Resultats de la cerca

Somorgollaire Uria aalge Com el gavotí, el somorgollaire és un àlcid de costums pelàgics, molt rar o excepcional a la Mediterrània Solament existeixen 3 citacions segures als Països Catalans, a Catalunya i València, respectivament un exemplar amb el plomatge hivernal, una milla enfront del Masnou, el 020285 un adult volant mar endins en direcció N a la mateixa zona, el 040482 i alguns exemplars a la mar enfront del port de Gandia, l’hivern de l’any 1981 A més, existeix una altra citació probable de dos individus vistos algunes milles de la costa del Masnou el 180383 i el 190384,…

El xatrac comú Sterna hirundo és fàcil de veure a la primavera i a l’estiu, sobrevolant les platges, amb el bec dirigit cap avall, i llançant-se a l’aigua fins a cabussar-s’hi i sortir-ne amb algun peix o qualsevol altra presa Es distingeix dels altres xatracs per les dimensions no sobrepassa els 35 cm, l’enforcadura exagerada de la cua i, sobretot, pels colors del bec, negre a l’hivern i vermell viu a la primavera i a l’estiu, com aquesta parella en cria, procedent del delta de l’Ebre Els xatracs són ocells gregaris i crien en colònies Xavier Ferrer La població reproductora de la península…

El martinet blanc Egretta garzetta es diferencia de l’esplugabous per la seva silueta estilitzada i per la llargada del coll i la del bec Per les seves dimensions de 64 a 56 cm, es pot dir que dins dels ardeids és un ocell de mida mitjana José Damián Navarro El martinet blanc és un ocell freqüent als Països Catalans, llevat d’Andorra, on no és citat A la Catalunya Nord és abundant en pas, escàs a l’hivern i regular a l’estiu pels estanys del litoral A Catalunya i el País Valencià s’observa tot l’any, freqüent en migració i local com a reproductor i hivernant A les Balears és…

El turó Mustela putorius és de grandària mitjana i, com el visó americà, té membranes interdigitals Posseeix la cua bastant poblada, la capa més clara al dors que al ventre i una màscara fosca al rostre envoltant els ulls sobre fons clar, que s’aprecia molt bé a l’exemplar de la fotografia Xavier Palaus El turó o fura té el cos estret i allargat, del mateix tipus que el del visó, amb la cua, proporcionalment, una mica més curta La longitud del cos inclòs el cap és de 320-445 mm, la de la cua de 95-150 mm, la de l’orella de 23-6 mm i la del peu posterior de 52-64 mm el seu pes és de 500-1400…

Les musaranyes d’aigua Neomys són difícils de diferenciar externament La pirinenca N fodiens , a dalt es diferencia de les musaranyes del gènere Sorex pel fet que té a la cua una quilla ventral formada per pèls llargs i rígids, i perquè presenta una filera de pèls al marge extern dels peus La mediterrània N anomalus , de la qual veiem dos detalls té una talla lleugerament més petita, i la quilla de la cua és restringida a la part distal alhora, la franja de pèls rígids que voregen la part externa dels peus és menys patent Les mesures corporals de N fodiens són les següents 62-96 mm de cap…

La musaranya de Millet presenta una morfologia semblant a la musaranya cua-quadrada, però és lleugerament més petita El pelatge és tricolor hi ha un notable contrast entre les coloracions dorsal, lateral i ventral En general, la zona mitjana dorsal presenta una àmplia franja de color marró fosc que contrasta amb els flancs, marcadament més clars El ventre és marró clar o gris i és ben diferenciat dels flancs No obstant això, la coloració se sotmet a variacions locals i estacionals importants Biologia i ecologia La musaranya de Millet Sorex coronatus té el pelatge tricolor, a diferència de…

El picot garser mitjà Dendrocopos medius , de 20-22 cm de longitud, es distingeix fàcilment dels altres picots garsers picots de disseny blanc i negre, que recorda el d’una garsa perquè té la cara ben blanca, desproveïda de la bigotera negra El capell és totalment vermell, sense gens de negre els altres picots en tenen poc o molt, d’un color més viu en el mascle També en destaquen els flancs, finament ratllats, i el ventre i les calces, d’un vermell rosat, que grogueja en difuminar-se en direcció al pit Javier Valladares El picot garser mitjà Dendrocopos medius és…

La part posterior de Mesochaetopterus rogeri no ha estat descrita L’ús de robots submarins ha permès veure aquest poliquet com a habitant regular en fons detrítics profunds de la plataforma de la costa nord-est catalana i, excepcionalment, també en fons soms 10-30 m del litoral català Daniel Martín Sintes En el medi marí, les activitats com el transport marítim, l’aqüicultura, l’aquariofília i la navegació poden ser el vector d’entrada d’espècies no autòctones En el cas de la Mediterrània, l’obertura del canal de Suez va produir un canvi en la distribució de moltes espècies i va donar origen…

Morfologia El dragó rosat Hemidactylus turcicus , molt semblant al dragó comú Tarentola mauritanica , és, però, encara més antropòfil i de cos més esvelt, més rosat, de cap triangular i amb tubercles més petits L’individu fotografiat mostra la cua regenerada hom pot apreciar que presenta ungles a tots els dits, una característica pròpia de l’espècie Hàbitat/Xavier Moreno Aquest dragó és més menut que l’espècie precedent i només supera excepcionalment els 10 cm de longitud total És més esvelt i té el cos deprimit, amb el cap estret i curt, triangular i amb el musell arrodonit i…

Morfologia La reineta septentrional Hyla arborea és poc comuna a les nostres terres, on forma petites poblacions Es caracteritza per la possessió d’una línia fosca que travessa l’ull i assoleix la base de la pota posterior Albert Montori És una granota petita, esvelta, que ateny 50 mm de longitud Té el cap petit, més ample que llarg i de musell fi La pupilla dels ulls és de color de coure, estreta i horitzontal, però esdevé rodona amb poca llum La llengua és quasi circular i el timpà és visible, però més petit que l’ull Les potes, llargues i primes, tenen tots els dits acabats en coixinets…