Resultats de la cerca
Es mostren 278 resultats
La “Soli”, periòdic obrer
“Solidarídad Obrera”, Barcelona, 24-12-1914 Coll part La “Soli”, el popular diminutiu amb què els venedors solien anomenar a crits el periòdic Solidaridad Obrera pels carrers de Barcelona, va ser una de les capçaleres periodístiques més representatives del moviment obrer català Va sortir per primera vegada el 19 d’octubre de 1907, com a òrgan de les Societats Obreres adherides a la Federació Local de Societats de Resistència que duia el mateix nom Va veure la llum gràcies al suport econòmic de Francesc Ferrer i Guàrdia, i va ser un periòdic societari típic, és a dir, abocat a la vida sindical…
Avel·lí Artís-Gener

Avel·lí Artís-Gener
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura catalana
Cinematografia
Escriptor, dibuixant i pintor.
Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer i germà de l’arquitecte i escenògraf Arcadi Artís-Gener Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…
, , ,
Ramon d’Alòs-Moner i de Dou

Ramon d’Alòs-Moner i de Dou
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Historiografia catalana
Bibliògraf, historiador i erudit.
Vida i obra Fill de Lluís Ferran d’Alòs marquès de Dou i gran especialista en heràldica i numismàtica i Gertrudis de Dou i de Moner molt afeccionada a la genealogia, rebé una primera formació preparatòria en el mateix entorn familiar i heretà les afeccions històriques i bibliogràfiques de la família Estudià filosofia i lletres 1902-06 a la Universitat de Barcelona i entrà en contacte amb qui fou el seu mestre principal, Antoni Rubió i Lluch , que el decantà cap als Estudis Universitaris Catalans i el feu entrar a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor, ja d’ençà de la fundació…
, ,
Bibliografia sobre l’escultura contemporània
Bibliografia general, segles XIX i XX Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», a La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea Gil, S Alcolea Blanch, S Escultura Catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al Realisme catàleg d’exposició, Barcelona, 1989 Alcoy, R El cementiri de Lloret de Mar Indagacions sobre un conjunt modernista , Lloret de Mar, 1990 Alfonso, L «El Arte en Barcelona La escultura», a La Ilustración española y americana , suplement al núm XLVII, Madrid, 22-XII-1886, pàg379 suplement al núm VI, Madrid, 11-1887, pàg118-119 Altés i Aguiló, F X L’Església…
Josep Calmette
Historiografia catalana
Medievalista i paleògraf rossellonès.
Vida i obra Cursà els estudis secundaris al collegi de Perpinyà, on el seu pare era el responsable Compensà la seva fràgil salut amb una vida abocada al treball intellectual i a la reflexió tenaç Obtingué de manera brillant el seu “Baccalauréat, la Licence ès lettres” i el diploma d’Estudis Superiors d’Història i Geografia a la Universitat de Montpeller La seva tesi doctoral, una vegada completada i retocada, es publicà el 1902 amb el títol Louis XI, Jean II et la Révolution catalane Format a l’École des Chartes 1896-1900 com a arxiver paleògraf, meresqué l’atenció dels seus professors per l…
François Couperin
Música
Compositor, clavecinista i organista francès, el representant més important d’una llarga dinastia de músics (Couperin).
Vida Conegut generalment amb el sobrenom d’ el Gran per tal de distingir-lo del seu oncle François Couperin el Vell , fou fill de l’organista Charles Couperin i de Marie Guérin, i probablement feu els primers estudis de música i d’interpretació al teclat —orgue i clavicèmbal— amb el seu pare En morir aquest el 1679, continuà estudiant amb l’organista de Lluís XIV, Jacques Thomelin, mentre Michel-Richard Delalande feia interinament d’organista de Saint-Gervais, a París, càrrec que François ocupà en propietat el 1685, a l’edat de divuit anys El 1689 es casà amb Marie-Anne Ansault, amb qui…
,
L’intent de mediació de Carrasco i Formiguera
Retrat de MCarrasco i Formiguera, sd Coll part / GS Manuel Carrasco i Formiguera Barcelona, 1890-Burgos, 1938 havia participat en la Conferència Nacional Catalana del 1922 S’hi va manifestar nacionalista radical, però a diferència de Francesc Macià, que aleshores va fundar Estat Català i va declarar la guerra d’independència, Carrasco va ser un dels partidaris de l’ús de mitjans no violents, que en aquella assemblea van fundar Acció Catalana Com a representant d’aquest partit va prendre part, el 1930, en la conferència de Sant Sebastià, on es va pactar amb els republicans espanyols l’…
feminisme
El comitè executiu del Consell Internacional de les Dones (1899)
© Fototeca.cat
Història
Moviment que té com a finalitat d’aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l’home, concretat a partir de la segona meitat del segle XIX dins l’àmbit de la societat industrial.
En són precursors importants Olympe de Gouges, que presentà a l’assemblea constituent, durant la Revolució Francesa, una Déclaration des droits des femmes 1789, Mary Wollstonecraft, que publicà A Vindication of the Rights of Women 1792, i l’obra de William Thompson Appeal of one Half of the Humane Race 1825, influït per Owen, on per primera vegada es demana el dret al vot Dins el socialisme utòpic, Fourier i Flora Tristan arribaren més enllà en els plantejaments teòrics supressió de la família, llibertat sexual, fills educats per la comunitat, etc En l’anàlisi marxista les reivindicacions…
Els Espasa
Josep Espasa i els seus tres fills Josep Espasa i Anguera El Mercurio , 1911 Josep Espasa i Anguera crearà una de les grans empreses editorials catalanes Josep Espasa i Anguera, el fundador de l’empresa, nasqué el 1840 a la Pobla de Cérvoles, a la comarca de les Garrigues La seva família, que devia ser pagesa, tenint en compte el caràcter agrícola de la població, es traslladà aviat a Barcelona Josep Espasa treballà de menut i fins els divuit anys com a peó en l’enderrocament de les muralles de Barcelona, que permetrien el creixement de la ciutat Aleshores entrà com a repartidor d’obres que…
Institut d’Estudis Catalans (IEC)
Historiografia catalana
Institució fundada al juliol del 1907 per decisió d’Enric Prat de la Riba, tot just elegit president de la Diputació de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Es constituí inicialment com a centre d’estudis històrics –amb comissions històrica, arqueològica, literària i jurídica– fins que el 1911 es passà d’aquell Institut únic a un de triple –amb la incorporació d’una nova Secció Filològica i una altra de Ciències– i el nucli primitiu es convertí en la Secció Historicoarqueològica SHA, amb pressupost, publicacions i serveis propis El primer president fou Antoni Rubió i Lluch, catedràtic d’història de la literatura a la Universitat de Barcelona i formador d’una nova generació d’historiadors dins la seva càtedra dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina