Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
Dídac Montfar Sorts i Cellers
Historiografia catalana
Historiador.
Ciutadà honrat de Barcelona Després d’estudiar a Lleida, ocupà el càrrec d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó Calígraf notable, el 1632 copià i illuminà unes Genealogies dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó abans i després de la Unió , treball realitzat per mossèn Jaume Ramon VilaEl 1636 fou un dels representants del Consell de Cent per a tractar prop del virrei, duc de Cardona, la qüestió de l’import dels quints Des del 1641 fou arxiver de l’arxiu reial de Barcelona per manament de Lluís XIII El 1650 acabà la seva Historia de los Condes de Urgel que, després de ser dipositada…
Josep Maria Martí i Bonet
Historiografia catalana
Prevere, arxiver i historiador.
Ordenat de sacerdot el 1961, el 1962 es llicencià en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca L’any 1972 es doctorà en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i es diplomà també en paleografia, diplomàtica i arxivística 1971, en biblioteconomia 1972 i en informàtica i arxius 1975 Fou professor del Seminari menor de Barcelona 1962-66 i, des del 1972, de la Facultat de Teologia de Catalunya, director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, de la Biblioteca Pública Episcopal i del Museu Diocesà de Barcelona En 1984-86 fou membre de la Comissió Assessora d’Arxius…
Santiago Sobrequés i Vidal
Historiografia catalana
Medievalista i professor.
Vida i obra Fill de mestres membres del claustre de l’Escola Normal de Girona, fou amic, company d’estudis i collaborador de Jaume Vicens i Vives Els seus mestres foren Pere Bosch i Gimpera i Antonio de la Torre Es llicencià en història i dret a Barcelona 1933, i es doctorà a Madrid 1950, amb una tesi sobre els Margarit i l’Empordà Des del 1933 fou professor d’història i geografia –catedràtic des del 1941– als instituts de Terrassa, Màlaga, la Seu d’Urgell, Figueres i Girona De l’últim en fou director entre el 1960 i el 1969 El 1969 s’incorporà al collegi universitari de Girona i, dos anys…
El que cal saber de la malaltia coronària
Patologia humana
La malaltia coronària és un trastorn caracteritzat per la manca d’una aportació d’oxigen adequada a les necessitats del miocardi o múscul cardíac Aquest trastorn, anomenat també cardíopatia isquèmica o insuficiència coronària, es manifesta com a angina de pit i infart de miocardi La malaltia coronària és deguda generalment a una reducció del diàmetre d’una o diverses artèries del cor, les artèries coronàries, a causa de l’existència de plaques formades especialment per fibres de collagen i lípids, anomenades plaques d’ateroma Així, doncs, la malaltia coronària sol constituir una complicació…
El que cal saber del càncer bronco-pulmonar
Patologia humana
El càncer bronco-pulmonar, també anomenat carcinoma broncogènic, càncer de pulmó o tumor bronco-pulmonar maligne, és una malaltia caracteritzada pel desenvolupament als bronquis d’una massa de cèllules anòmales que es reprodueixen molt activament i envaeixen els teixits bronco-pulmonars veïns per una ràpida creixença, que causa la compressió de les estructures adjacents, i per la disseminació als ganglis limfàtics de la zona i altres òrgans del cos més allunyats Si no es diagnostica i tracta a temps, el creixement desmesurat dels teixits cancerosos altera les funcions dels òrgans que…
El que cal saber de l’úlcera pèptica
Patologia humana
L’úlcera pèptica, o úlcera gastro-duodenal, constitueix una lesió de tipus erosiu que es localitza a la capa mucosa que cobreix l’interior de l’estómac i el duodè i que és deguda a l’acció corrosiva del suc gàstric Quan el trastorn es localitza a l’estómac, és anomenat úlcera gàstrica quan ho fa al duodè, úlcera duodenal La lesió ulcerosa sol cicatritzar al cap d’algunes setmanes d’haver aparegut, però en general tendeix a reaparèixer i cicatritzar periòdicament, de manera que és considerada un trastorn crònic En aquest cas, és característic que s’alternin períodes simptomàtics o brots…
El que cal saber de la litiasi biliar
Patologia humana
La litiasi biliar és un trastorn molt freqüent, caracteritzat per la formació de càlculs o concrecions sòlides —popularment anomenades pedres— a l’interior de les vies biliars, és a dir, el conjunt d’òrgans constituït per la vesícula biliar i els conductes biliars que tenen cura de conduir i emmagatzemar la bilis elaborada pel fetge des d’aquesta víscera fins al tub digestiu En la immensa majoria dels casos, els càlculs es formen a l’interior de la vesícula biliar, un òrgan que es troba immediatament per sota del fetge, la funció essencial de la qual és d’emmagatzemar i concentrar la bilis…
El que cal saber del tumor de pròstata
Patologia humana
És anomenat tumor de pròstata el desenvolupament d’una massa de teixit sense funció en el gruix de la glàndula, que en créixer arriba a comprimir la uretra que transcorre per l’interior de la pròstata i n’altera l’evacuació de l’orina El tipus de tumor de pròstata més habitual és la hipertròfia benigna de pròstata, o adenoma de pròstata, que consisteix en un desenvolupament excessiu d’algunes de les estructures normals d’aquesta glàndula La hipertròfia benigna de pròstata és un procés gairebé normal que presenten tots els homes a partir dels 50 anys, per bé que només en el 10% o el 20% dels…
fonts manuscrites
Música
Les fonts musicals manuscrites aparegueren amb les primeres representacions gràfiques dels sons, i sobre suports tan diferents com són la pedra, la fusta, el papir, el pergamí i, més endavant, el paper.
El sentit d’expressar les idees musicals per escrit, tot i que sigui controvertit, sembla que fou degut a la necessitat de memoritzar algunes melodies complicades per a facilitar-ne la transmissió o, simplement, per a poder reproduir-les sense dificultat -mitjançant trucs mnemotècnics- quan aquestes eren tantes que l’home ja no les podia retenir memorísticament El coneixement sobre la música d’etapes anteriors, pel fet que la tradició oral difícilment pot superar un ampli lapse, depèn, pràcticament en la seva totalitat, de les fonts manuscrites, siguin teòriques tractats o pràctiques…
Francesc Josep Maians del Peró
Història
Militar
Militar austriacista.
Guerra de Successió Hispànica El 23 de setembre de 1705, en el moment que la ciutat de Lleida capitulà davant dels austriacistes, era capità de dues companyies de les forces borbòniques, comandades pel governador Melo L’1 de gener de 1706, però, estava integrat en l’exèrcit de Carles d’Àustria, com a sergent major del regiment d’infanteria de la ciutat de València Amb aquest grau militar prengué part en diferents fets d’armes esdevinguts al Regne de València, principalment a Requena i el seu entorn Després de la derrota d’ Almansa continuà lluitant per la causa austriacista Així, durant l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina