Resultats de la cerca
Es mostren 19712 resultats
Les ascomicètides (III): plectomicets
Reunim en aquest grup els ascomicets que produeixen ascomes tancats clistotecis En realitat, l’evolució dels ascomicets ha arribat a produir aquest tipus de fructificació diverses vegades i de forma independent Per això, els diversos grups que inclourem aquí no tenen una veritable relació filogenètica entre ells, ja que es poden relacionar amb altres gèneres, unes vegades amb peritecis i altres amb apotecis Malgrat, doncs, que el terme plectomicets no tingui actualment cap valor taxonòmic, ens és útil per a reunir una sèrie d’ordres que presenten típicament ascomes tancats Són els següents…
Els euglenòfits
Característiques del grup Els euglenòfits constitueixen un fílum d’algues unicellulars i flagellades, que comprèn unes 930 espècies, agrupades en uns 45 gèneres Al costat d’altres grans grups d’algues, aquest és relativament modest Els seus representants no han passat del nivell d’organització unicellular flagellada monadal i no arriben a donar filaments ni colònies En aquest aspecte, són organismes primitius Típicament, es tracta de cèllules lliures, fusiformes o cilíndriques, i nedadores, ja que presenten dos flagels però un d’aquests és tan curt que, en general, no es veu ni al microscopi…
Castell d’Esparreguera
Art romànic
Situació Únic mur conservat del que fou aquesta fortalesa, avui quasi totalment aterrada a causa de la construcció d’un dipòsit d’aigua F Baltà Era situat a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat, uns dos quilòmetres aigua avall del castell de les Espases, al lloc del dipòsit de la Colònia Sedó, prop de Santa Maria del Puig Per arribar-hi cal seguir el camí que, sortint del costat de la parròquia de Santa Eulàlia, a la vila, mena a Santa Maria del Puig Des d’ací s’hi ha d’anar a peu Mapa 36-15392 Situació 31TDG059006 Història El primer esment d’Esparreguera és del 899 En…
Sant Bartomeu de Llaés (Ripoll)
Art romànic
Situació La parròquia de Sant Bartomeu de Llaés es troba situada en una vall enlairada, al peu de la serra de Milany, al cantó extrem del terme, al sud-est, en un indret d’una gran bellesa Mapa 294M781 Situació 31 TDG315772 Per a arribar-hi, el camí més normal és una pista que es troba en relatiu bon estat de conservació, la qual surt de la carretera N-152, a mà dreta, anant a Ripoll, tot just passada la baixada de Terradelles Aquesta pista travessa el riu Ter i s’enfila vers el mas Serra, tot passant per sota Sant Vicenç de Puigmal i el gran mas de la Vila de Llaés, enfront del qual hi ha el…
Castell del Brull
Art romànic
Situació Un dels angles del castell, des d'on és visible un dels reforçaments de la planta cilíndrica, doblat a la vegada amb un altre mur també cilíndric i concèntric M Anglada El castell de Brull es troba situat a uns 50 metres vers ponent de l’església parroquial de Sant Martí del Brull El camí per a anar-hi és el mateix de l’església Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 42,4 —y 29,8 31 TDG 424298 JAA Història Aquest castell defensava un terme format pel territori del municipi del mateix nom, juntament amb el de Seva En els…
Sant Julià de Vilatorta
Situació Una vista exterior de l’absis, des del costat de llevant Aquest element fou sobrealçat el segle XIX A desgrat d’això deixa veure una interessant decoració llombarda Arxiu Gavín Sant Julià de Vilatorta centra el municipi i es troba gairebé a la ratlla que fa de límit amb el veí terme de Calldetenes, a la vall del riu de Peres o — també riera de Sant Julià o de la Noguera, en un indret ple d’aigua i fonts abundants L’església parroquial de Sant Julià és l’edifici més important de la població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…
Granges de Santa Maria de Poblet
Art romànic
Mapa de les propietats del monestir de Poblet als segles XII i XIII A Altisent Com tots els grans monestirs cistercencs, Poblet organitzà la seva economia, sobretot als primers segles, a partir de les granges, les explotacions agràries satèllit del monestir Les granges no eren menades per monjos directament, sinó per conversos dirigits per un convers granger en una segona etapa hi treballaven també jornalers i esclaus Una gran part de les granges de Poblet eren força properes al cenobi i avui es troben incloses dins el municipi de Vimbodí No hi resten vestigis d’època romànica, però n’hi ha…
Climes relictes, biomes disjunts
Un bioma petit i fragmentat Què és una selva La majoria de les persones entenen per selva una selva equatorial plujosa, és a dir, una pluviïsilva intertropical I, tanmateix, en regions més allunyades de l’equador també hi ha altres boscos d’estructura exuberant i amb aspecte de selva Són les selves plujoses temperades, que, tot i que presenten una riquesa menor en espècies que les selves tropicals, per la seva estructura, fisiognomia, complexitat, diversitat, com també per l’alta especialització de les adaptacions de les seves espècies i per les seves interaccions, s’assemblen més a aquestes…
L’Espanya Industrial: un model d’innovació tecnològica
Vista de la fàbrica de L’Espanya Industrial al municipi de Sants ECSA Les investigacions dutes a terme en l’àmbit de la història econòmica sota el mestratge de J Nadal, G Tortella i J Maluquer de Motes, entre d’altres, han fet palès que la industrialització va ser possible gràcies al dinamisme i la capacitat innovadora de la societat catalana És un fet reconegut que el protagonisme d’aquest fenomen correspon a la nova burgesia industrial catalana de mitjan segle XIX, moment en què aquesta burgesia assolí la maduresa Aquesta situació s’havia anat configurant a partir del segle XVIII, sota l’…
dret català
Dret català
Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor, formalment, fins el 1716, que comprenia, mentre es mantingué en la seva plenitud, totes les branques del dret públic i privat.
En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…