Resultats de la cerca
Es mostren 2228 resultats
Bibliografia sobre l’art català. Etnologia, història de l’art i monografies
Etnologia Albert-Llorca, M Blanc, D L’imagerie catalane Lectures et rituels catàleg d’exposició, Carcassona, 1988 Amades, J Art popular Apunts d’imatgeria , Barcelona, 1938 Amades, J La casa , 1938 Amades, J Auques de jocs de la mainada , Tallers Gràfics Hesperia, Barcelona, 1947 Amades, J Xilografies gironines , Girona, 1947-48 Amades, J Art Popular Els Ex-vots , Barcelona, 1952 Amades, J Els ex-vots , Barcelona, 1952 Amades, J Costumari català El curs de l’any , Barcelona, 1956 Amades, J El pessebre , Barcelona, 1959 Amades, J Folklore de Catalunya , dins vol3 «Costums i creences»,…
Del sentimentalisme regionalista a la proposta nacional
El catalanisme com a moviment polític tingué una considerable presència activa durant les primeres dècades del segle XX Des de l’òptica catalana, va representar una força reivindicativa que des dels seus inicis es proposava corregir l’accentuat centralisme i la inèrcia del règim caciquil Des de l’òptica espanyola, era vist com un problema que inspirà malfiança als governs perquè entrebancava l’articulació i la consolidació del model d’estat que, des de la Restauració borbònica, pretenien imposar Catalanitat i catalanisme És indefugible, històricament, la constatació de l’existència d’un…
Santa Maria de Cervera
Art gòtic
Volta del presbiteri de Santa Maria de Cervera Al principi del segle XIV Cervera era una de les viles reials més pròsperes de Catalunya Les obres per a bastir l’actual església parroquial de Cervera van començar vers el 1306, seguint un ambiciós projecte que no es pot deslligar del fet que l’any 1317 el rei Jaume II plantegés al papa Joan XXII que aquesta vila acollís la seu d’un nou bisbat, sens dubte una sentida aspiració dels cerverins Res millor que la figura del cérvol que adorna la clau de volta que recull els nervis de la volta de creueria de damunt l’altar major per a comprendre que…
El cotó
Fragment d'una etiqueta d'una marca de cotoners L’etiqueta conté els símbols més representatius La figura femenina representa la indústria, la roda dentada les màquines, la xemeneia el vapor, les abelles el treball, l’àncora el comerç, el cotó la primera matèria i el teixit estampat el producte final Els cotoners representen l’èxit més evident de la Revolució Industrial a Catalunya La valoració global de la seva feina es fa en el volum II de la Història Econòmica de la Catalunya Contemporània Aquí, correspon només fer la presentació individual de les empreses que foren protagonistes d’aquest…
Puig-reig

Vista del poble de Puig-reig
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Bages, travessat de N a S pel Llobregat.
Situació i presentació Els límits municipals són Viver i Serrateix a l’W, Casserres, Gironella, Olvan i Sagàs al N, i Santa Maria de Merlès a l’E al S limita amb els termes bagencs de Gaià S i E i Navars S Té com a eix el Llobregat, que corre longitudinal de N a S, el qual rep al sector meridional la riera de Merola per la dreta i la riera de Merlès per l’esquerra, que constitueixen, respectivament, una bona part dels límits sud-occidental i sud-oriental del terme, i li donen forma triangular amb el vèrtex cap al S El terme comprèn, a més del cap municipal, el poble de Puig-reig, les caseries…
Arxiu Nacional de Catalunya

Arxiu Nacional de Catalunya
© ANC / J. Play
Historiografia catalana
Institució d’arxius de Catalunya que té per missió aplegar, conservar i comunicar a la societat el patrimoni documental català.
Aspectes generals Creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya Decret de 28 de novembre de 1980, l’ANC és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric nacional Tot i que aquest decret preveia en el seu article 5è la constitució d’una xarxa d’arxius regionals i comarcals, la dinàmica del desplegament de la política arxivística al territori adscriví la Xarxa d’Arxius Comarcals al Servei d’Arxius, incorporació reconeguda legalment per la Llei d’arxius del 1985 i els decrets posteriors que l’han desenvolupat Alliberat de la responsabilitat sobre els centres arxivístics de la…
,
Banca Mas Sardà (1960-1982)
Un banc en expansió 1960-1975 Els homes i l’organització Josep M Mas-Sardà dimití la presidència del banc el 1973 i donà pas a una nova etapa i generació Actualidad Española , gener del 1985 El banc es mantingué com a entitat estrictament familiar fins el 1969 vegeu aquest volum, pàg 37-40 La tercera generació era només representada per Josep Maria Mas-Sardà i Sells quan entrà la quarta generació, amb Francesc Mas-Sardà i Casanellas al capdavant Fou aleshores que el banc amplià el seu capital i l’obrí a altres accionistes, decantant-se decididament cap a l’expansió, sense abandonar les seves…
Els palaus abacials i les residències reials als monestirs
Art gòtic
Portada del palau del rei Martí a Poblet Els primers anys del seu regnat, el piadós Martí l’Humà va prendre la decisió de fer-se construir un palau dins el recinte del monestir de Poblet, a ponent del claustre major, i en confià l’obra al mestre de més anomenada del moment, Arnau Bargués, que la dirigí des del 1397 L’empremta d’aquest mestre i els seus ajudants és evident, sobretot en el tractament de les façanes del palau, amb una gran cura en el disseny dels elements, la talla de carreus i l’escultura decorativa, que retrobem en l’altra gran obra d’aquest autor, la façana de la casa de la…
El modernisme no omple tota la seva època
Raimon Casellas, en una estatueta per Josep Reynés detall Sitges Garraf, Cau Ferrat RM Tendim a simplificar les coses, i quan parlem del Modernisme se’ns fa evident una època, per a uns més llarga i per a d’altres més curta —des dels anys vuitanta del segle XIX fins a les acaballes del primer decenni del xx—, quan en realitat hauríem de pensar no en tota una època sinó estrictament en una actitud cultural existent en ella Dic això perquè és freqüent que, per simplificar, la gent s’imagini el Modernisme com una etapa de la història de la cultura catalana, durant la qual canvien les coses i…
Unió Democràtica de Catalunya
Partit polític
Partit català de tendència democratacristiana creat el novembre del 1931.
En ple període constituent d’una Segona República espanyola que es mostrava resoltament laïcitzadora i anticlerical, a Catalunya un segment minoritari de joves catòlics decidí d’organitzar-se en el terreny polític per, des d’una posició democràtica i nacionalista sense equívocs, defensar “els principis cristians”, “la concepció espiritualista de la societat” i els drets dels creients, que consideraven lesionats per la legislació republicana De la Segona República a la postguerra El nucli fundacional d’UDC procedia sobretot de l’ala més evolucionada del carlisme català Joan B Roca i Caball,…