Resultats de la cerca
Es mostren 484 resultats
mar

Alguns accidents de la mar, vora la costa, i el nom popular corresponent
© Fototeca.cat
Geografia
Transports
Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental.
Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i la mar Negra Les mars…
Vidriol
Morfologia Malgrat que és àpode, el vidriol Anguis fragilis és un saure, com posen de manifest les seves parpelles mòbils i les nombroses fileres d’escates ventrals El seu dors pot ser clar, com en l’exemplar de la fotografia, o bru més fosc, i en els joves pren un to daurat Els flancs i el ventre sempre són molt foscos Sovint té la cua autotomitzada Ramon Torres El vidriol, també anomenat serp de vidre per la fragilitat de la seva cua, noia de serp, perquè se’l considera com una cria de serp, lliseta, pel seu aspecte, i, encara, d’altres maneres, és un llangardaix completament àpode,…
Llangardaix ocel·lat
Morfologia El saure més gros de les nostres contrades, el llangardaix comú Lacerta lepida , és fàcilment identificable pel reticulat groc sobre fons fosc i pel seu cap enorme Els individus joves són, en canvi, coberts d’ocelles clars vorejats de fosc Lluís Solé És el lacèrtid més gros que existeix i el saure més gros a casa nostra El cap i el tronc poden superar els 20 cm de longitud, fins i tot en les femelles, sempre més petites, i la cua és d’1,5 a 2 vegades més llarga, de manera que, en total, arriba correntment als 60 cm Hom n’ha trobat individus de 80 o 90 cm de llargada El cap és…
Tritó jaspiat
Morfologia El tritó jaspiat Triturus marmoratus presenta una coloració característica en verd sobre fons negre, que és especialment conspícua durant el període reproductor Durant aquest, la femella a dalt no presenta cresta dorsicaudal sinó una línia vertebral taronja, mentre que el mascle a baix mostra un desenvolupament espectacular de la cresta i una línia longitudinal nacrada als costats de la cua Javier Andrada i Jordi Muntaner Aquest tritó és relativament gran, de 12 a 14 cm de longitud total, de tronc relativament robust, de secció arrodonida, i de cap tan llarg com ample, amb el…
Sant Jordi de Lloberes (Gaià)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici des de llevant, amb l’absis format per uns blocs de pedra llisos i polits que formen un aparell uniforme, interromput només per la finestra que hi ha oberta al centre F Junyent-A Mazcuñan Aquesta petita església s’alça dalt una miranda que es dreça al costat del mas Sant Jordi i propera al mas del Soler de Lloberes, a l’extrem oriental del terme Long 1°57’34” - Lat 41°56’32” Hom hi va per la carretera que enllaça la població de Navàs amb la de Prats de Lluçanès i que travessa en direcció sud-oest—nord-oest el terme de Gaià Poc després d’haver passat el…
Sant Joan de Bergús (Cardona)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental El conjunt de transformacions dutes a terme el segle XVIII comportaren la desfiguració d’un temple que originàriament havia d’ésser molt bonic Hom capgirà l’orientació de l’edifici, suprimí la capçalera original, destinada a façana, sobreaixecà el campanar i construí l’absidiola que apareix a la foto A Mazcuñan-F Junyent L’església s’erigeix enmig d’altres edificacions, en un pla farcit de conreus, a la banda sud-occidental del terme i vora la carretera de Cardona al Miracle, que passa per Su Poc abans D d’arribar al quilòmetre…
L’impacte dels parcs eòlics marins en els ocells
Àrea de distribució del xatrac comú Sterna hirundo al delta de l’Ebre agost del 2005 Es tracta d’una espècie força abundant a les aigües del delta durant els mesos d’agost i setembre Amb els censos des d’avioneta la major part dels exemplars es van detectar a l’hemidelta nord, especialment al voltant de la desembocadura de l’Ebre Aquesta distribució probablement està lligada a la influència de la ploma d’aigua dolça del riu i a l’alta productivitat associada Isadora Christel / Albert Cama La producció d’energia eòlica marina genera un gran interès, ja que els objectius del Consell Europeu…
L’estat de les poblacions de dos endemismes ibèrics: el fartet i el samaruc
Exemplar femella de fartet Aphanius iberus Nuno Caiola Dues de les espècies més emblemàtiques de la fauna endèmica de la península Ibèrica són, sens dubte, el fartet Aphanius iberus i el samaruc Valencia hispanica Totes dues pertanyen a l’ordre dels ciprinodontiformes el samaruc a la família dels valèncids Valenciidae i el fartet a la dels ciprinodòntids Cyprinodontidae Dins la família dels ciprinodòntids es consideren dues subfamílies, la dels cubanictins Cubanichthyinae, que només comprèn dues espècies del gènere Cubanichthys , endèmic de Cuba i Jamaica, i la dels ciprinodontins…
Japó 2016
Estat
Discurs del president Barack Obama dreta a la base militar de Pearl Harbor Hawaii, el 27 de desembre, en ocasió de la visita del primer ministre japonès, Shinzo Abe, per a commemorar el 75è aniversari del bombardeig a la base, que va determinar l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial © Defensegov / Jay Chu Shinzo Abe va veure reforçat el seu lideratge com a primer ministre gràcies als bons resultats obtinguts en les eleccions parcials a la cambra alta de la Dieta Nacional La victòria del Partit Liberal Demòcrata PLD, al juliol, va permetre que l’executiu, en coalició amb…
Tractat d’Unió Econòmica i Monetària
Dret internacional
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l’11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992 (Tractat de Maastricht), i que juntament amb el Tractat d’Unió Política formen la Unió Europea.
La Unió Econòmica i Monetària UEM significà la total llibertat de circulació de les persones, dels béns, els serveis i els capitals en tota la Comunitat Europea, la fixació irrevocable de les paritats entre les monedes nacionals dels dotze estats membres, i l’adopció d’una moneda única l’ ecu Per aconseguir aquest grau d’unió, s’hagueren de reunir prèviament un seguit de condicions Fou necessari, d’una banda, que les polítiques econòmiques de tots els estats membres de la Comunitat fossin compatibles entre si i, d’altra banda, aconseguir un alt grau de coherència pel que fa a les polítiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina