Resultats de la cerca

Restes del basament de I’absis de la basílica en el moment de la seva descoberta per J Serra i Vilaró Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Reconstrucció de la planta de la basílica i hipòtesis sobre la disposició de la capçalera i del baptisteri MD del Amo Les ruïnes d’aquesta basílica són situades al costat de la fàbrica de la Tabacalera, a ponent de la ciutat de Tarragona, a la riba esquerra del Francolí Va ser excavada per J Serra i Vilaró als anys trenta L’edifici tenia les seves parets nord, sud i oest fonamentades sobre sarcòfags i restes de construccions…

Al final del segle I aC, la fundació de Barcino Barcelona, portada a terme per August en el marc de la reorganització administrativa de les províncies d’ Hispania , culminava pràcticament tota l’estructuració urbana del territori de Catalunya D’altres ciutats romanes ben documentades per les fonts d’època imperial, com és per exemple el cas d’ Ilerda Lleida Gerunda Girona, Dertosa Tortosa, Auso Vic o Iulia Lybica Llívia, hi ha menys informació sobre els orígens Ilerda degué ser fruit de l’evolució de l’antic assentament preromà d’ Iltirta probablement amb una transformació urbanística…

Situació Vista aèria del poble de Durro, presidit per l’església parroquial de la Nativitat A Cutiller Aquesta església es dreça al costat de migdia del poble de Durro, que es troba enlairat a 1 386 m d’altitud, damunt la riba dreta del riuet de Durro, que desguassa per l’esquerra a la Noguera de Tor Mapa 33-10 214 Situació 31TCH211076 S’arriba a Durro per una pista asfaltada que surt de Barruera, creua el riu i s’enfila per la costa JBP Història La vila de Durro es documenta per primera vegada a la segona meitat del segle XI, en els convenis i pactes feudals fets entre les dues branques…

Envelliment i ensopiment La Caixa de Barcelona està envellida La Junta de Govern no s’ha posat al dia i en pagarà les conseqüències La satisfacció per l’obra feta, característica de l’etapa anterior, desapareix com a resultat de les lliçons que li dóna la Caixa de Pensions i d’Estalvis Fins a l’aparició d’aquesta competència, no hi havia comparació possible, ja que les altres caixes d’estalvis es trobaven en altres poblacions catalanes, de menor importància Ara, la població de Barcelona pot establir comparances i totes donen la Caixa de Pensions com a guanyadora L’any 1920 és el primer que…

Situació Façana de migdia de l’església, on destaca el ferreny i rabassut campanar ECSA - MÀ Font L’església parroquial d’Estet es troba als afores del poble d’Estet, devers septentrió, damunt la riba dreta de la Noguera i a l’esquerra del barranc homònim o riu de Bertol Mapa 32-9 180 Situació 31TCH123106 Per a arribar a Estet, cal prendre una carretera que arrenca de la N-230, passat el km 137 MAF-XFG-JBP Història La villa d’Estet surt documentada per primera vegada al testament d’un tal Arnau Gaufred del final del segle XI, on es diu que el cavaller Rotlan Ramon posseïa grans béns a la…

La masia, terme que segons s’entén majoritàriament fa referència a la casa aïllada o habitatge que alhora és centre d’una explotació rural –encara que alguns hi afegeixen que cal que tingui una certa importància des del punt de vista arquitectònic–, ha trigat molts anys a tenir un lloc en la història de l’arquitectura catalana Les raons d’aquesta absència s’haurien de cercar, primer, en el fet que, com a casa rural –i, per tant, obra menor i sense monumentalitat–, ha estat emmarcada dins l’ampli i sovint ambigu ventall de les anomenades “arquitectures populars”, fins i tot en treballs…

Porta de Sant Berenguer de la Seu Vella de Lleida, dins d’un cos sobresortint i emmarcada per un gran arc apuntat ECSA - XG Les seus de Tarragona i Lleida, construïdes entre el final del segle XII i bona part del segle XIII, configuren una nova generació de catedrals que inscrivim en el context de l’arquitectura protogòtica, perquè aporta experiències innovadores que signifiquen una clara superació de les tradicions arquitectòniques romàniques La seva edificació és parallela a la dels grans monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, cosa que obliga a interrogar-se sobre possibles…

Després d’un breu parèntesi dedicat a la fàbrica del cadirat del cor 1394-99, es reprengué amb intensitat i constància la construcció de la seu, començant pels peus de l’església fins al claustre, i culminant el 1454 amb el tancament de la sala capitular Posteriorment, i fins al final del segle XV, només es documenten treballs molt esporàdics i d’importància menor vegeu el capítol “La catedral de Barcelona”, dins el volum Arquitectura I , pàg 274-301, de la present collecció En aquestes obres arquitectòniques, l’empremta dels imaginaires és patent en l’abundant escultura que les decora…

El 22 de juliol de l’any 1479, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Berenguer de Sos Barcelona – d 1502, canonge i degà de Barcelona i arquebisbe de Sàsser diputat militar Martí Joan Meca, cavaller diputat reial Joan Boteller, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Martí Pere Ponç, canonge i beneficiat del bisbat de Vic oïdor militar Joan d’Alta-riba, cavaller de la vila de Cervera oïdor reial Bernat Castelló, burgès de Perpinyà Els orígens de Berenguer de Sos, nascut probablement a Barcelona, no són prou clars en el terreny biogràfic, però…

Més enllà dels límits de la cultura artística hi ha els de la cultura patrimonial No fa gaire que el patrimoni del segle XIX no interessava ningú i es destruïa, com poc abans encara es feia amb el del Modernisme Com es conservarà l’art català d’avui El gust evoluciona i amb ell la sensibilitat envers el patrimoni La cultura patrimonial no és fixa ni estable Però, per damunt del com preservar-la, malauradament se situen ben sovint les prioritats dictades per l’economia i la política Aquest és el sentit del nostre temps Estem tots preocupats per l’evolució de la nostra civilització durant els…