vermelloses a la part dorsal, a part d’altres caràcters que afecten el crani i la dentició Té les potes relativament curtes i la cua quasi tan llarga com la meitat del cap i el cos junts i amb un pinzell de pèls terminals En els mascles, apareixen, encara que d’una manera poc pronunciada, un parell de glàndules odoríferes laterals durant el període reproductor Les mesures del cos són les següents 91-118 mm de cap i cos, 42-60 mm de cua, 16,5-20,5 mm de peu posterior, 11-16 mm d’orella…
Conill
És una espècie de grandària mitjana dins els mamífers dels Països Catalans, amb un morfotipus inconfusible, més petit i arrodonit que la llebre Les extremitats posteriors són adaptades al salt i a la carrera i li permeten assolir velocitats de fins 40 km/h Biologia Pot ocupar biòtops diversos Generalment, el requeriment principal és la naturalesa del sòl Per tal d’excavar els seus caus, requereix terrenys sorrencs o argilosos Normalment, prefereix terrenys oberts, camps abandonats o garrigues, si bé també pot habitar zones boscoses, poc frondoses, sense pujar gaire en altitud Als boscos,…
Les poblacions de garotes del litoral català
De les nou espècies de garotes equinacis de la Mediterrània, les més abundants són la garota negra Arbacia lixula , la garota violeta Sphaerechinus granularis i la garota de roca o eriçó comú Paracentrotus lividus , la més abundant i de més interès comercial Les gònades són la part comestible de les garotes, molt gustoses Els principals països consumidors són França i el Japó, juntament amb Espanya, Bèlgica i Alemanya L’obertura d’aquest producte a un mercat internacional feu augmentar la demanda a partir de la dècada de 1980, ràpidament aprofitada per països com ara els Estats Units i…
Salamandra
Morfologia La salamandra Salamandra salamandra presenta una coloració molt típica, en groc i negre la proporció de groc, però, varia en les diverses subespècies i, fins i tot, entre els individus d’una mateixa població Pot presentar des de taques grogues més o menys irregulars, com els individus de les àrees mediterrània i submediterrània S salamandra bejarae , a dalt, fins a dues línies gruixudes grogues longitudinals, com els individus dels Pirineus centrals S salamandra fastuosa , a baix Salvador Bosc i Xavier Parellada La salamandra, o salamàndria, és un animal gros i robust, que pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina